23 de juny 2017

Última sessió

Avui 17 de maig assistim al seminari Alicia, Aida, Marian, Odet, Begonya, Dolors i Isabel. Comencem amb l'anàlisi per part de Dolors, Isabel i Marian de les I jornades MAOC realitzades el 12 i 13 de maig a l'IES Jaume I a Borriana. Comenten el programa i ressalten les ponències-col·loquis de diferents IES (Quatre Cantons, Sins Cardener, Cartima, Montgròs, Cotes Baixes, Sils, Les Vinyes). Així, en tots ells l'organització del centre ha passat de departaments a àmbits amb 2 professors per aula i amb treball cooperatiu i ABP. Tanmateix, les optatives s'eliminen i passen a ser tallers trimestrals de teatre, ràdio, idiomes, ...
Per a dur-lo a terme, cal la implicació de tot el claustre i el treball en xarxa del professorat amb una molt bona coordinació. 
Es pot trobar més informació d'aquestes jornades a:
https://sites.google.com/view/jornnades-maoc/p%C3%A0gina-principal


També s'analitzen les jornades de Castelló Educa, la primera assemblea del MRP de secundària "Arrancapins" i es finalitza la tertúlia dialògica de "Avaluar per aprendre" de Neus Sanmartí.
Per concloure l'última sessió, s'avalua el seminari d'aquest curs 2016-2017 i es decideix no continuar el pròxim curs, deixant el seminari en "stand by" degut a la dificultat dels participants en assistir-ne. La majoria inicien nous seminaris el curs 2017-2018 específics del seu àmbit o del seu nivell.

27 d’abril 2017

L'avaluació de l'aprenentatge cooperatiu

Avui 26 d'abril, dediquem la sessió del seminari a l'avaluació de l'aprenentatge cooperatiu.  Hi assistim Alicia, Aida, Begonya, Isabel, Odet,  Marian, David Porcar i Santiago Traver qui ens orientarà en aquest aspecte.
Els objectius de la xerrada de Santi són: de l'avaluació a l'avaluació inclusiva, l'aprenentatge cooperatiu orientat a la inclusió i el programa CA/AC, i les 5 dimensions que podem avaluar de l'aprenentatge cooperatiu amb exemples pràctics.
Primer de tot ens defineix l'avaluació com "avaluar l'aprenentatge és emetre un judici de valor sobre què han aprés els alumnes i comporta una presa de decisions i una comunicació" (Mauri i Miras, 1996); i determina les dues funcions d'aquesta, la funció social i la funció pedagògica, sent l'última la clau de l'avaluació inclusiva.
A continuació ens explica en grans trets el concepte d'aprenentatge cooperatiu i el programa CA/AC basat en els tres àmbits d'intervenció: cohesió de grup, treball en equip com recurs per a ensenyar i treball en equip com contingut a ensenyar. 
Un cop introduït l'aprenentatge cooperatiu orientat a la inclusió, Santiago ens exposa les dues premisses fonamentals en les qual es basa l'avaluació del treball cooperatiu:
  •       L'avaluació va més enllà de ficar notes i l'hem de posar també al servei del procés ( és a dir, ens ha de poder donar pistes per a millorar tant els processos d'ensenyament com d'aprenentatge).
  •          Allò que no s'avalua perd valor, es devalua. 
A partir d'aquestes premisses es determinen les 5 dimensions que podem avaluar en l'aprenentatge cooperatiu (Naranjo i Jiménez, 2015):
     1. Avaluació dels continguts que s'han treballat de manera cooperativa.
     2. Avaluació de les activitats realitzades utilitzant una estructura cooperativa.
     3. Avaluació de l'aplicació d'una estructura cooperativa.
     4. Avaluació d'un "producte" d'equip.
     5. Avaluació de la competència aprenentatge cooperatiu.

Així, centrant-se en la primera dimensió en una assignatura, es poden diferenciar els continguts que s'han aprés de manera individual i els que s'han aprés de manera cooperativa, atorgant-los un pes diferenciat en la prova escrita. D'aquesta manera poden identificar clarament les qualificacions dels continguts treballats en l'aprenentatge cooperatiu que ajudaran a prendre decisions en planificar la docència.  Un exemple pràctic pot ser un pla de treball personalitzat amb la tècnica TAI on l'alumne de manera individual determina els objectius i les activitats que ha de realitzar per a aconseguir-los o un precontracte d'avaluació individual abans de la prova escrita. Sobre aquest exemple, Dolors comenta la dificultat que presenten la majoria dels alumnes a l'hora d'autoregular el seu aprenentatge. Santiago aporta a aquest comentari, la necessitat  de la coavaluació entre iguals per ajudar als companys a l'autoregulació. Tanmateix, Aida obre un nou debat arran de com els alumnes amb més mancances poden ajudar als que no en tenen. Santiago respon que a través dels rols d'equip. Tots els alumnes han d'assumir el seu rol, portar-lo a terme i exigir a la resta de companys que el facen.

Sobre la segona dimensió, no és necessari "posar nota" a totes les activitats cooperatives, ja que uns resultats inicials negatius podrien condicionar la qualificació final i alguns alumnes es desanimarien en vore que mai podrien tenir una bona nota o bé, es poden qualificar aquestes activitats amb la mateixa nota per a tots els membres del grup.  Un exemple d'aquesta dimensió seria plantejar als equips una activitat amb "llapis al mig" i correcció amb "el número". La nota s'hauria d'anotar en la plantilla d'avaluació que es col·loca en el tauler de classe amb la resta de les taules d'avaluació.

Respecte a la tercera dimensió, cal avaluar de tant en tant com s'ha aplicat l'estructura cooperativa simple amb l'objectiu de garantir la participació equitativa i la interacció simultània i evitar estructures pseudocooperatives. Per a fer-ho es pot avaluar l'activitat amb una nota per a tot l'equip amb una plantilla de coavaluació que també es col·loca en el tauler de classe. Aquesta dimensió es difícil d'avaluar per part de l'alumnat i necessita temps per a que els alumnes entenguen el què s'avalua, és a dir, els conceptes de participació equitativa i interacció simultània. Dolors i Isabel suggereixen canviar els conceptes per preguntes més senzilles elaborades per la professora o pels propis alumnes per facilitar-hi la comprensió.

La quarta dimensió, és a dir l'avaluació d'un "producte" d'equip, es pot fer amb una nota conjunta per a tot l'equip (aquesta genera normalment problemes en l'alumnat amb queixes i cerca de "caps de turc") o bé, atorgar una nota d'equip i després ponderar eixa nota de manera individual en funció de l'aportació i de la implicació de cadascú al producte final grupal. Tanmateix, Santiago comenta la importància de fer el treball sempre a l'aula, ja que les tasques que es manen per a casa sempre són realitzades pel mateix perfil d'alumnat i els que no les realitzen són alumnes amb mancances de recolzament familiar. Si en tot cas es demana alguna activitat (cerca d'informació,...) per a casa, caldria avaluar-la amb una bonificació als alumnes que la realitzen i no penalitzar als que no la fan.

