27 d’abril 2017

L'avaluació de l'aprenentatge cooperatiu

Avui 26 d'abril, dediquem la sessió del seminari a l'avaluació de l'aprenentatge cooperatiu.  Hi assistim Alicia, Aida, Begonya, Isabel, Odet,  Marian, David Porcar i Santiago Traver qui ens orientarà en aquest aspecte.
Els objectius de la xerrada de Santi són: de l'avaluació a l'avaluació inclusiva, l'aprenentatge cooperatiu orientat a la inclusió i el programa CA/AC, i les 5 dimensions que podem avaluar de l'aprenentatge cooperatiu amb exemples pràctics.
Primer de tot ens defineix l'avaluació com "avaluar l'aprenentatge és emetre un judici de valor sobre què han aprés els alumnes i comporta una presa de decisions i una comunicació" (Mauri i Miras, 1996); i determina les dues funcions d'aquesta, la funció social i la funció pedagògica, sent l'última la clau de l'avaluació inclusiva.
A continuació ens explica en grans trets el concepte d'aprenentatge cooperatiu i el programa CA/AC basat en els tres àmbits d'intervenció: cohesió de grup, treball en equip com recurs per a ensenyar i treball en equip com contingut a ensenyar. 
Un cop introduït l'aprenentatge cooperatiu orientat a la inclusió, Santiago ens exposa les dues premisses fonamentals en les qual es basa l'avaluació del treball cooperatiu:
  •       L'avaluació va més enllà de ficar notes i l'hem de posar també al servei del procés ( és a dir, ens ha de poder donar pistes per a millorar tant els processos d'ensenyament com d'aprenentatge).
  •          Allò que no s'avalua perd valor, es devalua. 
A partir d'aquestes premisses es determinen les 5 dimensions que podem avaluar en l'aprenentatge cooperatiu (Naranjo i Jiménez, 2015):
     1. Avaluació dels continguts que s'han treballat de manera cooperativa.
     2. Avaluació de les activitats realitzades utilitzant una estructura cooperativa.
     3. Avaluació de l'aplicació d'una estructura cooperativa.
     4. Avaluació d'un "producte" d'equip.
     5. Avaluació de la competència aprenentatge cooperatiu.

Així, centrant-se en la primera dimensió en una assignatura, es poden diferenciar els continguts que s'han aprés de manera individual i els que s'han aprés de manera cooperativa, atorgant-los un pes diferenciat en la prova escrita. D'aquesta manera poden identificar clarament les qualificacions dels continguts treballats en l'aprenentatge cooperatiu que ajudaran a prendre decisions en planificar la docència.  Un exemple pràctic pot ser un pla de treball personalitzat amb la tècnica TAI on l'alumne de manera individual determina els objectius i les activitats que ha de realitzar per a aconseguir-los o un precontracte d'avaluació individual abans de la prova escrita. Sobre aquest exemple, Dolors comenta la dificultat que presenten la majoria dels alumnes a l'hora d'autoregular el seu aprenentatge. Santiago aporta a aquest comentari, la necessitat  de la coavaluació entre iguals per ajudar als companys a l'autoregulació. Tanmateix, Aida obre un nou debat arran de com els alumnes amb més mancances poden ajudar als que no en tenen. Santiago respon que a través dels rols d'equip. Tots els alumnes han d'assumir el seu rol, portar-lo a terme i exigir a la resta de companys que el facen.

Sobre la segona dimensió, no és necessari "posar nota" a totes les activitats cooperatives, ja que uns resultats inicials negatius podrien condicionar la qualificació final i alguns alumnes es desanimarien en vore que mai podrien tenir una bona nota o bé, es poden qualificar aquestes activitats amb la mateixa nota per a tots els membres del grup.  Un exemple d'aquesta dimensió seria plantejar als equips una activitat amb "llapis al mig" i correcció amb "el número". La nota s'hauria d'anotar en la plantilla d'avaluació que es col·loca en el tauler de classe amb la resta de les taules d'avaluació.

Respecte a la tercera dimensió, cal avaluar de tant en tant com s'ha aplicat l'estructura cooperativa simple amb l'objectiu de garantir la participació equitativa i la interacció simultània i evitar estructures pseudocooperatives. Per a fer-ho es pot avaluar l'activitat amb una nota per a tot l'equip amb una plantilla de coavaluació que també es col·loca en el tauler de classe. Aquesta dimensió es difícil d'avaluar per part de l'alumnat i necessita temps per a que els alumnes entenguen el què s'avalua, és a dir, els conceptes de participació equitativa i interacció simultània. Dolors i Isabel suggereixen canviar els conceptes per preguntes més senzilles elaborades per la professora o pels propis alumnes per facilitar-hi la comprensió.

