Conversem, pensem... aprenem.

En la sessió del Seminari del 6 de febrer vam comptar amb la participació de Manolo Rodríguez, mestre amb el qual compartim moltes idees sobre què i com ha de ser l'aprenentatge. En la conversa Manolo ens va explicar com  treballa amb els seus alumnes de 6é de Primària, quins projectes porta endavant i de quina manera els xiquets i xiquetes participen tant en la presa de decisions pel que fa a forma de treballar com en la valoració de tot el procés d'aprenentatge.

El treball diari es basa en els grups cooperatius i en tot moment els xiquets i xiquetes tenen veu per a formar els grups, per a valorar i avaluar els exàmens, les llibretes o les exposicions de les lectures. Entre els diferents projectes o activitats que porten a terme, hi ha les entrevistes als avis i àvies realitzades pels grups, el kamishibai (conte teatralitzat), les lectures i exposicions, i els projectes de treball de l'àrea de Coneixement del Medi.

A més, ens va explicar Manolo, cada vegada més les famílies participen en les diferents activitats de la classe, per exemple en les entrevistes als avis, en les exposicions de les lectures, etc.

Com que la majoria de membres del Seminari treballem o hem treballat a l'aula en experiències d'aprenentatge cooperatiu molt similars, van sortir en el debat algunes preocupacions sobre el funcionament dels grups a la classe, com ara què fer amb l'alumne que manté dins del grup una actitud, diguem-ne de "boicot", molestant contínuament a la resta, especialment a les xiques. En el diàleg es van fer suggeriments que segons l'experiència d'alguns companys del Seminari podrien resultar útils, entre ells en destacaré alguns, com ara el fet de donar protagonisme i responsabilitat a l'alumne en qüestió o de contactar amb algú que siga important per a ell (per exemple un germà gran o un amic), el mateix treball en grups cooperatius, la participació dels seus pares o també els diaris de classe i les assemblees.

Sovint quan als alumnes que no se senten còmodes a l'escola o a l'institut, que no volen treballar o participar en les tasques, se'ls dóna una responsabilitat, es poden arribar a sentir útils i la seua reacció pot resultar sorprenent.

Per últim, m'agradaria acabar aquest relat de la sessió destacant la valoració tant positiva que tots els assistents vam fer de l'intercanvi de preocupacions, reptes i objectius que vam realitzar en aquesta reunió.