Nova sessió del seminari

Avui 17 de desembre, dediquem la segona sessió del nostre seminari a les dinàmiques de cohesió de grup. Hi assistim Aida, Raül, Odet, Isabel, Begonya i David Porcar, qui ens orientarà en aquest aspecte.

Abans de començar amb les dinàmiques, comentem l'estat dels projectes que aquest curs estem portant endavant. Begonya i Raül s'interessen per l'organització dels grups interactius a les classes de 1r i 2n d'ESO de l'IES Politècnic que Dolors i Isabel han engegat aquest curs. Isabel explica el funcionament de manera general i Begonya planteja la possibilitat d'assistir a alguna sessió per observar-hi i aprofundir en el treball a l'aula. Després d'intentar quadrar els horaris i sense poder fer-lo, enregistrar amb vídeo les classes es planteja com una solució per poder compartir l'experiència amb la resta de membres del seminari. Així, Odet proposa anar més enllà i fer una recopilació de materials realitzats pels membres del seminari sobre treball cooperatiu en diferents formats (audiovisuals, escrits,...). L'objectiu és fer un recull per compartir aquestes experiències amb els companys/es del seminari i altres persones interessades, com ara els estudiants del Màster de Secundària i del Grau de Magisteri de l'UJI, etc. Aquesta idea ens sembla fantàstica i quedem en portar per a la propera sessió enregistraments, fotografies, escrits,... de les nostres experiències d'aprenentatge cooperatiu (lectura en parelles, quaderns d'aprenentatge, tutorització entre iguals, aprenentatge servei, grups interactius, ...) per poder començar a donar forma a la seua publicació en format paper i/o digital 

Un cop establerta la tasca per al 28 de gener, passem a les dinàmiques de grup. Com vam comentar en la darrera sessió, aquest tipus de dinàmiques estan incloses dins de l'àmbit d'intervenció A del treball cooperatiu i són indispensables per aconseguir que, a poc a poc, els alumnes i les alumnes d'una classe prenguen consciència de grup. Per començar, David Porcar ens fa una breu introducció sobre les habilitats cooperatives i la seua importància, remarcant que cal incidir constantment en elles. La cohesió de grup mai s'ha de deixar a banda, atés que en qualsevol moment poden sorgir determinats problemes o dificultats que pertorben el «clima» de l'aula i facen necessari el restabliment d'un de més adequat. Així, cal treballar amb els alumnes les dinàmiques de grup prèviament al treball cooperatiu i durant el desenvolupament d'aquest. A continuació David ens explica les següents dinàmiques: món de colors, el rogle de la mirada, l'entrevista, un ball consensuat, el/la dibuixant i full a l'esquena. Les dues últimes les hem realitzades al final de la sessió sent nosaltres els participants i David el coordinador, valorant l'experiència molt positivament.

• Món de colors: Cada participant es posa d’espatlla a la paret, tanca els ulls i resta callat. A cadascú se li enganxa en el front un gomet de color, de manera que no puga veure quin color li ha tocat. A un participant no se li posa cap gomet o se li’n posa un de completament diferent, que només porta ell. Seguidament ja poden obrir els ulls i se’ls diu que tenen dos minuts, sense dir res, per agrupar-se. El tutor, o algun dels participants, observa com ho fan, i què passa amb el que té el gomet diferent... Després parlen sobre el que ha passat, com ho han fet, com s’han sentit.
  
  
• El rogle de la mirada: En una primera fase, tots els participats es posen en rogle dret mirant als companys als ulls. Les mirades són a l'atzar i cal mantenir el silenci. En una segona fase, s'ha de connectar amb la mirada amb un altre participant i intercanviar-se la posició amb ell. En una tercera fase, s'ha de connectar amb la mirada amb un/a altre company/a i intentar xerrar amb la mirada. En acabar es comenta cada fase, les sensacions que hem sentit, ... Incidint en la importància de la comunicació no verbal.
  
  
• L'entrevista: Per parelles els alumnes s'entrevisten mútuament sobre diversos eixos o preguntes (pel·lícula preferida, un valor, un color, ...). Després cal presentar al company a la resta de la classe. L'objectiu és valorar tot el que tenim en comú i el que ens diferencia com a factor enriquidor del nostre grup classe. Hi ha moltes variants d'aquesta dinàmica, una d'elles és fer un doble cercle i que tothom s'entreviste mútuament.
  
