19 de novembre 2016

NOMÉS POT CORREGIR QUI S'EQUIVOCA

     Avui 16 de novembre continuem amb la segona sessió del nostre seminari d'aquest curs 2016-2017 amb Aida, Begonya, Isabel, Odet i Marian. Primer de tot organitzem les dates de les properes sessions de dimecres: 18 gener, 15 febrer, 29 març, 26 abril i 17 maig, que com sempre es realitzaran a les 17.30 h.
     A continuació, iniciem la tertúlia dialògica del llibre "Avaluar per aprendre" de Neus Sanmartí amb Isabel de moderadora. Marian reflexiona, a partir de la seua experiència en l'aula, el primer paràgraf davall del quadre 2 de la pàgina 6: "En canvi, el temps que els ensenyants dediquen a “corregir” els treballs dels alumnes sovint és molt poc útil, especialment si els qualifiquen amb una nota, i si no ens asseguren que llegeixen i entenen els comentaris fets. Tampoc no són massa útils, tal com s’acostumen a fer, moltes de les sessions de classe dedicades a la correcció de problemes o exercicis. Només pot corregir (autoregular) els errors qui els ha comès a partir, això sí, de l’ajuda que proporcionen els que ensenyen (i els companys i companyes)."  A aquesta reflexió s'afegeix Odet amb l'avaluació de les activitats on-line que els alumnes realitzen en l'aula virtual, on és difícil fer una retroalimentació. Isabel afegeix la necessitat del que els alumnes coneguen els criterid'avaluació de les activitats que es fan a classe i que l'ideal seria que ells mateixos els negociaren amb el professorat. Begonya conta la seua experiència en les rúbriques de les exposicions orals que confecciona amb els seus alumnes, tanmateix Odet amb els projectes que realitza a l'aula. Aida comenta com Manolo (company del seminari) realitza rúbriques de coavaluació amb els seus alumnes amb els criteris consensuats amb ells. Isabel considera que és una bona manera de garantir una objectivitat a l'avaluació a més d'incentivar la reflexió sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge.

     Tot seguit, Begonya comenta l'interessant que li ha paregut el diari de classe de la pàgina 6, creu que és una eina molt potent i es planteja emprar-la a classe de matemàtiques. Marian explica la seua experiència amb el diari de classe amb alumnes de batxillerat i la dificultat que tenen per expressar i reflexionar sobre com aprenen. Aida afegeix el treball que Mati (una companya del seminari) efectua amb aquest instrument d'autoregulació al final de cada classe en les classes de primària.
Per continuar, Odet comenta un dels paràgrafs de la pàgina 9 "En general, no serveix comunicar els objectius ja redactats, sinó que és el propi aprenent qui se’ls ha de formular i reformular. No s’hauria de començar l’activitat si no queda clar per què es fa (quadre 5). També es pot fer i, una vegada realitzada, es discutirà quin ha estat el seu objectiu (quadre 6), o bé se li posarà un títol, o es redefinirà la pregunta que l’orientava." Per a ella és important clarificar els objectius, tot i que, de vegades, és millor deixar una certa incertesa per fomentar la curiositat i la creativitat. Les activitats massa clarificades poden desmotivar. Isabel opina el mateix, els alumnes han de buscar a vegades ells mateixos els objectius i no ser el professorat qui els marque inicialment, dirigint massa les activitats. Marian, Begonya i Aida intervenen en el debat al voltant d'aquesta qüestió.
     Tanmateix, Begonya comenta l'instrument KPSI i Odet explica com l'empra ella a classe a la universitat sent un instrument molt interessant per recollir els coneixements previs.  Amb aquesta reflexió, finalitzem la tertúlia dialògica que continuarà el pròxim 18 de gener.
       A banda de la tertúlia, comentem una mica experiència d'aquest curs. Isabel explica com a principi de curs ha intentat engegar un projecte a 1rESO. Ha trobat molta dificultat en dur-lo a terme i reflexiona en la necessitat de cohesionar i conèixer primer al grup d'alumnes i es planteja reprendre'l al tercer trimestre, amb una millor preparació dels materials. Hi ha un debat al voltant de la realització de projectes a secundària, com l'organització per assignatures i el poc temps de les classes no ajuden.
     Per acabar, en la propera sessió continuarem amb la tertúlia dialògica i amb les experiències en la posada en pràctica de nous instruments d'avaluació (rúbriques, coavaluació, diari de classe, ...) en les nostres classes.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada