27 d’abril 2017

L'avaluació de l'aprenentatge cooperatiu

Avui 26 d'abril, dediquem la sessió del seminari a l'avaluació de l'aprenentatge cooperatiu.  Hi assistim Alicia, Aida, Begonya, Isabel, Odet,  Marian, David Porcar i Santiago Traver qui ens orientarà en aquest aspecte.
Els objectius de la xerrada de Santi són: de l'avaluació a l'avaluació inclusiva, l'aprenentatge cooperatiu orientat a la inclusió i el programa CA/AC, i les 5 dimensions que podem avaluar de l'aprenentatge cooperatiu amb exemples pràctics.
Primer de tot ens defineix l'avaluació com "avaluar l'aprenentatge és emetre un judici de valor sobre què han aprés els alumnes i comporta una presa de decisions i una comunicació" (Mauri i Miras, 1996); i determina les dues funcions d'aquesta, la funció social i la funció pedagògica, sent l'última la clau de l'avaluació inclusiva.
A continuació ens explica en grans trets el concepte d'aprenentatge cooperatiu i el programa CA/AC basat en els tres àmbits d'intervenció: cohesió de grup, treball en equip com recurs per a ensenyar i treball en equip com contingut a ensenyar. 
Un cop introduït l'aprenentatge cooperatiu orientat a la inclusió, Santiago ens exposa les dues premisses fonamentals en les qual es basa l'avaluació del treball cooperatiu:
  •       L'avaluació va més enllà de ficar notes i l'hem de posar també al servei del procés ( és a dir, ens ha de poder donar pistes per a millorar tant els processos d'ensenyament com d'aprenentatge).
  •          Allò que no s'avalua perd valor, es devalua. 
A partir d'aquestes premisses es determinen les 5 dimensions que podem avaluar en l'aprenentatge cooperatiu (Naranjo i Jiménez, 2015):
     1. Avaluació dels continguts que s'han treballat de manera cooperativa.
     2. Avaluació de les activitats realitzades utilitzant una estructura cooperativa.
     3. Avaluació de l'aplicació d'una estructura cooperativa.
     4. Avaluació d'un "producte" d'equip.
     5. Avaluació de la competència aprenentatge cooperatiu.

Així, centrant-se en la primera dimensió en una assignatura, es poden diferenciar els continguts que s'han aprés de manera individual i els que s'han aprés de manera cooperativa, atorgant-los un pes diferenciat en la prova escrita. D'aquesta manera poden identificar clarament les qualificacions dels continguts treballats en l'aprenentatge cooperatiu que ajudaran a prendre decisions en planificar la docència.  Un exemple pràctic pot ser un pla de treball personalitzat amb la tècnica TAI on l'alumne de manera individual determina els objectius i les activitats que ha de realitzar per a aconseguir-los o un precontracte d'avaluació individual abans de la prova escrita. Sobre aquest exemple, Dolors comenta la dificultat que presenten la majoria dels alumnes a l'hora d'autoregular el seu aprenentatge. Santiago aporta a aquest comentari, la necessitat  de la coavaluació entre iguals per ajudar als companys a l'autoregulació. Tanmateix, Aida obre un nou debat arran de com els alumnes amb més mancances poden ajudar als que no en tenen. Santiago respon que a través dels rols d'equip. Tots els alumnes han d'assumir el seu rol, portar-lo a terme i exigir a la resta de companys que el facen.

Sobre la segona dimensió, no és necessari "posar nota" a totes les activitats cooperatives, ja que uns resultats inicials negatius podrien condicionar la qualificació final i alguns alumnes es desanimarien en vore que mai podrien tenir una bona nota o bé, es poden qualificar aquestes activitats amb la mateixa nota per a tots els membres del grup.  Un exemple d'aquesta dimensió seria plantejar als equips una activitat amb "llapis al mig" i correcció amb "el número". La nota s'hauria d'anotar en la plantilla d'avaluació que es col·loca en el tauler de classe amb la resta de les taules d'avaluació.

Respecte a la tercera dimensió, cal avaluar de tant en tant com s'ha aplicat l'estructura cooperativa simple amb l'objectiu de garantir la participació equitativa i la interacció simultània i evitar estructures pseudocooperatives. Per a fer-ho es pot avaluar l'activitat amb una nota per a tot l'equip amb una plantilla de coavaluació que també es col·loca en el tauler de classe. Aquesta dimensió es difícil d'avaluar per part de l'alumnat i necessita temps per a que els alumnes entenguen el què s'avalua, és a dir, els conceptes de participació equitativa i interacció simultània. Dolors i Isabel suggereixen canviar els conceptes per preguntes més senzilles elaborades per la professora o pels propis alumnes per facilitar-hi la comprensió.

La quarta dimensió, és a dir l'avaluació d'un "producte" d'equip, es pot fer amb una nota conjunta per a tot l'equip (aquesta genera normalment problemes en l'alumnat amb queixes i cerca de "caps de turc") o bé, atorgar una nota d'equip i després ponderar eixa nota de manera individual en funció de l'aportació i de la implicació de cadascú al producte final grupal. Tanmateix, Santiago comenta la importància de fer el treball sempre a l'aula, ja que les tasques que es manen per a casa sempre són realitzades pel mateix perfil d'alumnat i els que no les realitzen són alumnes amb mancances de recolzament familiar. Si en tot cas es demana alguna activitat (cerca d'informació,...) per a casa, caldria avaluar-la amb una bonificació als alumnes que la realitzen i no penalitzar als que no la fan.

Per finalitzar, la cinquena i última dimensió es pot avaluar amb les dues ferramentes del programa CA/AC: els Plans d'equip i les seues revisions periòdiques i els Diaris de sessions. En els Plans d'equip s'ha d'avaluar els objectius de l'equip, els rols i els comportaments personals, i s'han de revisar cada 15 dies. Els Plans d'equip i la revisió es col·loquen també en el tauler i es recorden als alumnes cada dia. La manera de fer una bona revisió és consultar el diari de les sessions per recordar el que s'ha fet cada dia. El diari de les sessions està en la carpeta de grup amb les normes d'equip. La revisió del pla d'equip es fa en una sessió amb una autoavaluació, coavalució i una avaluació per part del professor. I en una segona sessió es confecciona un nou per als pròxims 15 dies en primària o per al pròxim trimestre en el cas de secundària com bé explica Isabel. Aran de la confecció d'un nou pla, Marian pregunta a Santiago si els grups han de ser estables durant tot el curs o es poden canviar els membres si apareix algun conflicte greu entre ells. Santiago és partidari d'un grup de base estable i no fer canvis.  Creu que la clau està a fer un bon treball de cohesió, tot i que, és convenient en determinants moments fer algun treball en parelles o grups diferents dels companys del grup base per garantir que tothom treballe amb tothom. En referència al Diari de sessions, Isabel i Dolors comenten la desmotivació que presenten alguns alumnes per a realitzar-lo, i que una manera de fer-ho més atractiu en la resposta és tipificar-lo amb respostes tancades. Si la resposta és molt general i oberta, l'alumnat té tendència a respondre "bé" o "mal" sense fer cap especificació. Per tancar la xerrada, Santiago comenta que un cop revisat el Pla d'equip s'ha de realitzar un nou amb rotació dels càrrecs i amb objectius i compromisos personals que variaran en funció del seu compliment. I que també s'ha de qualificar: "Si els estudiants a banda d'assolir els objectius didàctics relacionats amb una àrea de coneixement determinada, han aconseguit progressar en l'aprenentatge de la feina en equip, cal que els ho reconeguem i "afegim" a la seua qualificació individual un complement per haver-ho aconseguit" (Pujolàs, 2005).

La pròxima i última sessió del curs 2016-2017 serà el dimecres 17 de maig i en ella finalitzarem la tertúlia dialògica de "Avaluar per aprendre", comentarem la reunió del Grup de Renovació Pedagògica de Secundària del 27 d'abril i planificarem el seminari del pròxim curs 2017-2018. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada