Ensenyament compartit: noves experiències

El darrer 11 de maig es va celebrar la sessió de seminari (tantes vegades ajornada) sobre Ensenyament compartit. Isabel Piquer i Víctor Pérez van exposar les seues pràctiques a la resta de membres de seminari, que aquesta vegada es va ampliar amb la visita de companys de La Vall d'Uxò, tant de un seminari d'educació com d'un centre AMICS d'eixa localitat.

Isabel Piquer ens va parlar de l'experiència engegada a l'IES Politècnic de Castelló amb professorat de Psicologia Terapèutica del centre, mitjançant una exposició pormenoritzada de les distintes sessions que es van fer amb els alumnes i de les valoracions d'aquesta pràctica. Animem a Isabel a que ens deixe en el blog una xicoteta nota sobre la seua impressió.

Per la seua banda, Víctor Pérez va explicar amb l'ajuda de uns vídeos quina havia sigut la seua experiència i la de Rosa Barceló, que es va dur a terme en dos centres: l'IES Serra d'Espadà i la Secció de l'IES Serra d'Espadà d'Onda. La pràctca va consistir en la dinamització d'un grup 8 alumnes de Psicologia Terapèutica de la Secció mitjançant dos tècniques d'aprenentatge cooperatiu: el puzle d'Aronson i Llapis al centre. A l'institut, es va començar una experiència amb la tècnica TAI (Team Assissted Individualization) amb alumnat de 1er d'ESO. 

Totes dues experiències han sigut molt enriquidores, i trobem necessari aquest intercanvi d'impressions després d'haver-les fet. Esperem amb moltes ganes la propera sessió del dia 2 de juny, per esccoltar els companys amb les seues experiències (i per l'orxata que ens ha promés Auxi)

Per què l'escola no educa?

Vaig topetar-me amb aquest article que em va deixar un poc tocat. Com que en el terreny professional sempre pareix que estic en crisi, qualsevol idea que qüestiona les seguretats a les que estem acostumats em sacseja i em fa sentir incòmode. Però no trobe cap altra manera de continuar endavant. Algú va dir alguna vegada, no recorde qui, que les revolucions no mai començaven en l'escola. Estic convençut de que cap revolució començarà des d'aquesta escola que hui coneixem. Caldria canviar el ttipus d'escola primer? Espere els vostres comentaris, per si de cas hi ha algú en el ciberespai que conecte amb el meu pressentiment...

¿Por qué la escuela no educa? de John Taylor Gatto, en www.elblogaleternativo.com

Tothom recorda el nom d'un bon professor

Li deien Xavier, o Javier, com jo sempre li he dit. Només tres anys de classe amb ell, i pràcticament només alguns minuts de relació fora de classe durant eixos tres anys. Tot el que passava entre ell i jo es donava dins dels murs de l'antic CUC. Javier no es guanyaba el respecte dels alumnes fent classe, almenys no el meu. Un dia, durant un examen, es va apropar a mi i, després d'un ràpid cop d'ull a allò que estava escribint, em va dir a l'orella: "...detrás de esa barba hay mucha filología...". De veres que alló va omplir-me d'orgull i també de vergonya per por de que algú l'haguera escoltat i pensara en favoritismes injustos. Javier va fer saltar eixe resort ocult que tots tenim i, des d'aleshores, la meua actitud davant la seua tasca va cambiar totalment. Jo no vaig ser el seu favorit, però sempre vaig rebre d'ell una paraula d'ànim i pense que ell va creure molt més en mi que jo mateix (encara recorde la seua reacció corregint-me amb tranquilitat i comprensió l'errada més grossa que es pot cometre en un examen oral de fi de curs, quant li vaig traduir "cask" com a "casco", en una prova evident de la meua ignorància i incompetència lingüística). Una xicoteta però essencial part d'allò que sóc és gràcies a ell. Perquè, jo no vaig aprendre tot l'anglès que ell em va ensenyar, però ell no mai sabrà la repercussió dels seus gestos en la meua vida. Jo m'en recorde del nom del meu professor...només perquè era una bona persona. Fins sempre, Javier.

Vaig dedicar-li a En Xavier un article al meu blog només assabentar-me de la seua mort. El podeu llegir açí.