  
  
  
  
• Un ball consensuat: En grups de 3 o 4 membres cal realitzar un ball davant la resta de la classe. El ball constarà de diferents passes cadascuna proposada per un dels membres i consensuada per tot el grup.

• El/la dibuixant: Un participant del grup se situa de peu enfront de la classe amb un full dibuixat pel tutor/a. Aquest sense ensenyar el dibuix ha d'explicar a la resta com l'han de dibuixar. En una primera fase no s'accepten preguntes ni cap interacció amb els que estan dibuixant. En una segona fase, hi ha una interacció total entre ells. Al final es comparen els dos dibuixos i es determina que es necessita per a una bona comunicació.
  
  
• Full a l'esquena: cada participant es posa un full en blanc enganxat a l'esquena. Cadascun dels participants ha d'escriure un tret positiu de cada company en el full d'aquest. En acabar, ens llevem i mirem el full, i comentem amb la resta els nostres sentiments i sensacions.
  
  Pàgines web on es pot trobar més informació:

http://dinamiquesdeclasse-habilitatssocials.blogspot.com.es/

http://es.slideshare.net/butabi/dinmiques-de-grup

Engegem un nou curs

Comencem una edició nova del nostre seminari i ens retrobem en aquest 5 de novembre de 2014. Avui hi assistim David, Mati, Aida, Raül, Dolors, Isabel i Begonya, una nova incorporació, companya de Raül a l'institut de Torreblanca.  Per al present curs també comptarem amb la participació d'Amèlia, Auxi, Odet i Mara. Però hem de recordar que qualsevol persona interessada a debatre i a intercanviar punts de vista per aprendre i millorar la seua pràctica docent i l'escola en general, serà sempre molt benvinguda.

L'objectiu d'aquesta primera sessió és posar-nos al dia i explicar-nos en què consistiran els projectes que portarem endavant durant aquest curs.

Dolors i Isabel enguany coincidim a l'IES Politècnic i hem engegat un projecte de participació de les famílies i voluntaris (antics alumnes del centre i estudiants de Magisteri i del Màster de Secundària) en els grups interactius a les classes de 1r i 2n d'ESO. El projecte s'estendrà al llarg de tot el curs i involucra un total de 8 professores i 14 grups-classe. En este moment ja comptem amb 110 voluntaris i estimem que aniran augmentant. A més, també hem iniciat un Taller de formació per a la introducció a les Comunitats d'Aprenentatge destinat al professorat que hi participa o que hi està interessat. El nostre objectiu a llarg termini és consolidar aquesta pràctica i anar estenent-la, a més d'incorporar noves actuacions que contribuïsquen a la transformació i millora del nostre centre.

Mati i Amèlia enguany continuen amb el treball de les emocions amb els seus alumnes de 2n de Primària i, per això, han incorporat el "racó de la calma" a la classe i al pati, per millorar la consciència dels xiquets i xiquetes de les pròpies rabietes i malestar i aprendre a tranquil·litzar-se. A més, continuaran amb els grups interactius un poc més endavant quan puguen comptar amb els suficients pares i mares. També incorporen al seu treball la tutorització de lectures per part dels alumnes de l'Escola d'Adults del poble, per fomentar la lectura tot connectant les diferents generacions i aprofitant la influència que en aquestes edats exerceixen els avis. Per últim, Mati ens ha explicat un experiment que han realitzat amb uns pots d'aigua i arròs, per adonar-se de com els missatges positius o negatius sobre una persona poden modificar el seu comportament. Mati insisteix que és molt important que els xiquets vinguen feliços a l'escola.
David, per la seua part, ens explica les diferents activitats que han programat per a enguany a la seua escola, com ara el tractament integrat de llengües o la participació de mares i pares en els tallers, en els grups interactius, en les exposicions orals i en la resolució de problemes en equip. També estan treballant les dinàmiques de grup en l'aprenentatge cooperatiu, l'apadrinament de xiquetes i xiquets d'infantil per part d'un altre de 5é de Primària en el taller de contes i, pel que fa a les emocions, han inaugurat el racó de la paciència amb idees com "Les nostres frases". I, a banda, estan desenvolupant la mediació amb l'associació Amics.
Begonya està molt interessada a aprofundir en el treball de les emocions i Aida està fent la tesi sobre Pedagogia diferenciada o aula diversificada, per a la qual cosa està realitzant els estudis de casos amb Amèlia, Mati i Manolo.
Recordem algunes lectures que ens ha aconsellat David:
"Aprender a cooperar, cooperar para aprender" de Pujolàs i "Educar desde el asombro" de Catherine L'Ecuyer.
D'altra banda, David contactarà amb Valentí i David Porcar per veure si poden vindre al seminari a ensenyar-nos algunes dinàmiques de cohesió de grup, ja que tots en el seminari detectem la necessitat i la importància d'aquest aspecte.
Per últim, cal recordar que el calendari proposat per al seminari 2014-2015 queda així: 5 de novembre, 17 de desembre, 28 de gener, 4 de març, 29 d'abril i 27 de maig. Tot i així, si sortira algun imprevist, podem fer les modificacions que calguen sobre la marxa.

Com van els nostres projectes?

Per començar, fem un recordatori del Congrés Internacional "La Escuela Excluida" que se celebrarà del 8 al 10 d'abril a la Universitat Jaume I. Com a Seminari participarem el dia 9 a les 13.30h en el Café dels Sentits per tal de donar a conéixer els nostres objectius i el nostre treball; a més, Santi i David ho faran amb una Pechacucha (projecció curta d'imatges) sobre com treballar els problemes a l'àrea de Matemàtiques amb tècniques cooperatives.

En la sessió del 13 de març de 2014 ens hem posat al dia de la marxa dels nostres projectes a l'aula. Mati ens ha explicat els tallers d'emocions que han muntat ella i Amèlia amb mares, pares i alumnes de les seues classes. Una part del projecte ha consistit a fer un planter de llavors de diferents plantes, en grup, amb la col·laboració d'alguns llauradors del poble que participen en els horts ecològics de Betxí. Amb el planter i la cura de les plantetes relacionen les emocions: l'alegria, la tristesa i l'enuig, que es treballen amb els xiquets mitjançant diferents activitats.

Santi i David, com he explicat abans, treballen en els equips base en la resolució dels problemes matemàtics amb tècniques cooperatives. Utilitzen estructures simples per al plantejament del mètode Polya. Des de l'inici del curs han avançat molt en el projecte i han recollit evidències de les millores aconseguides fent servir la revisió del pla de l'equip com a instrument de reflexió i valoració.

Per la nostra part, Dolors i jo continuem amb la iniciativa de participació de mares i pares a l'aula. Els primers resultats que estem apreciant són molt bons: canvi d'actitud dels alumnes, millora de la intensitat del treball a classe, millora de la relació amb les famílies, etc. Però se'ns planteja la necessitat d'incrementar la formació dels pares i mares voluntaris per aconseguir una participació més activa i, també, per escoltar la seua veu.
I per acabar, com que ja hem començat l'últim tram del curs, convé recordar que només ens queden dos sessions del seminari, que seran el 8 de maig i el 5 de juny. Per a aquestes dos reunions finals cadascú exposarà les conclusions i valoracions del projecte que ha portat endavant durant el curs. Creiem que resultaran molt profitoses i que poden donar lloc al plantejament dels nous projectes de cara al curs que ve.

Conversem, pensem... aprenem.

En la sessió del Seminari del 6 de febrer vam comptar amb la participació de Manolo Rodríguez, mestre amb el qual compartim moltes idees sobre què i com ha de ser l'aprenentatge. En la conversa Manolo ens va explicar com  treballa amb els seus alumnes de 6é de Primària, quins projectes porta endavant i de quina manera els xiquets i xiquetes participen tant en la presa de decisions pel que fa a forma de treballar com en la valoració de tot el procés d'aprenentatge.

El treball diari es basa en els grups cooperatius i en tot moment els xiquets i xiquetes tenen veu per a formar els grups, per a valorar i avaluar els exàmens, les llibretes o les exposicions de les lectures. Entre els diferents projectes o activitats que porten a terme, hi ha les entrevistes als avis i àvies realitzades pels grups, el kamishibai (conte teatralitzat), les lectures i exposicions, i els projectes de treball de l'àrea de Coneixement del Medi.

A més, ens va explicar Manolo, cada vegada més les famílies participen en les diferents activitats de la classe, per exemple en les entrevistes als avis, en les exposicions de les lectures, etc.

