I si comencem per les emocions?

En la primera sessió d'aquest curs del 17 d'octubre, ens ha arribat la frescor i l'energia de Mara, la nova adquisició del nostre seminari. Resulta curiós com tots hem anat confluint en el seminari buscant reptes molt semblants i és que crec que tots entenem l'escola i l'educació com un lloc per a aprendre en companyia, per a viure noves experiències i oportunitats, partint de la igualtat i de la creença en les màximes possibilitats de tots els que formem part de l'escola. La cooperació, la integració, la interacció i el diàleg són principis bàsics en l'escola que nosaltres desitgem i que ens empeny a continuar treballant amb tant il·lusió o més que el primer dia que vam entrar a formar part del món de l'escola.

Com deia abans, Mara ha arribat amb força i amb allò que expressa, connecta ràpidament amb el grup. Tant és així, que diríem que tots ens haguérem posat d'acord per arribar a les mateixes conclusions: ens cal treballar les emocions amb els nostres alumnes. En aquest curs, Mara farà vida de nòmada ja que comparteix tres centres de l'Alcalatén.

També s'ha reincorporat al grup Raül després d'un any treballant a la capital dels Ports, l'airet de Morella sembla que li ha sentat bé, encara que ens trobava a faltar. Enguany a l'Alcora està mirant per on pot començar amb els seus alumnes.

Santi, en canvi, ha baixat de la muntanya a la Plana. De segur que a Albocàsser et trobaran a faltar, però a l'escola Manel Garcia Grau estan que no s'ho creuen amb el nou fitxatge. Com sempre, ell iniciant projectes nous i injectant oxigen per on passa. Amb el seu lloc de PT començarà un projecte d'ensenyament compartit.

Mati i Amèlia tenen xiquets nous ja que inicien el primer curs del cicle. Volen continuar el camí que van encetar el curs passat: la participació dels pares a l'aula amb els "grups interactius". Aquestes dos són incombustibles.

Dolors i jo continuem col·laborant en la reflexió conjunta sobre la nostra tasca docent. A més de seguir en la línia de l'aprenentatge cooperatiu i la participació dels pares a l'aula, volem incorporar novetats en l'ensenyament de la llengua amb la creació de blogs gestionats directament pels grups de la classe.
En aquesta sessió també vam comptar amb la participació d'Auxi i d'Andrea i la seua aportació des de  l'àmbit universitari a l'ofici d'ensenyar i aprendre.
Per acabar aquest comentari a la sessió del seminari, m'agradaria explicar una de les reflexions que es va fer palesa a la reunió: creiem que existeix la creença que els coneixements sempre són el més important i, sense mala intenció, els mestres de vegades actuem sota la pressió del currículum o amb nervis i presses, actituds que els nostres alumnes aprenen (és allò del currículum ocult); per aquest motiu, seria bo treballar més amb les emocions, tant les dels alumnes com les nostres pròpies.
A continuació us done la referència d'alguns llibres que es van recomanar per si algú vol continuar reflexionant:

Juan Vaello: El profesor emocionalmente competente. Cómo dar clase a quien no quiere aprender.
Maria Caso: Pedagogías invisibles.
Augusto Cury: Padres brillantes, Profesores fascinantes.

Iniciem un nou projecte per al curs que ve

En la darrera sessió del seminari del dia 13 de juny hem estat veient els vídeos que ja ha preparat Santi amb els xiquets i els pares de la seua classe i he de dir que hem quedat gratament impressionats. Enhorabona, Santi, per la tasca ben feta. Amb el teu esperit innovador i el teu compromís amb els xiquets i xiquetes sempre ens serveixes d'inspiració.

S'ha acabat un altre curs i ja en portem uns quants des de l'any 2005 quan vam començar amb el seminari. És cert que durant aquest temps el treball ha anat evolucionant i també la nostra experimentació a l'aula.

Durant els dos últims cursos les condicions de treball a les escoles i instituts s'han deteriorat en gran mesura. Tots sabem qui està pagant la factura d'aquesta estafa econòmica disfressada de crisi. No cal que us enumere el llistat de recursos tant econòmics com humans quer hem vist minvar als nostres centres escolars, doncs els estem patint en primera persona. Ara bé, enguany sembla que ens hem refet un poc d'aquesta embranzida i hem reactivat el seminari amb molta il·lusió.

De fet, per al proper curs ja tenim fixat un projecte concret: recollir les nostres experiències de treball cooperatiu a l'aula. Els objectius són diversos: per exemple, mostrar als pares com treballen els seus fill; fer servir l'experiència pròpia per realitzar un treball de formació amb els companys dels centres o d'altres; també relatar i reflexionar sobre el nostre treball per a continuar el camí amb la il·lusió i les ganes que ens són imprescindibles; i, per últim, explicar què és el nostre seminari, què fem i per què.

Per això, volem llançar la invitació a totes aquelles persones que estiguen interessades en un altre model d'escola més humà, més participatiu i més creatiu, especialment a aquelles persones que han participat anteriorment en el seminari, perquè creiem que tenim molt a compartir i una gran necessitat d'il·lusionar-nos junts.

El pla que hem dibuixat per al Seminari de Ciutadania Crítica 2013-14 és el següent:

• 6 sessions (2 per trimestre).
• Primera sessió a principis d'octubre (possiblement dimecres 16 a les 17:30 h., però ja us ho confirmarem en la convocatòria). En aquesta sessió:

1. Cadascú de nosaltres vindrem amb propostes sobre els aspectes en què volem centrar el relat de les nostres experiències.
2. Establirem un calendari per a la resta del curs.
3. Elaborarem un guió per als relats.

Espere que us animeu a participar-hi. La il·lusió és el nostre antídot contra les mesures d'ofegament de l'escola pública i de qualitat.

A propòsit d'il·lusionar-nos...

El darrer dijous 2 de maig ens hem retrobat en una nova sessió del nostre Seminari de Ciutadania Crítica. No en som molts, però continuem ben actius en les nostres escoles i, a més, una cara nova, Enrique, ha vingut a conèixer el que fem. Desitgem que t'hages trobat a gust amb nosaltres.

Curiosament aquest curs, a pesar que només ens hem reunit en tres ocasions, estem potser més engrescats que mai en els nostres experiments cooperatius, dialògics..... no sé ben bé com dir-los. Ja m'enteneu.

Durant la sessió hi ha hagut un bon equilibri quant a participació. Tothom ha explicat com està portant a terme les seues experiències, l'organització de la classe, la interacció entre els alumnes i els voluntaris adults, o el grau i l'estil de participació que han de tenir els voluntaris en els grups. Ai..., disculpeu, que no he explicat que es tracta dels grups interactius, conste que utilitze aquest terme amb molta cautela. Potser que el que estem fent no siga exactament això, però almenys creiem que es pot aproximar al concepte.

La conclusió a què hem arribat amb el nostre diàleg és que cadascú de nosaltres adapta el model a les seues necessitats i a la seus manera de fer. Estem tots en la fase d'experimentar i provar. No sabem del cert si la nostra pràctica està dins del "cànon", però creiem important anar aprenent amb l'objectiu, sempre clar, de millorar la participació de tothom dins l'aula, engegar l'aprenentatge i fer funcionar la classe.

I, de sobte, hi torna la il·lusió: per què no recollir les nostres experiències en un document que puga servir per a la tasca de formació de qui li puga interessar? I per què no un document audiovisual? Podria ser fins i tot divertit ajuntar-nos la propera sessió per enregistrar un vídeo on poguérem mostrar, explicar i analitzar els resultats del que estem fent a les nostres aules.

Ànim a tota la gent i a la feina!

Totes les idees i suggeriments seran benvinguts.

A propósito de "adoctrinar"

Vaya por Dios, lo que nos faltaba:

Re-trobant-nos!

Ací estem de nou!

Després de la roda inicial per compartir tot allò en que estem engrescats (grups interactius, grups cooperatius, tertúlies literàries...) la pregunta del milió: "es pot fer escola d'un altra manera que no siga innovant?"

 

És cert que les retallades, l'augment de les ratios, l'increment de les hores lectives... generen desànim entre el professorat. Però també és cert que la responsabilitat educativa, el compromís amb el canvi, les creences pedagògiques (equitat, participació, inclusió...) orienten les nostres pràctiques quotidianes, de vegades intuïtives, moltes altres vegades... reflexionades.

 

- "Caldrà trobar un projecte comú en el que il·lusionar-nos"...

 

L'assemblea de mestres de la UJI ens llança la proposta: podem participar, com a seminari, en les properes jornades sobre educació que estan organitzant? – clar que si!

 - “Contem el que fem a l’aula... això és una ocasió fantàstica per a pensar, estructurar, reflexionar... teoritzar!”

Comencen a sorgir els temes (els inevitables...) "qui som?, d’on venim? que ens uneix? que volem?" I segueixen les propostes...

 

El seminari amic Garbell aporta la idea genial d’apadrinar nous membres.

-“Si, membres actius, afavorim l’intercanvi, eh?”

 

- “I si ens apliquem la nostra medicina? Formació interna”.

-“Vinga! Per  a la propera sessió: tertúlia literària. Tema? Grups interactius”

 

 

 

Bienvenue Sylvie à la réalité des enseignants espagnols ! Au plaisir de te rencontrer dans le seminaire de citoyenneté critique!