15 de novembre 2013

I si comencem per les emocions?

En la primera sessió d'aquest curs del 17 d'octubre, ens ha arribat la frescor i l'energia de Mara, la nova adquisició del nostre seminari. Resulta curiós com tots hem anat confluint en el seminari buscant reptes molt semblants i és que crec que tots entenem l'escola i l'educació com un lloc per a aprendre en companyia, per a viure noves experiències i oportunitats, partint de la igualtat i de la creença en les màximes possibilitats de tots els que formem part de l'escola. La cooperació, la integració, la interacció i el diàleg són principis bàsics en l'escola que nosaltres desitgem i que ens empeny a continuar treballant amb tant il·lusió o més que el primer dia que vam entrar a formar part del món de l'escola.
Com deia abans, Mara ha arribat amb força i amb allò que expressa, connecta ràpidament amb el grup. Tant és així, que diríem que tots ens haguérem posat d'acord per arribar a les mateixes conclusions: ens cal treballar les emocions amb els nostres alumnes. En aquest curs, Mara farà vida de nòmada ja que comparteix tres centres de l'Alcalatén.
També s'ha reincorporat al grup Raül després d'un any treballant a la capital dels Ports, l'airet de Morella sembla que li ha sentat bé, encara que ens trobava a faltar. Enguany a l'Alcora està mirant per on pot començar amb els seus alumnes.
Santi, en canvi, ha baixat de la muntanya a la Plana. De segur que a Albocàsser et trobaran a faltar, però a l'escola Manel Garcia Grau estan que no s'ho creuen amb el nou fitxatge. Com sempre, ell iniciant projectes nous i injectant oxigen per on passa. Amb el seu lloc de PT començarà un projecte d'ensenyament compartit.
Mati i Amèlia tenen xiquets nous ja que inicien el primer curs del cicle. Volen continuar el camí que van encetar el curs passat: la participació dels pares a l'aula amb els "grups interactius". Aquestes dos són incombustibles.
Dolors i jo continuem col·laborant en la reflexió conjunta sobre la nostra tasca docent. A més de seguir en la línia de l'aprenentatge cooperatiu i la participació dels pares a l'aula, volem incorporar novetats en l'ensenyament de la llengua amb la creació de blogs gestionats directament pels grups de la classe.
En aquesta sessió també vam comptar amb la participació d'Auxi i d'Andrea i la seua aportació des de  l'àmbit universitari a l'ofici d'ensenyar i aprendre.
Per acabar aquest comentari a la sessió del seminari, m'agradaria explicar una de les reflexions que es va fer palesa a la reunió: creiem que existeix la creença que els coneixements sempre són el més important i, sense mala intenció, els mestres de vegades actuem sota la pressió del currículum o amb nervis i presses, actituds que els nostres alumnes aprenen (és allò del currículum ocult); per aquest motiu, seria bo treballar més amb les emocions, tant les dels alumnes com les nostres pròpies.
A continuació us done la referència d'alguns llibres que es van recomanar per si algú vol continuar reflexionant:

Juan Vaello: El profesor emocionalmente competente. Cómo dar clase a quien no quiere aprender.
Maria Caso: Pedagogías invisibles.
Augusto Cury: Padres brillantes, Profesores fascinantes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada