07 de juny 2010

Treballar a l'aula, treballar junts

Dimecres 2 de juny.
De nou ens visiten les companyes del Seminari de Compensatòria de La Vall: Ramona, Marisol i Lola. Aquesta és la darrera sessió programada per a tancar este curs acadèmic i Victor, Raul, Rosa, Maite, Isabel, Empar i Odet es disposen a escoltar les experiències de Santi, Mati i Amèlia.

Santi ens relata l’experiència d’aprenentatge cooperatiu que està desenvolupat amb tècniques d’allò més variades.

- Amb el “pla de l’equip” cada grup es va plantejant els seus objectius i van adquirint nous compromisos, per exemple, “no parlar de coses de fora de l’escola”. Els va molt be per a regular-se.
- Hem fet l’activitat de “llapiseres al centre” i el “foli giratori”, però la tècnica “TAI” els ha encantat, perquè eren molt individualistes. Aquesta última en matemàtiques, ”la puzzle“ en coneixement del medi i algunes tècniques simples en valencià.
- Hem aconseguit moltes coses xules: s’han fet amistats molt boniques entre alguns xiquets que a penes es coneixien. I m’han dit que han aprés molt: a ajudar-se i també a deixar-se ajudar.

- I heu treballat amb els llibres de text?- diu Mati.
- Si, però després de treballar així hem decidit abandonar el llibre de medi.
- Nosaltres també hem treballat amb el llibre, però l’hem utilitzat d’un altra manera- diu Víctor.
- A alguns alumnes els va be tindre el llibre com a referència, els dona certa seguretat, saben per on van...- comenta Raul.

Santi fa una valoració molt positiva del seu nou paper a l’aula i del status que recuperen certs estudiants amb aquestes tècniques. Parla i els ulls se li tanquen, es nota que el que diu és important per a ell...
- Jo estic d’un altra manera a la classe. Ells ho fan tot, s’ho expliquen els uns als altres, fan els esquemes a la pissarra, son molt més autònoms i jo puc estar més amb els alumnes que tenen més dificultats. Algun ha tingut l’oportunitat de “lluir-se” davant de la classe amb unes exposicions precioses...
Mati i Amèlia, del Cervantes Dualde de Betxí, ens conten com treballen per projectes a la primària.
- Nosaltres entenem la cooperació com una filosofia. I estem convençudes de que el treball en equip és la millor manera de treballar a l’aula.

Esta parella pedagògica ens deixa bocabadats quan comencen a treure, com per art de màgia, els materials: dossiers, esborranys, contes de gran format, llibretes... Hi ha un moment d’eufòria en el grup...però conteu-nos com ho feu!!!

- En assemblea decidim el que volem treballar – i Mati relata tot el procés.

“Es bueno que trabajen en grupo porque ponen más interés y aprenden más” (Los papás de Inés). “Hemos disfrutado toda la família viedo la evolución de toda la clase, para que el día de mañana sepan lo que es trabajar en equipo” (Los papás de Sofía).

Els pares escriuen al final del dossier les seves felicitacions i les valoracions del treball.

- La classe és un “hervidero”! – diu Amèlia- Menos mal que tinc a Mati al costat. I quan tenen un motiu concret fan un esforç disforme. Quan han d’escriure un problema per a que el llisca el company i dius “que no falte cap lletra que si no, no ho entendrà”... la lletra millora que és una barbaritat !.

Sobre els conflictes que sorgeixen als grups Mati comenta:
- La justícia la tenen molt clara. Quan fan les avaluacions cadascun te relata perfectament el que ha passat de veritat al grup.

- La meva filla ho te molt clar. A classe els han ficat en grups per ordre de llista i em diu que això no esta be, que el s grups s’han de fer “els que els costa menys amb els que tenen més dificultats”- diu Empar.

Veiem un vídeo de les exposicions orals del projectes a l’aula, que els estudiants fan davant d’un altra classe. També de la lectura d’un conte fet per ells als xiquets de Infantil-3 anys.
- Hi ha un xiquet que ha avançat molt, molt.- diu Amélia. Però perquè fa el que fem tots, no perquè tinga una adaptació curricular. Mira’l ahi com llig....i ell no sap llegir, s’ho sap de memòria i fa una entonació perfecta. Ho fa molt be...
- I quan fas entrar als pares a l’aula, els encanta veure tot el que fan allí. Sempre venen quan els crides i estan encantats- diu Lola.
- Si, si els cridem sempre venen- diu Amèlia.
- Però tindrien que vindre a algo més...- comenta Lola.

L’orxata d’Auxi boníssima.

Abans d’acomiadar-nos les companyes de la Vall ens conten com funciona el seu seminari i ens donen una idea genial: ficar-se deures per a l’estiu com... una lectura que es interesse a tots. L’ única condició: que capia dins de la bossa de la piscina.

Santi proposa: “ 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo” de Pere Pujolàs.

S’accepta per unanimitat i ens acomiadem fins a setembre. Bon estiu!!

01 de juny 2010

Montserrat del Pozo: educar per la vida

Entrevista a Montserrat del Pozo, pedagoga experimentada i formada amb els educadors més innovadors dels Estats Units, Itàlia i França. Entre els seus referents hi ha Glenn Doman, que prioritza l'educació i estimulació primerenca dels infants, i Howard Gardner, creador de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples