La tasca continua

En la sessió del 29 de novembre passat ens hem retrobat de nou per explicar-nos com portem els nostres projectes.

Mati i Amèlia continuen amb la participació dels pares en els "grups interactius" i expliquen la necessitat que veuen d'aprofundir en el taller d'educació emocional a l'escola, ja que s'adonen que la classe és un espai on surten moltes reaccions que si no s'identifiquen no se sap com reaccionar. Creuen que aprendre a gestionar les necessitats emocionals dels xiquets les ajudarà en la tasca diària. Aquest és un tema que influïx en el clima de la classe però també en l'aprenentatge dels xiquets i xiquetes.

Odet, per la seua part, afronta el repte de diversificar la proposta metodològica i adaptar-la al màster d'Educació Secundària, ja que l'assignatura que impartix a l'UJI d'Educació Inclusiva ara està dins d'aquest màster i ha patit una reducció d'hores significativa.

Mara i Santi estan de PT a les seues respectives escoles, encara que les possibilitats de treballar en un projecte d'aprenentatge cooperatiu són ben diferents per als dos. En el cas de Mara, poques innovacions pot posar en marxa, llevat de la petjada que la seua voluntat, personalitat i il·lusió deixa en cada cosa que fa, ja que com recordareu compartix tres centres. En canvi, Santi té la gran sort que els mestres mostren bona predisposició que ell entre a l'aula perquè els alumnes amb problemes d'aprenentatge puguen treballar amb els seus companys. Explica Santi que amb cada mestre realitza un tipus de suport diferent i que això està enriquint la seua experiència. De tota manera, no sempre resulta fàcil, perquè quan les coses no ixen bé afloren les reticències d'alguns mestres.

Per últim, el projecte de Dolors, en el procés de planificació i reflexió del qual jo col·labore, està encara per encetar  com a conseqüència de la baixa laboral. Ara bé, us recorde que tenim un doble projecte: per un costat la creació del bloc de la classe per part dels alumnes i, per l'altre, la incorporació de les mares i pares voluntaris a l'aula. Per cert que al voltant d'aquest tema arranca en el seminari un debat molt interessant sobre la relació entre l'escola i la família. Les opinions de tots coincidixen i, a més, el treball de Santi, Mati i Amèlia durant el curs passat així ho avala. En poques paraules la conclusió és aquesta: la relació millora moltíssim amb la participació dels pares i mares a la classe i, per tant, cal potenciar-la.

Per cert, en aquesta sessió hem comptat amb dos cares noves: David, que és mestre a l'escola de Santi i amb el qual col·labora, i Idoia, alumna d'Educació a l'UJI. Aprofite l'ocasió per agrair-los l'interés i convidar-los a continuar assistint-hi.

Cal recordar també que a l'abril (dies 8, 9 i 10) se celebrarà el Congrés d'Educació Inclusiva a Castelló amb el títol de "La escuela excluida" i Odet ens proposa de presentar comunicacions amb el relat de les nostres experiències. Ja tenim un altre motiu per a iniciar-ne la redacció.

La propera reunió serà el 23 de gener i probablement comptarem amb la participació de Manolo Rodríguez, un mestre molt faener que té una gran experiència en tot tipus d'iniciatives i pràctiques d'escola inclusiva i aprenentatge cooperatiu.

I, per acabar, només em queda dir-vos que, després de 8 o 9 anys de funcionament, el Seminari sembla igual d'animat o més que el primer dia i crec que això és degut a l'entusiasme, l'amor i la il·lusió que sentim tots per la nostra feina.