23 de desembre 2010

Las comunidades de aprendizaje ¡existen!

El siguiente vídeo narra la experiencia del Colegio Público Andalucía en la integración de la población gitana de la barriada sevillana de las Tres Mil Viviendas. Un barrio campeón en la olimpiada de la marginalidad, a la cabeza en varias modalidades: violencia, desempleo, drogadicción, abandono escolar, infraviviendas o analfabetismo. Un oasis de la injusticia y la desigualdad donde malviven más de 40.000 habitantes de la capital andaluza.

 

Fuente: Humanizando el periodismo, blog de Raúl Solís Galván

Oberta de nou la matrícula del curs: Aplicacions educatives i recursos per a la construcció de l'aula intercultural inclusiva

Encara estem a temps per matricular-se en el curs de postgrau "Aplicacions educatives i recursos per a la construcció de l'aula intercultural inclusiva". Fins el 17 de gener de 2011.



Crear hui les escoles de demà

El passat 19 de desembre, el programa Redes de la La2, dirigit per Eduard Punset va emetre una interessant entrevista amb Richard Gerver, educador i assessor en sistemes educatius i director del projecte Grange. Així teniu l'enllaç al programa.

05 de desembre 2010

El aprendizaje cooperativo... ¡Y ahora se enteran!

Dos colegios de l´Alcora y Onda aplicarán el programa experimental para mejorar el éxito escolar ( El Periódico Mediterráneo - 04/12/2010 )

No salgo de mi asombro. Hay veces que se te queda cara de tonto al leer ciertas noticias. Resulta que la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana se entera ahora de que hay una cosa que viene de fuera que se llama aprendizaje cooperativo y que se está introduciendo en nuestro territorio de manera experimental en algunos colegios "para ver si funciona y hacerlo extensivo a otros" (!!!!) Yo es que me parto. Después de las contínuas referencias al trabajo cooperativo en el DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana, habría que preguntarse en qué pensaban los legisladores cuando hablaban de trabajo cooperativo si nunca hasta hoy habían contemplado la posibilidad de que tal metodología se aplicase en las aulas.

Atención, Teresa, tu colegio, sin que tú lo supieras, es uno de los que hacen esta experiencia piloto... Y lo que tú hacías no contaba... o no les interesaba. Ufff, qué mala sangre...!

25 de novembre 2010

24/11/2010. Nueva reunión, nuevas caras, nuevas ideas...

Damos la bienvenida a Berta, Carmen y Aida que nos visitan por primera vez. También Josep LLuis y Antoni del Seminario de Compensatoria de La Vall asisten a esta sesión y nos informan de nuevas propuestas sobre el proyecto de Cine y Valores...interesante!!
En una rueda de intervenciones, cada uno presenta el estado de sus proyectos. Isabel está metida de lleno en el trabajo en grupos coopertivos y nos enseña el Cuaderno de Equipo que ha elaborado como herramienta de apoyo a la gestión del trabajo en grupo. Mati y Amelia animan al trabajo por proyectos y Santi explica cómo combina el uso de las diferentes técnicas de aprendizaje cooperativo en las diferentes asignaturas. Se abre un debate sobre la selección de las técnicas cooperativas en función de los contenidos a trabajar, de los objetivos que pretendes conseguir y de las características del grupo de estudiantes. Victor, Rosa y Odet comentan cómo les ha ido con las técnicas de Lápices al Centro y Grupos de Investigación y cómo el resultado varía de unas situaciones a otras.
Raul plantea una necesidad que detectamos a lo largo del desarrollo de las reuniones del seminario: ¿cómo recoger las experiencias, las prácticas, los materiales que vamos elaborando? Debatimos sobre dos tipos de material que producimos: el "de trabajo" que está "en proceso e inacabado" y el que presentamos como "elaborado" bien sea el relato de una experiencia docente o un material utilizado en el aula. En la última sesión ya se propuso utilizar el Skydrive como "repositorio" de documentación. Aida sugiere el uso del Scribd.com porque es abierto y el Wiki y el Google docs como herramienta de trabajo colaborativo. Se programa una sesión para familarizarse con estas herramientas para el 2 de enero.
Por último, llegamos a establecer un "guión" para el relato de casos, prácticas o experiencias para compartir y analizar en el seminario, que es el siguiente:
- Contextualización (centro, entorno...)
- Justificación (necesidades, inicio...)
- Participantes
-Desarrollo y situación actual
- Comentario/valoración /reflexión sobre: factores clave de inclusión y preguntas que emergen o cuestiones sobre las que reflexionar que ayudarían a mejorar la práctica.
Bueno, de momento colgaremos en el Skydrive este esquema general y una bibliografía básica sobre aprendizaje cooperativo.
Por último Victor solicita voluntarios para organizar grupos interactivos y Mati una sesión sobre el proceso de investigación-acción, que queda programada para el 24 de febrero.
Manos a la obra!!

25 d’octubre 2010

Nous projectes en marxa

Dimecres passat, dia 20 d'octubre en reunirem per tractar d'explicar quines idees teniem durant el curs que ara comencem.

Isabel i Dolors treballaran amb equips estables diferents tècniques simples de treball cooperatiu en 2n i 3r d'ESO.

Teresa treballarà tècniques de cohesió de grups i TGTs (Team Games Tournaments) amb el 3r cicle de Primària.

Amèlia i Mati es concentraran en la resolució de problemes matemàtics en 1r cicle de Primària, fomentant la comprensió lectora mitjançant la tutorització entre iguals, la lectura compartida i la llibreta d'equip. Així mateix, continuaran amb els projectes de cooperació començats el darrer any.

Víctor va comentar que la seua intenció és utilitzar el seminari sobre aprenentatge cooperatiu que es farà al seu centre per valorar i traure conclusions de com canvia l'aplicació de les tècniques i la resposta dels alumnes quan més d'un professor les aplica dins el mateix grup.

Esperem les vostres propostes per a la pròxima reunió. Ens va pareixer bé la forma en que Santi va plantejar la seua proposta i vam quedar en "copiar" la seua estructura. Podeu consultar-la al Skydrive, en el compte de hotmail que heu rebut als vostres correus. Quan estiga preparada, cal pujar-la al mateix Skydrive, d'eixa manera, tots tindrem accés a tots els nostres documents  Si teniu problemes, contacteu amb Víctor.

07 de setembre 2010

Aplicacions educatives i recursos per a la construcció de l'aula intercultural inclusiva. Díptic del curs.

Encara estem a temps per matricular-se en el curs de postgrau "Aplicacion educatives i recursos per a la construcció de l'aula intercultural inclusiva". Fins el 16 de setembre de 2010.



13 de juliol 2010

Nuevo curso sobre escuela inclusiva

Lidón Miravet ens ha enviat aquest enllaç per a tots els que esteu interessats en el tema de l'escola inclusiva. El curs es diu Aplicacions educatives i recursos per a la construcció de l'aula intercultural inclusiva. Teniu de temps fins el 12 de setembre per a la preinscripció. La resta de l'informació aquí.

01 de juliol 2010

¡Hagámoslo! Gordon Porter visita la UJI y nos anima a transformar nuestras escuelas

El Dr. Gordon Porter es consultor, investigador, profesor…es un líder en inclusión. Ha impulsado el desarrollo de un enfoque inclusivo en las escuelas de New Brunswick, Canadá, consideradas como ejemplos de buenas prácticas por la UNESCO y la OCDE, entre otros.

Ha visitado la Universitat Jaume I con motivo de su participación en el II Congreso Internacional de Orientación celebrado del 24 al 26 de junio de 2010 en Castellón.
En su ponencia ha dejado claro que en el tema de la inclusión no valen medias tintas. ¿Somos o no somos inclusivos? ...no podemos ser "un poco inclusivos". Mediante una presentación autobiográfica ha ido explicando los tres factores clave para que la inclusión avance: incidencia, leyes e innovación. Ha exhortado al profesorado a desarrollar prácticas inclusivas en los centros de nuestra provincia y ha recordado a la administración su obligación de invertir en recursos y formación para hacer realidad la inclusión.

Os adjunto algunas preguntas que le hizo Joan Mestre, en una entrevista para el periódico Levante:
1 Hay padres que prefieren enviar a sus hijos con alguna discapacidad a un colegio especial que a uno común. ¿Qué les diría para que cambiaran de opinión?
- Es posible que estos padres no hayan tenido la experiencia de una verdadera educación inclusiva. No se trata de convencerles, sino de mostrarles con ejemplos cómo todos los niños pueden tener éxito en una escuela ordinaria. Durante 50 años los niños con discapacidades no han sido aceptados en las escuelas ordinarias. Es tarea de los maestros enseñarles que esto puede cambiar.

2 ¿Es clave para la educación de un niño, por ejemplo son síndrome de Down, ir a un colegio ordinario?
- Desde luego. Es importante que cualquier niño vaya a una escuela inclusiva, tenga o no síndrome de Down u otra discapacidad. Los motivos son varios: aprender a leer, a escribir y a comunicarse, pero también a desarrollarse socialmente, pues esto va a tener una repercusión directa en su inclusión social. A los niños que no han estado incluidos en sus clases, ¿cuando les va a llegar el momento de integrarse socialmente?

3 ¿Qué le aconsejaría a los padres que acaban de tener un hijo con alguna discapacidad?
- Los padres saben que la educación de un hijo y de cualquier niño les va a suponer retos y alegrías. Algunos retos van a ser importantes, pero hoy en día existen muchos apoyos para las familias y los beneficios son múltiples. Un niño con discapacidad puede vivir una vida normal y feliz con los apoyos de la familia y de la comunidad. La discapacidad es sólo un factor constitutivo de nuestra diversidad.

4 En la dictadura de Franco, cuando la educación era propiedad de la Iglesia, estos niños eran escondidos y marginados. ¿Considera que la educación ha de estar en manos de profesionales laicos y que la Iglesia ha de ser apartada de este cometido?
- La inclusión no tiene que ver con ninguna religión. La inclusión se ha desarrollado en varios países independientemente de su religión o de la política. No es una cuestión ni de izquierdas ni de derechas, es una cuestión de derechos y de justicia. Nuestro reto es ir más allá de las fronteras y de las barreras y conseguir que todos estén incluidos en las familias, los colegios y las comunidades.

5 En la Comunidad Valenciana, la mayoría de estos niños son matriculados en colegios públicos. La mayoría de los colegios privados subvencionados con dinero público eluden matricularlos. ¿Qué le parece?
- Desde mi punto de vista todos los niños tienen que ir a los mismos colegios que sus hermanos. Si dos van a un colegio, el tercero también. Esto es una buena práctica. En los colegios privados o concertados, además de una obligación moral debería haber una obligación política.

6 ¿En qué situación ve a España respecto de la educación inclusiva?
- En España se entienden los principios de la educación inclusiva y en algunas comunidades se ponen más en práctica que en otras. Son líderes en algunos conceptos, igual que en Canada, pero en ambos países lo importante es ver cómo ponerla en marcha. No vale hablar sólo de ello, hay que ponerla en práctica.

7 ¿Cuáles son los países pioneros en esta materia?
- En algunos países como Canada y España la educación se organiza por comunidades, así que es difícil hablar de países, es mejor hablar de comunidades o provicias. Por ejemplo en Canada, algunas provincias tienen prácticas inclusivas. Donde yo vivo, New Brunswick es una provincia líder en inclusión, en Austria puedo hablar de buenas prácticas en Styria, en Graz, y me consta que otros países como Portugal, Italia, incluso Sudáfrica, Perú o Panamá están luchando para lograrlo. Aquí en España están avanzando en el País Vasco y en Cataluña. Pero según el artículo 24 de la Convención de los derechos de las personas con discapacidad, todos los países tienen la obligación de promover una educación más inclusiva. España firmó este acuerdo y se adhirió a promover los cambios necesarios, así que las escuelas, los maestros y los políticos tienen que estar preparados para invertir en recursos.

8. ¿Cuáles son los retos de futuro?
- En el futuro todo el mundo tiene que ver la inclusión como un factor de calidad. No podemos permitir que haya escuelas que sólo acepten a determinados alumnos. Esto se ha acabado. Es el momento de transformar las escuelas en escuelas inclusivas. Hagámoslo!
Gordon L. Porter es el Director de Inclusive Education Canadá y ocupa la cátedra de la Comisión de Derechos Humanos en New Brunswick. El sitio web www.inclusiveeducation.ca es una red de contacto de profesionales, padres, estudiantes y asociaciones…que apuestan por la inclusión educativa.

07 de juny 2010

Treballar a l'aula, treballar junts

Dimecres 2 de juny.
De nou ens visiten les companyes del Seminari de Compensatòria de La Vall: Ramona, Marisol i Lola. Aquesta és la darrera sessió programada per a tancar este curs acadèmic i Victor, Raul, Rosa, Maite, Isabel, Empar i Odet es disposen a escoltar les experiències de Santi, Mati i Amèlia.

Santi ens relata l’experiència d’aprenentatge cooperatiu que està desenvolupat amb tècniques d’allò més variades.

- Amb el “pla de l’equip” cada grup es va plantejant els seus objectius i van adquirint nous compromisos, per exemple, “no parlar de coses de fora de l’escola”. Els va molt be per a regular-se.
- Hem fet l’activitat de “llapiseres al centre” i el “foli giratori”, però la tècnica “TAI” els ha encantat, perquè eren molt individualistes. Aquesta última en matemàtiques, ”la puzzle“ en coneixement del medi i algunes tècniques simples en valencià.
- Hem aconseguit moltes coses xules: s’han fet amistats molt boniques entre alguns xiquets que a penes es coneixien. I m’han dit que han aprés molt: a ajudar-se i també a deixar-se ajudar.

- I heu treballat amb els llibres de text?- diu Mati.
- Si, però després de treballar així hem decidit abandonar el llibre de medi.
- Nosaltres també hem treballat amb el llibre, però l’hem utilitzat d’un altra manera- diu Víctor.
- A alguns alumnes els va be tindre el llibre com a referència, els dona certa seguretat, saben per on van...- comenta Raul.

Santi fa una valoració molt positiva del seu nou paper a l’aula i del status que recuperen certs estudiants amb aquestes tècniques. Parla i els ulls se li tanquen, es nota que el que diu és important per a ell...
- Jo estic d’un altra manera a la classe. Ells ho fan tot, s’ho expliquen els uns als altres, fan els esquemes a la pissarra, son molt més autònoms i jo puc estar més amb els alumnes que tenen més dificultats. Algun ha tingut l’oportunitat de “lluir-se” davant de la classe amb unes exposicions precioses...
Mati i Amèlia, del Cervantes Dualde de Betxí, ens conten com treballen per projectes a la primària.
- Nosaltres entenem la cooperació com una filosofia. I estem convençudes de que el treball en equip és la millor manera de treballar a l’aula.

Esta parella pedagògica ens deixa bocabadats quan comencen a treure, com per art de màgia, els materials: dossiers, esborranys, contes de gran format, llibretes... Hi ha un moment d’eufòria en el grup...però conteu-nos com ho feu!!!

- En assemblea decidim el que volem treballar – i Mati relata tot el procés.

“Es bueno que trabajen en grupo porque ponen más interés y aprenden más” (Los papás de Inés). “Hemos disfrutado toda la família viedo la evolución de toda la clase, para que el día de mañana sepan lo que es trabajar en equipo” (Los papás de Sofía).

Els pares escriuen al final del dossier les seves felicitacions i les valoracions del treball.

- La classe és un “hervidero”! – diu Amèlia- Menos mal que tinc a Mati al costat. I quan tenen un motiu concret fan un esforç disforme. Quan han d’escriure un problema per a que el llisca el company i dius “que no falte cap lletra que si no, no ho entendrà”... la lletra millora que és una barbaritat !.

Sobre els conflictes que sorgeixen als grups Mati comenta:
- La justícia la tenen molt clara. Quan fan les avaluacions cadascun te relata perfectament el que ha passat de veritat al grup.

- La meva filla ho te molt clar. A classe els han ficat en grups per ordre de llista i em diu que això no esta be, que el s grups s’han de fer “els que els costa menys amb els que tenen més dificultats”- diu Empar.

Veiem un vídeo de les exposicions orals del projectes a l’aula, que els estudiants fan davant d’un altra classe. També de la lectura d’un conte fet per ells als xiquets de Infantil-3 anys.
- Hi ha un xiquet que ha avançat molt, molt.- diu Amélia. Però perquè fa el que fem tots, no perquè tinga una adaptació curricular. Mira’l ahi com llig....i ell no sap llegir, s’ho sap de memòria i fa una entonació perfecta. Ho fa molt be...
- I quan fas entrar als pares a l’aula, els encanta veure tot el que fan allí. Sempre venen quan els crides i estan encantats- diu Lola.
- Si, si els cridem sempre venen- diu Amèlia.
- Però tindrien que vindre a algo més...- comenta Lola.

L’orxata d’Auxi boníssima.

Abans d’acomiadar-nos les companyes de la Vall ens conten com funciona el seu seminari i ens donen una idea genial: ficar-se deures per a l’estiu com... una lectura que es interesse a tots. L’ única condició: que capia dins de la bossa de la piscina.

Santi proposa: “ 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo” de Pere Pujolàs.

S’accepta per unanimitat i ens acomiadem fins a setembre. Bon estiu!!

01 de juny 2010

Montserrat del Pozo: educar per la vida

Entrevista a Montserrat del Pozo, pedagoga experimentada i formada amb els educadors més innovadors dels Estats Units, Itàlia i França. Entre els seus referents hi ha Glenn Doman, que prioritza l'educació i estimulació primerenca dels infants, i Howard Gardner, creador de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples

19 de maig 2010

Ensenyament compartit: noves experiències

El darrer 11 de maig es va celebrar la sessió de seminari (tantes vegades ajornada) sobre Ensenyament compartit. Isabel Piquer i Víctor Pérez van exposar les seues pràctiques a la resta de membres de seminari, que aquesta vegada es va ampliar amb la visita de companys de La Vall d'Uxò, tant de un seminari d'educació com d'un centre AMICS d'eixa localitat.


Isabel Piquer ens va parlar de l'experiència engegada a l'IES Politècnic de Castelló amb professorat de Psicologia Terapèutica del centre, mitjançant una exposició pormenoritzada de les distintes sessions que es van fer amb els alumnes i de les valoracions d'aquesta pràctica. Animem a Isabel a que ens deixe en el blog una xicoteta nota sobre la seua impressió.


Per la seua banda, Víctor Pérez va explicar amb l'ajuda de uns vídeos quina havia sigut la seua experiència i la de Rosa Barceló, que es va dur a terme en dos centres: l'IES Serra d'Espadà i la Secció de l'IES Serra d'Espadà d'Onda. La pràctca va consistir en la dinamització d'un grup 8 alumnes de Psicologia Terapèutica de la Secció mitjançant dos tècniques d'aprenentatge cooperatiu: el puzle d'Aronson i Llapis al centre. A l'institut, es va començar una experiència amb la tècnica TAI (Team Assissted Individualization) amb alumnat de 1er d'ESO. 

Totes dues experiències han sigut molt enriquidores, i trobem necessari aquest intercanvi d'impressions després d'haver-les fet. Esperem amb moltes ganes la propera sessió del dia 2 de juny, per esccoltar els companys amb les seues experiències (i per l'orxata que ens ha promés Auxi)

14 de maig 2010

Per què l'escola no educa?

Vaig topetar-me amb aquest article que em va deixar un poc tocat. Com que en el terreny professional sempre pareix que estic en crisi, qualsevol idea que qüestiona les seguretats a les que estem acostumats em sacseja i em fa sentir incòmode. Però no trobe cap altra manera de continuar endavant. Algú va dir alguna vegada, no recorde qui, que les revolucions no mai començaven en l'escola. Estic convençut de que cap revolució començarà des d'aquesta escola que hui coneixem. Caldria canviar el ttipus d'escola primer? Espere els vostres comentaris, per si de cas hi ha algú en el ciberespai que conecte amb el meu pressentiment...


¿Por qué la escuela no educa? de John Taylor Gatto, en www.elblogaleternativo.com

Tothom recorda el nom d'un bon professor

Li deien Xavier, o Javier, com jo sempre li he dit. Només tres anys de classe amb ell, i pràcticament només alguns minuts de relació fora de classe durant eixos tres anys. Tot el que passava entre ell i jo es donava dins dels murs de l'antic CUC. Javier no es guanyaba el respecte dels alumnes fent classe, almenys no el meu. Un dia, durant un examen, es va apropar a mi i, després d'un ràpid cop d'ull a allò que estava escribint, em va dir a l'orella: "...detrás de esa barba hay mucha filología...". De veres que alló va omplir-me d'orgull i també de vergonya per por de que algú l'haguera escoltat i pensara en favoritismes injustos. Javier va fer saltar eixe resort ocult que tots tenim i, des d'aleshores, la meua actitud davant la seua tasca va cambiar totalment. Jo no vaig ser el seu favorit, però sempre vaig rebre d'ell una paraula d'ànim i pense que ell va creure molt més en mi que jo mateix (encara recorde la seua reacció corregint-me amb tranquilitat i comprensió l'errada més grossa que es pot cometre en un examen oral de fi de curs, quant li vaig traduir "cask" com a "casco", en una prova evident de la meua ignorància i incompetència lingüística). Una xicoteta però essencial part d'allò que sóc és gràcies a ell. Perquè, jo no vaig aprendre tot l'anglès que ell em va ensenyar, però ell no mai sabrà la repercussió dels seus gestos en la meua vida. Jo m'en recorde del nom del meu professor...només perquè era una bona persona. Fins sempre, Javier.

Vaig dedicar-li a En Xavier un article al meu blog només assabentar-me de la seua mort. El podeu llegir açí.