La quarta dimensió, és a dir l'avaluació d'un "producte" d'equip, es pot fer amb una nota conjunta per a tot l'equip (aquesta genera normalment problemes en l'alumnat amb queixes i cerca de "caps de turc") o bé, atorgar una nota d'equip i després ponderar eixa nota de manera individual en funció de l'aportació i de la implicació de cadascú al producte final grupal. Tanmateix, Santiago comenta la importància de fer el treball sempre a l'aula, ja que les tasques que es manen per a casa sempre són realitzades pel mateix perfil d'alumnat i els que no les realitzen són alumnes amb mancances de recolzament familiar. Si en tot cas es demana alguna activitat (cerca d'informació,...) per a casa, caldria avaluar-la amb una bonificació als alumnes que la realitzen i no penalitzar als que no la fan.

Per finalitzar, la cinquena i última dimensió es pot avaluar amb les dues ferramentes del programa CA/AC: els Plans d'equip i les seues revisions periòdiques i els Diaris de sessions. En els Plans d'equip s'ha d'avaluar els objectius de l'equip, els rols i els comportaments personals, i s'han de revisar cada 15 dies. Els Plans d'equip i la revisió es col·loquen també en el tauler i es recorden als alumnes cada dia. La manera de fer una bona revisió és consultar el diari de les sessions per recordar el que s'ha fet cada dia. El diari de les sessions està en la carpeta de grup amb les normes d'equip. La revisió del pla d'equip es fa en una sessió amb una autoavaluació, coavalució i una avaluació per part del professor. I en una segona sessió es confecciona un nou per als pròxims 15 dies en primària o per al pròxim trimestre en el cas de secundària com bé explica Isabel. Aran de la confecció d'un nou pla, Marian pregunta a Santiago si els grups han de ser estables durant tot el curs o es poden canviar els membres si apareix algun conflicte greu entre ells. Santiago és partidari d'un grup de base estable i no fer canvis.  Creu que la clau està a fer un bon treball de cohesió, tot i que, és convenient en determinants moments fer algun treball en parelles o grups diferents dels companys del grup base per garantir que tothom treballe amb tothom. En referència al Diari de sessions, Isabel i Dolors comenten la desmotivació que presenten alguns alumnes per a realitzar-lo, i que una manera de fer-ho més atractiu en la resposta és tipificar-lo amb respostes tancades. Si la resposta és molt general i oberta, l'alumnat té tendència a respondre "bé" o "mal" sense fer cap especificació. Per tancar la xerrada, Santiago comenta que un cop revisat el Pla d'equip s'ha de realitzar un nou amb rotació dels càrrecs i amb objectius i compromisos personals que variaran en funció del seu compliment. I que també s'ha de qualificar: "Si els estudiants a banda d'assolir els objectius didàctics relacionats amb una àrea de coneixement determinada, han aconseguit progressar en l'aprenentatge de la feina en equip, cal que els ho reconeguem i "afegim" a la seua qualificació individual un complement per haver-ho aconseguit" (Pujolàs, 2005).

La pròxima i última sessió del curs 2016-2017 serà el dimecres 17 de maig i en ella finalitzarem la tertúlia dialògica de "Avaluar per aprendre", comentarem la reunió del Grup de Renovació Pedagògica de Secundària del 27 d'abril i planificarem el seminari del pròxim curs 2017-2018. 

16 de febrer 2017

Compartir i (auto)regular l'avaluació


Avui 15 de febrer dediquem el principi de la sessió del seminari, a comentar els próxims esdeveniments educatius que es durant a terme el pròxim mes a Castelló. Laura ens fa cinc cèntims del "1r  Encontre Escola Viva" organitzat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià. En el següent enllaç es troba el programa i la inscripció a les Jornades que seran a l'UJI el 4 de març:
Tanmateix, Laura ens parla del grup de treball Bufanúvols, format per 42 escoles de Castelló en el qual es treballen diferents aspectes de renovació educativa:

El grup Bufanúvols també col·labora amb el CEFIRE i l'Ajuntament de Castelló en les Jornades "Castelló educa" que tindran lloc el 29 i 30 de març i 1 d'abril a Castelló de la Plana:

Totes aquestes trobades ens semblen molt interessants i pensem poder assistir a alguna d'elles, compartint després l'experiència amb la resta de companys del seminari.

Begonya comenta que dimarts d'aquesta setmana va assistir a la ponència de César Bona emmarcada dins del projecte de ciutat educadora que porta a terme l'Ajuntament de Benicàssim. Ens explica una mica com va estar i les experiències educatives que va compartir aquest professor amb el públic. Continuant amb aquest tema, Odet ens parla del projecte "Innova La Vall" organitzat per l'Ajuntament de la Vall d'Uixó i els centres educatius d'aquest municipi que forma ja part de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores. Valorem positivament totes aquestes iniciatives i sobretot un dels seus objectius: visibilitzar les pràctiques innovadores de les escoles a la societat.

Continuem amb la sessió amb la tertúlia dialògica del segon capítol de "Avaluar per aprendre". Treballem el darrer punt "2.3. Compartir els criteris d'avaluació i (auto)regular la percepció que se'n té". Begonya ens explica el projecte amb treball cooperatiu que està realitzant amb alumnes de 2FPB en el mòdul de Ciències Aplicades. Per a realitzar l'avaluació (coavaluació i autoavaluació) del producte final, els alumnes han confeccionat dues rúbriques. Una d'elles per avaluar el Lapbook i l'altra per avaluar l'exposició oral del contingut del Lapbook. Són tres grups cooperatius i han treballat: l'efecte hivernacles, el forat de la capa d'ozó i la pluja àcida. La pròxima setmana realitzaran les exposicions que enregistrarà i ens mostrarà en la següent sessió. Així, en les rúbriques es mostren els criteris de resultats, però caldria avaluar també el procés de realització, com indica Neus Sanmartí en la pàgina 16 del llibre. Odet i Laura li donen idees per fer-ho. Una d'elles la roda socràtica o una altra utilitzar post-it per indicar en una de les parets de l'aula els ítems de "Et felicite", "Critique" i "Propose".
Per altra banda, Odet comenta el paràgraf de la pàgina 17 "Totes aquestes estratègies es poden aplicar per mitjà de plataformes virtuals compartides, tipus moodle o similars. L'alumnat pot penjar les seues produccions i avaluar-se entre si i autoavaluar-se. A més, tothom pot veure què s'ha escrit i s'ha valorat, de manera que es recullen molts més punts de vista i propostes de millora". Segons la seua experiència si els alumnes comparteixen en moodle amb la resta els seus treballs, s'esforcen més que si només ho fan amb la professora. Tanmateix, l'enriquiment d'idees en l'avaluació és major com més gent hi participa. Una manera de demostrar-lo als alumnes és amb l'exemple de l'equip de Manel com indica Odet o amb faules com ho treballa Marian en les seues classes.
Per finalitzar la sessió Marian ens explica la seua experiència d'aula amb 2n de Batxillerat amb un puzle d'Aronson sobre la lectura "Luces de Bohemia". En aquests moments estan en el treball de grup d'experts i han sorgit algun dubte alhora d'organitzar el treball. En la propera sessió ens explicarà com ha de continuar l'experiència.

La pròxima sessió serà el 29 de març amb la tertúlia dialògica del capítol tercer i últim del llibre "Avaluar per aprendre".

22 de gener 2017

Què he après?

Avui 18 de gener continuem amb la tertúlia dialògica del llibre "Avaluar per aprendre" de Neus Sanmartí amb Marian de moderadora del grup format per: Raül, Laura, Alicia, Odet, Begonya, Dolors i Isabel.
Comença Dolors reflexionant com el tipus d'avaluació que es realitza, canvia tot el procés d'ensenyament-aprenentatge. Raül continua comentant el paràgraf de la pàgina 11 "Els investigadors diuen que una pregunta ben formulada suposa més de la meitat de la recerca. De la mateixa manera, un objectiu/pregunta ben formulat comporta bona part de l'aprenentatge". A partir d'aquest punt, s'inicia un debat sobre la importància de formular bones preguntes als alumnes i la dificultat que ells tenen també per a fer-ne.
El segon paràgraf que es discuteix, també de la pàgina 11, és "Sovint el professorat, en ser expert en la matèria que ensenya, tendeix a transmetre el coneixement ja elaborat més que a propiciar situacions pedagògiques que condueixen a la presa de consciència de la seua complexitat, a construir-lo i a sintetitzar-lo. Conseqüentment, tampoc no es tendeix a avaluar si l'alumnat és capaç de preveure tots els aspectes necessaris per respondre al problema, ni a identificar quins s'han de regular perquè han estat construïts de forma inadequada. La tendència habitual és centrar-se només en la comprovació dels resultats". Així, es comenta com el sistema actual prima els resultats finals i deixa de banda la funció reguladora del procés. Tots valorem la importància d'un canvi en la manera de fer i que el millor seria a secundària, com comenta Laura que ells fan en infantil, treballar en projectes de manera interdepartamental. També s'introdueix el tema de les recuperacions, el sentit que tenen i en quin moment és l'adequat fer-les (a final de curs, en acabar avaluació,...).
Per finalitzar parlem de les bases d'orientació com a estratègies d'autoregulació. S'analitza l'exemple de la pàgina 13 i Odet comenta el treball de J.Jorba sobre la regulació i l'autoregulació dels aprenentatges. Alicia ens explica el neguit que té a l'hora de plantejar el treball cooperatiu a l'aula per a l'autoregulació del grup. Isabel i Dolors comenten una mica la seua experiència amb el diàleg entre iguals i Laura ens conta que en infantil utilitzen molt l'expressió oral perquè els xiquets i les xiquetes expliquen el que han après.
En la próxima sessió del 15 de febrer seguirem amb la tertúlia dialògica i amb les experiències personals d'aula sobre l'avaluació.