Un bon començament

Imatges del grup de discussió de l'última sessió del seminari del 14 d'octubre de 2009. Vam crear un grup de discussió moderat per Auxi que va resultar d'allò més apassionat... Deixem algunes mostres dels comentaris més avall.

Isabel: "O siga, que està de moda parlar d'aprenentatge cooperatiu, és com “està de moda parlar de solidaritat” pues, tot el món és solidari. Està de moda parlar d’això...però lo d’inclusiu no. En tot el material que jo he anat llegint per a preparar l’oposició, el terme inclusiu, no, no l’he trobat en cap lloc."

Santi: "Bé, jo penso que hauríem d'oblidar-nos del concepte d’educació especial i necessitats educatives especials i començar a parlar d’educació inclusiva. "

Nando: "Podem arribar més lluny si estem junts varies persones..."

Paula: "Jo en el aula sí que pense que seria positiu que hi hagueren almenys dos professors, o un professor i un voluntari o...però dos persones per a poder dinamitzar les sessions de, de la classe, perquè aixi també pots estar més atent a tots els alumnes..."

Víctor: "Jo només demanaria no...no...sentir-me a soles... " (Rialles de tots).

Nando: "Però bé, també d'alguna forma hem corroborat que això funcionava i que això es pot, es pot aplicar en les aules tot i que costa un poc més d'esforç, no?"

Amèlia: "Tots tenim la mateixa inseguretat, tots tenim les mateixes ganes de millorar, tots tenim...Però això de trencar barreres i contar-mos coses...No, no tenim ixa cultura, efectivament, som arcaics. Som, continuem aferrats a que lo que fem...és lo que tenim i dominem i que no vinga un altre a desmontar-mos-ho."

Isabel: "Sí! Les dos em desmoralitzeu. Per què heu sigut els meus ídols..(Rises i comentaris de tots)...Han sigut el meu ídol tota la vida des de que, fa anys que ella em contava lo que feia en els xavals! I jo feia “Xa, xa...ixes coses tan boniques!...”.

Isabel: "Perquè a mi m’encantaria que els professors del meu fill me deixaren...furgar una miqueta...(rises)...però no m’han deixat mai. Mmm, entonces sempre és una frustació que he tingut, sempre quan he deixat als xiquets a l’escola m’he quedat amb la frustació de no poder entrar, de no poder passar ixa paret! Des de que els meus grans, que ja té vint-i-un anys el meu gran, jo crec que plorava jo més que ell, per què jo lo que volia era vore què es feia allí dins! (Rises) I no podia! No podia!"

Víctor: "Conseguiríem més a lo millor si, si a banda d'això, eh...podem convéncer a la gent mitjançant experiències, tallers, coses reals, molts, moltes pràctiques. Perquè és lo que te diuen “jo a un curs teòric jo no vaig!”. Val? Després si és un curs pràctic d'estos que, que, que vol dir que han de fer coses en classe i després contar, a lo millor tampoc volen perquè han de fer coses...(rises)"

Mati: "És a dir, si mosatros volem, perquè estem il·lusionats i volem una altra vegà promoure i a la gent animar-la i això...ho farem...perquè volem. Però no hi ha una resposta de centre, és a dir, no és el centre el que des de l'equip directiu anima i diu “Pues va xiquets! Canviem, pues fem açò”.

Nando: "Jo enguany estic en el equip directiu, vale (rises i comentaris de tots). I sóc cap d'estudis..."(Parlen tots).

Rosa: "Entonces la intercultura realment mos tindria que enriquir molt més i, i, i...que realment les escoles foren...pues aixina, bueno...És un somni, per a mi és un somni..."

Víctor: "...tu ens has preguntat solucions i mosatros diem problemes!"

Auxi: "Ha sigut una sessió...super intensiva!...(Tots comenten animats)...però no vos podeu imaginar!...Lo brutal, eh? que ha sigut... Açò vaig a parar-ho ja!...I farem la conclusió..."