Per finalitzar, la cinquena i última dimensió es pot avaluar amb les dues ferramentes del programa CA/AC: els Plans d'equip i les seues revisions periòdiques i els Diaris de sessions. En els Plans d'equip s'ha d'avaluar els objectius de l'equip, els rols i els comportaments personals, i s'han de revisar cada 15 dies. Els Plans d'equip i la revisió es col·loquen també en el tauler i es recorden als alumnes cada dia. La manera de fer una bona revisió és consultar el diari de les sessions per recordar el que s'ha fet cada dia. El diari de les sessions està en la carpeta de grup amb les normes d'equip. La revisió del pla d'equip es fa en una sessió amb una autoavaluació, coavalució i una avaluació per part del professor. I en una segona sessió es confecciona un nou per als pròxims 15 dies en primària o per al pròxim trimestre en el cas de secundària com bé explica Isabel. Aran de la confecció d'un nou pla, Marian pregunta a Santiago si els grups han de ser estables durant tot el curs o es poden canviar els membres si apareix algun conflicte greu entre ells. Santiago és partidari d'un grup de base estable i no fer canvis.  Creu que la clau està a fer un bon treball de cohesió, tot i que, és convenient en determinants moments fer algun treball en parelles o grups diferents dels companys del grup base per garantir que tothom treballe amb tothom. En referència al Diari de sessions, Isabel i Dolors comenten la desmotivació que presenten alguns alumnes per a realitzar-lo, i que una manera de fer-ho més atractiu en la resposta és tipificar-lo amb respostes tancades. Si la resposta és molt general i oberta, l'alumnat té tendència a respondre "bé" o "mal" sense fer cap especificació. Per tancar la xerrada, Santiago comenta que un cop revisat el Pla d'equip s'ha de realitzar un nou amb rotació dels càrrecs i amb objectius i compromisos personals que variaran en funció del seu compliment. I que també s'ha de qualificar: "Si els estudiants a banda d'assolir els objectius didàctics relacionats amb una àrea de coneixement determinada, han aconseguit progressar en l'aprenentatge de la feina en equip, cal que els ho reconeguem i "afegim" a la seua qualificació individual un complement per haver-ho aconseguit" (Pujolàs, 2005).

La pròxima i última sessió del curs 2016-2017 serà el dimecres 17 de maig i en ella finalitzarem la tertúlia dialògica de "Avaluar per aprendre", comentarem la reunió del Grup de Renovació Pedagògica de Secundària del 27 d'abril i planificarem el seminari del pròxim curs 2017-2018. 

16 de febrer 2017

Compartir i (auto)regular l'avaluació


Avui 15 de febrer dediquem el principi de la sessió del seminari, a comentar els próxims esdeveniments educatius que es durant a terme el pròxim mes a Castelló. Laura ens fa cinc cèntims del "1r  Encontre Escola Viva" organitzat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià. En el següent enllaç es troba el programa i la inscripció a les Jornades que seran a l'UJI el 4 de març:
Tanmateix, Laura ens parla del grup de treball Bufanúvols, format per 42 escoles de Castelló en el qual es treballen diferents aspectes de renovació educativa:

El grup Bufanúvols també col·labora amb el CEFIRE i l'Ajuntament de Castelló en les Jornades "Castelló educa" que tindran lloc el 29 i 30 de març i 1 d'abril a Castelló de la Plana:

Totes aquestes trobades ens semblen molt interessants i pensem poder assistir a alguna d'elles, compartint després l'experiència amb la resta de companys del seminari.

Begonya comenta que dimarts d'aquesta setmana va assistir a la ponència de César Bona emmarcada dins del projecte de ciutat educadora que porta a terme l'Ajuntament de Benicàssim. Ens explica una mica com va estar i les experiències educatives que va compartir aquest professor amb el públic. Continuant amb aquest tema, Odet ens parla del projecte "Innova La Vall" organitzat per l'Ajuntament de la Vall d'Uixó i els centres educatius d'aquest municipi que forma ja part de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores. Valorem positivament totes aquestes iniciatives i sobretot un dels seus objectius: visibilitzar les pràctiques innovadores de les escoles a la societat.

Continuem amb la sessió amb la tertúlia dialògica del segon capítol de "Avaluar per aprendre". Treballem el darrer punt "2.3. Compartir els criteris d'avaluació i (auto)regular la percepció que se'n té". Begonya ens explica el projecte amb treball cooperatiu que està realitzant amb alumnes de 2FPB en el mòdul de Ciències Aplicades. Per a realitzar l'avaluació (coavaluació i autoavaluació) del producte final, els alumnes han confeccionat dues rúbriques. Una d'elles per avaluar el Lapbook i l'altra per avaluar l'exposició oral del contingut del Lapbook. Són tres grups cooperatius i han treballat: l'efecte hivernacles, el forat de la capa d'ozó i la pluja àcida. La pròxima setmana realitzaran les exposicions que enregistrarà i ens mostrarà en la següent sessió. Així, en les rúbriques es mostren els criteris de resultats, però caldria avaluar també el procés de realització, com indica Neus Sanmartí en la pàgina 16 del llibre. Odet i Laura li donen idees per fer-ho. Una d'elles la roda socràtica o una altra utilitzar post-it per indicar en una de les parets de l'aula els ítems de "Et felicite", "Critique" i "Propose".
Per altra banda, Odet comenta el paràgraf de la pàgina 17 "Totes aquestes estratègies es poden aplicar per mitjà de plataformes virtuals compartides, tipus moodle o similars. L'alumnat pot penjar les seues produccions i avaluar-se entre si i autoavaluar-se. A més, tothom pot veure què s'ha escrit i s'ha valorat, de manera que es recullen molts més punts de vista i propostes de millora". Segons la seua experiència si els alumnes comparteixen en moodle amb la resta els seus treballs, s'esforcen més que si només ho fan amb la professora. Tanmateix, l'enriquiment d'idees en l'avaluació és major com més gent hi participa. Una manera de demostrar-lo als alumnes és amb l'exemple de l'equip de Manel com indica Odet o amb faules com ho treballa Marian en les seues classes.
Per finalitzar la sessió Marian ens explica la seua experiència d'aula amb 2n de Batxillerat amb un puzle d'Aronson sobre la lectura "Luces de Bohemia". En aquests moments estan en el treball de grup d'experts i han sorgit algun dubte alhora d'organitzar el treball. En la propera sessió ens explicarà com ha de continuar l'experiència.

La pròxima sessió serà el 29 de març amb la tertúlia dialògica del capítol tercer i últim del llibre "Avaluar per aprendre".

22 de gener 2017

Què he après?

Avui 18 de gener continuem amb la tertúlia dialògica del llibre "Avaluar per aprendre" de Neus Sanmartí amb Marian de moderadora del grup format per: Raül, Laura, Alicia, Odet, Begonya, Dolors i Isabel.
Comença Dolors reflexionant com el tipus d'avaluació que es realitza, canvia tot el procés d'ensenyament-aprenentatge. Raül continua comentant el paràgraf de la pàgina 11 "Els investigadors diuen que una pregunta ben formulada suposa més de la meitat de la recerca. De la mateixa manera, un objectiu/pregunta ben formulat comporta bona part de l'aprenentatge". A partir d'aquest punt, s'inicia un debat sobre la importància de formular bones preguntes als alumnes i la dificultat que ells tenen també per a fer-ne.
El segon paràgraf que es discuteix, també de la pàgina 11, és "Sovint el professorat, en ser expert en la matèria que ensenya, tendeix a transmetre el coneixement ja elaborat més que a propiciar situacions pedagògiques que condueixen a la presa de consciència de la seua complexitat, a construir-lo i a sintetitzar-lo. Conseqüentment, tampoc no es tendeix a avaluar si l'alumnat és capaç de preveure tots els aspectes necessaris per respondre al problema, ni a identificar quins s'han de regular perquè han estat construïts de forma inadequada. La tendència habitual és centrar-se només en la comprovació dels resultats". Així, es comenta com el sistema actual prima els resultats finals i deixa de banda la funció reguladora del procés. Tots valorem la importància d'un canvi en la manera de fer i que el millor seria a secundària, com comenta Laura que ells fan en infantil, treballar en projectes de manera interdepartamental. També s'introdueix el tema de les recuperacions, el sentit que tenen i en quin moment és l'adequat fer-les (a final de curs, en acabar avaluació,...).
Per finalitzar parlem de les bases d'orientació com a estratègies d'autoregulació. S'analitza l'exemple de la pàgina 13 i Odet comenta el treball de J.Jorba sobre la regulació i l'autoregulació dels aprenentatges. Alicia ens explica el neguit que té a l'hora de plantejar el treball cooperatiu a l'aula per a l'autoregulació del grup. Isabel i Dolors comenten una mica la seua experiència amb el diàleg entre iguals i Laura ens conta que en infantil utilitzen molt l'expressió oral perquè els xiquets i les xiquetes expliquen el que han après.
En la próxima sessió del 15 de febrer seguirem amb la tertúlia dialògica i amb les experiències personals d'aula sobre l'avaluació.

19 de novembre 2016

NOMÉS POT CORREGIR QUI S'EQUIVOCA

     Avui 16 de novembre continuem amb la segona sessió del nostre seminari d'aquest curs 2016-2017 amb Aida, Begonya, Isabel, Odet i Marian. Primer de tot organitzem les dates de les properes sessions de dimecres: 18 gener, 15 febrer, 29 març, 26 abril i 17 maig, que com sempre es realitzaran a les 17.30 h.
     A continuació, iniciem la tertúlia dialògica del llibre "Avaluar per aprendre" de Neus Sanmartí amb Isabel de moderadora. Marian reflexiona, a partir de la seua experiència en l'aula, el primer paràgraf davall del quadre 2 de la pàgina 6: "En canvi, el temps que els ensenyants dediquen a “corregir” els treballs dels alumnes sovint és molt poc útil, especialment si els qualifiquen amb una nota, i si no ens asseguren que llegeixen i entenen els comentaris fets. Tampoc no són massa útils, tal com s’acostumen a fer, moltes de les sessions de classe dedicades a la correcció de problemes o exercicis. Només pot corregir (autoregular) els errors qui els ha comès a partir, això sí, de l’ajuda que proporcionen els que ensenyen (i els companys i companyes)."  A aquesta reflexió s'afegeix Odet amb l'avaluació de les activitats on-line que els alumnes realitzen en l'aula virtual, on és difícil fer una retroalimentació. Isabel afegeix la necessitat del que els alumnes coneguen els criterid'avaluació de les activitats que es fan a classe i que l'ideal seria que ells mateixos els negociaren amb el professorat. Begonya conta la seua experiència en les rúbriques de les exposicions orals que confecciona amb els seus alumnes, tanmateix Odet amb els projectes que realitza a l'aula. Aida comenta com Manolo (company del seminari) realitza rúbriques de coavaluació amb els seus alumnes amb els criteris consensuats amb ells. Isabel considera que és una bona manera de garantir una objectivitat a l'avaluació a més d'incentivar la reflexió sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge.

     Tot seguit, Begonya comenta l'interessant que li ha paregut el diari de classe de la pàgina 6, creu que és una eina molt potent i es planteja emprar-la a classe de matemàtiques. Marian explica la seua experiència amb el diari de classe amb alumnes de batxillerat i la dificultat que tenen per expressar i reflexionar sobre com aprenen. Aida afegeix el treball que Mati (una companya del seminari) efectua amb aquest instrument d'autoregulació al final de cada classe en les classes de primària.
Per continuar, Odet comenta un dels paràgrafs de la pàgina 9 "En general, no serveix comunicar els objectius ja redactats, sinó que és el propi aprenent qui se’ls ha de formular i reformular. No s’hauria de començar l’activitat si no queda clar per què es fa (quadre 5). També es pot fer i, una vegada realitzada, es discutirà quin ha estat el seu objectiu (quadre 6), o bé se li posarà un títol, o es redefinirà la pregunta que l’orientava." Per a ella és important clarificar els objectius, tot i que, de vegades, és millor deixar una certa incertesa per fomentar la curiositat i la creativitat. Les activitats massa clarificades poden desmotivar. Isabel opina el mateix, els alumnes han de buscar a vegades ells mateixos els objectius i no ser el professorat qui els marque inicialment, dirigint massa les activitats. Marian, Begonya i Aida intervenen en el debat al voltant d'aquesta qüestió.
     Tanmateix, Begonya comenta l'instrument KPSI i Odet explica com l'empra ella a classe a la universitat sent un instrument molt interessant per recollir els coneixements previs.  Amb aquesta reflexió, finalitzem la tertúlia dialògica que continuarà el pròxim 18 de gener.
       A banda de la tertúlia, comentem una mica experiència d'aquest curs. Isabel explica com a principi de curs ha intentat engegar un projecte a 1rESO. Ha trobat molta dificultat en dur-lo a terme i reflexiona en la necessitat de cohesionar i conèixer primer al grup d'alumnes i es planteja reprendre'l al tercer trimestre, amb una millor preparació dels materials. Hi ha un debat al voltant de la realització de projectes a secundària, com l'organització per assignatures i el poc temps de les classes no ajuden.
     Per acabar, en la propera sessió continuarem amb la tertúlia dialògica i amb les experiències en la posada en pràctica de nous instruments d'avaluació (rúbriques, coavaluació, diari de classe, ...) en les nostres classes.





09 d’octubre 2016

L'AVALUACIÓ COM A VIVÈNCIA D'APRENENTATGE

Comencem una edició nova del nostre seminari i ens retrobem en aquest 5 d'octubre de 2016. Avui hi assistim Aida, Ito, Begonya, Isabel, Odet i Marian, una nova incorporació, companya de Dolors a l'IES Politècnic.
L'objectiu d'aquesta primera sessió és posar-nos al dia i organitzar les sessions del seminari que aquest any versaran al voltant de l'avaluació com es va decidir en la darrera sessió del curs passat.

Primer de tot, comentem les I Jornades «Hacia una evalución alternativa y auténtica» organitzades pel CEFIRE el 27, 28 i 29 de setembre de 2016. A elles vam assistir Marian, Isabel i Begonya en la seua totalitat i Odet, Ito i Aida el darrer dia. Valorem molt positivament les jornades sobre tot el taller de «Rúbricas de evaluación» realitzat per Rafael García Ros i el taller de «Elaboración de preguntas para pruebas de referencia criterial» de Javier Cortés, i les dues conferències de l'última vesprada de Miguel Angel Santos Guerra i de Mila Naranjo Llanos.


En el taller de Javier Cortés es van analitzar diverses proves escrites d'editorials amb la taxonomia de Bloom revisada per Anderson i Krathwohl (2001) en referència al domini cognitiu. A partir d'aquestes (nivells cognitius baixos, recordar i entendre) es van confeccionar nous instruments d'avaluació en nivells cognitius alts (avaluar i crear). El Cap de secció del Servei d'Avaluació de la Conselleria d'Educació ens va fer replantejar-nos si realment avaluem de manera autèntica i com l'anàlisi de les nostres proves escrites pot fer canviar la nostra manera d'avaluar i per tant canviar el procés d'ensenyament/aprenentatge. El taller de Rafael García va tindre com a objectius aprendre què és una rúbrica, analitzar els diferents tipus de rúbriques d'avaluació, la seua utilitat i ,confecció, i diversos recursos per fer-ho. El professor de la Universitat de València va fer especial referència a l'elaboració de les rúbriques per part dels mateixos alumnes i potenciar amb elles la coavaluació i l'autoavaluació. En els dos tallers es va utilitzar com a referent dels criteris d'avaluació els documents pont de Concreció Curricular a primària: http://mestreacasa.gva.es/web/sfp/dp i a secundària: http://mestreacasa.gva.es/web/sfp/dpsecundaria. Aquests dos tallers ens han fet reflexionar sobre els instruments d'avaluació que emprem a classe, així, ens ha semblat interessant presentar en les pròximes sessions del seminari exemples del nostre treball avaluatiu a classe i com podem millorar-lo amb la taxonomia revisada de Bloom i les rúbriques d'avaluació. Sobre això, Aida comenta la importància de la coavaluació i l'autoavaluació en l'ús de les rúbriques i fa referència als Grups d'investigació que el nostre company Manolo realitza en la seua aula.


La conferència de Miguel Ángel Santos Guerra «La evalución, un proceso de diálogo, comprensión y mejora» ens va emocionar a tots els nivells. Com a gran comunicador que és, ens va transmetre l'entusiasme i la il·lusió que tot/a docent ha de tenir per la seua professió. A més a més, la importància de reflexionar sobre l'avaluació com a vivència de l'aprenentatge a l'aula i com l'avaluació determina tot el procés d'ensenyament/aprenentatge. La ponència «La evalución del aprendizaje cooperativo» de Mila Naranjo Llanos ens va portar a discutir, a partir d'una reflexió d'Ito, com avaluar als alumnes ACI en els grups cooperatius. Marian i Isabel comenten que no fan cap tipus d'activitat adaptada en el treball cooperatiu, sinó que en les activitats més complexes algun dels companys del grup fa de tutor. Odet comenta la tècnica TAI que el nostre company Santi ha utilitzat en el treball cooperatiu en matemàtiques amb alumnes ACI. Per altra banda, Ito planteja com treballar i avaluar la comprensió lectora en Valencià en el treball cooperatiu. De nou, Marian i Isabel comenten com treballen elles aquest aspecte. Ho fan amb la tècnica de Lectura compartida i amb una correcció amb El número o directament són els portaveus els que llegeixen a la classe la tasca realitzada.
Un cop comentades les jornades del CEFIRE, passem a establir la data de la propera sessió (dimecres 16 de novembre) deixant la resta del calendari sense concretar, ja que part dels companys/es no poden assistir en dimecres al seminari. Així es deixa oberta la possibilitat d'alternar sessions en dimarts i dimecres o passar-les totes a un altre dia de la setmana.
En la pròxima sessió del 16 de novembre treballarem el llibre de Neus Sanmartí «Avaluar per aprendre» mitjançant una tertúlia dialògica.

En finalitzar, Odet i Begonya compartiran un exemple d'instrument d'avaluació que realitzen a classe i que volen millorar.

20 de maig 2016

Sessió 18 de maig: Des del cor

Avui 18 de maig del 2016, assistim a la sessió del “Seminari de Ciutadania Crítica: per una escola intercultural inclusiva”: Marta, Begonya, Manel, Isabel, Dolors, Raül i Odet.
Primer de tot, comentem les Jornades «EDUCAR CON CO-RAZÓN” que es van dur a terme el 13 i 14 de maig amb el reconeixement de la tasca del nostre seminari. En general, la valoració és molt positiva, sobretot en referència a la capacitat de comunicació de José María Toro per fer arribar a l'auditori les seues experiències en l'educació emocional.
A continuació, els diferents assistents hem comentat com hem finalitzat les experiències educatives realitzades a l'aula aquest curs: Manel el seu treball amb grups interactius, Begonya el seu treball en tutoria, Dolors i Isabel amb els grups interactius en el seu centre i els cursos com a formadores que estan realitzant a altres instituts, Marta i Raül el treball cooperatiu, ... Tot això ha donat peu a parlar de les I Congrés CTEM Comunitat Valenciana (http://mestreacasa.gva.es/web/congresctem) realitzat el darrer cap de setmana a València dins del marc de la Primavera Educativa on van assistir Marta i Begonya. Marta ha comentat el treball per projectes que estan realitzant en l'IES-Escola Les Vinyes de Santa Coloma de Gramanet. En el següent enllaç hi ha un vídeo de les Jornades de Novadors on s'explica el seu projecte: https://www.youtube.com/watch?v=jSZXTlSz1Ws
Per acabar, cadascú ha plantejat el treball que li agradaria dur a terme al curs que ve: Manel continuar amb els grups interactius; Dolors i Isabel continuar també i a més començar amb la biblioteca tutoritzada; i Begonya, Raül i Marta continuar amb cooperatiu i engegar algun projecte interdepartamental entre els departaments de ciències i anglés. A partir d'aquests plantejaments s'ha generat una pluja d'idees per a concretar el fil conductor del seminari per al próxim curs, que finalment versarà en l'avaluació. Així, s'ha decidit continuar compartint les experiències d'aula i a més treballar el llibre de Neus Sanmartí «Avaluar per aprendre» mitjançant la metodologia de la tertúlia dialògica.
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf

Ací podeu trobar la seua web amb recursos, una conferència i el Ppt d'aquesta:
http://www.tresorderecursos.com/
https://www.youtube.com/watch?v=0ZbsGMfPaoE
https://drive.google.com/file/d/0BzLCCBwoneC7S2NTUTluZlMta3M/view?pref=2&pli=1

La primera sessió del curs vinent serà dimecres 5 d'octubre.
Bon estiu i bones vacances!!!