Com que la majoria de membres del Seminari treballem o hem treballat a l'aula en experiències d'aprenentatge cooperatiu molt similars, van sortir en el debat algunes preocupacions sobre el funcionament dels grups a la classe, com ara què fer amb l'alumne que manté dins del grup una actitud, diguem-ne de "boicot", molestant contínuament a la resta, especialment a les xiques. En el diàleg es van fer suggeriments que segons l'experiència d'alguns companys del Seminari podrien resultar útils, entre ells en destacaré alguns, com ara el fet de donar protagonisme i responsabilitat a l'alumne en qüestió o de contactar amb algú que siga important per a ell (per exemple un germà gran o un amic), el mateix treball en grups cooperatius, la participació dels seus pares o també els diaris de classe i les assemblees.

Sovint quan als alumnes que no se senten còmodes a l'escola o a l'institut, que no volen treballar o participar en les tasques, se'ls dóna una responsabilitat, es poden arribar a sentir útils i la seua reacció pot resultar sorprenent.

Per últim, m'agradaria acabar aquest relat de la sessió destacant la valoració tant positiva que tots els assistents vam fer de l'intercanvi de preocupacions, reptes i objectius que vam realitzar en aquesta reunió.

XI Congreso Internacional y XXXI Jornadas de Universidades y Educación Inclusiva.

El profesorado del Área de DIOE de la Universitat Jaume I de Castellón, junto el grupo de investigación MEICRI, asumimos el reto de organizar el XI Congreso Internacional y XXXI Jornadas de Universidades y Educación Inclusiva.

El evento tendrá lugar en la Universitat Jaume I de Castellón, durante los días 8, 9 y 10 de abril de 2014 y el tema que proponemos es "La escuela excluida".
 

Programa:

Martes 8 de abril de 2014

16:00h. Recepción y recogida de materiales.  17:00h. Inauguración del congreso.  17:30h. Conferencia inaugural: Los desafíos de la Equidad y la Inclusión. David Rodrigues. Profesor del Instituto Piaget de Almada y Presidente de Pro-Incluçao (Lisboa, Portugal).  18:30h. Comunicaciones, Pósters y Petxakuctxes.  19:30h. Cine - Fórum. Javier Monzón (Universidad del País Vasco).  Miércoles 9 de abril de 2014 10:00h. Conferencia “A contrapunto”: Éxito escolar/éxito social. Julio Rogero (Movimiento de Renovación Pedagógica Escuela Abierta) 11:30h. Pausa-Café 12:00h. Jornadas del grupo "Universidades y Educación Inclusiva Talleres simultáneos -Taller Drag king/ Drag queen. Zona Transfeminista del Colectivo Lambda. - Arte y diversidad funcional. Centro ATENEU. - El Aprendizaje y Servicio en contextos socioeducativos. Pilar Folgueira - Proyecto La Maranya. Víctor Escoín.  - Misiones Interculturales. Tomás Segarra. Seminari Garbell  13:30h. Garden sessions y  Tissana Meetings en el Café dels sentits.  14:30h. Almuerzo 16:30h. Conferencia. Ciudadanía sin escuela. Patricia Mata (Grupo Inter. UNED); Belén Ballesteros (Grupo Inter. UNED) y Carmen Espinar (CIMAS). 17:30h. Mesa Redonda. Trayectorias vitales y voces silenciadas en contextos múltiples. Anabel Moriña (Universidad de Sevilla), Maika García (Universidad de Cádiz) y María Pallisera (Universitat de Girona).  18:30h. Comunicaciones y Pósters 21:00h. Recepción de congresistas a cargo de Hong Teck Spain y Cena del congreso Jueves 10 de abril de 2014 10:00h. Ponencia a dos voces: Educación emancipadora y transformación social. Jaume Carbonell y Jaume Martínez Bonafé.  11:30h. Jornadas del grupo "Universidades y Educación Inclusiva" Talleres simultáneos -Taller Drag king/ Drag queen. Zona Transfeminista del Colectivo Lambda. -Arte y diversidad funcional. Centro ATENEU. -El Aprendizaje y Servicio en contextos socioeducativos. Pilar Folgueira -Proyecto La Maranya. Víctor Escoín.  - Misiones Interculturales. Tomás Segarra. Seminari Garbell 13:00h. Ponencia de clausura. Consolidar la inclusión para consolidar nuestras escuelas. Angela Aucoin. (Université de Moncton, Canadá). Envío de trabajos científicos y profesionales hasta el día 31 de enero de 2014 a la dirección: congresoei@uji.es Las inscripciones se formalizarán a través del formulario on line que aparece en la web: https://sites.google.com/a/uji.es/congresoeducacioninclusiva/participacion/inscripcion más el envío del documento de pago de la cuota de inscripción. La reserva de plaza se realizará por riguroso orden de inscripción (plazas limitadas).   Toda la información está disponible en la página:   https://sites.google.com/a/uji.es/congresoeducacioninclusiva/home

La tasca continua

En la sessió del 29 de novembre passat ens hem retrobat de nou per explicar-nos com portem els nostres projectes.

Mati i Amèlia continuen amb la participació dels pares en els "grups interactius" i expliquen la necessitat que veuen d'aprofundir en el taller d'educació emocional a l'escola, ja que s'adonen que la classe és un espai on surten moltes reaccions que si no s'identifiquen no se sap com reaccionar. Creuen que aprendre a gestionar les necessitats emocionals dels xiquets les ajudarà en la tasca diària. Aquest és un tema que influïx en el clima de la classe però també en l'aprenentatge dels xiquets i xiquetes.

Odet, per la seua part, afronta el repte de diversificar la proposta metodològica i adaptar-la al màster d'Educació Secundària, ja que l'assignatura que impartix a l'UJI d'Educació Inclusiva ara està dins d'aquest màster i ha patit una reducció d'hores significativa.

Mara i Santi estan de PT a les seues respectives escoles, encara que les possibilitats de treballar en un projecte d'aprenentatge cooperatiu són ben diferents per als dos. En el cas de Mara, poques innovacions pot posar en marxa, llevat de la petjada que la seua voluntat, personalitat i il·lusió deixa en cada cosa que fa, ja que com recordareu compartix tres centres. En canvi, Santi té la gran sort que els mestres mostren bona predisposició que ell entre a l'aula perquè els alumnes amb problemes d'aprenentatge puguen treballar amb els seus companys. Explica Santi que amb cada mestre realitza un tipus de suport diferent i que això està enriquint la seua experiència. De tota manera, no sempre resulta fàcil, perquè quan les coses no ixen bé afloren les reticències d'alguns mestres.

Per últim, el projecte de Dolors, en el procés de planificació i reflexió del qual jo col·labore, està encara per encetar  com a conseqüència de la baixa laboral. Ara bé, us recorde que tenim un doble projecte: per un costat la creació del bloc de la classe per part dels alumnes i, per l'altre, la incorporació de les mares i pares voluntaris a l'aula. Per cert que al voltant d'aquest tema arranca en el seminari un debat molt interessant sobre la relació entre l'escola i la família. Les opinions de tots coincidixen i, a més, el treball de Santi, Mati i Amèlia durant el curs passat així ho avala. En poques paraules la conclusió és aquesta: la relació millora moltíssim amb la participació dels pares i mares a la classe i, per tant, cal potenciar-la.

Per cert, en aquesta sessió hem comptat amb dos cares noves: David, que és mestre a l'escola de Santi i amb el qual col·labora, i Idoia, alumna d'Educació a l'UJI. Aprofite l'ocasió per agrair-los l'interés i convidar-los a continuar assistint-hi.

Cal recordar també que a l'abril (dies 8, 9 i 10) se celebrarà el Congrés d'Educació Inclusiva a Castelló amb el títol de "La escuela excluida" i Odet ens proposa de presentar comunicacions amb el relat de les nostres experiències. Ja tenim un altre motiu per a iniciar-ne la redacció.

La propera reunió serà el 23 de gener i probablement comptarem amb la participació de Manolo Rodríguez, un mestre molt faener que té una gran experiència en tot tipus d'iniciatives i pràctiques d'escola inclusiva i aprenentatge cooperatiu.

I, per acabar, només em queda dir-vos que, després de 8 o 9 anys de funcionament, el Seminari sembla igual d'animat o més que el primer dia i crec que això és degut a l'entusiasme, l'amor i la il·lusió que sentim tots per la nostra feina.

I si comencem per les emocions?

En la primera sessió d'aquest curs del 17 d'octubre, ens ha arribat la frescor i l'energia de Mara, la nova adquisició del nostre seminari. Resulta curiós com tots hem anat confluint en el seminari buscant reptes molt semblants i és que crec que tots entenem l'escola i l'educació com un lloc per a aprendre en companyia, per a viure noves experiències i oportunitats, partint de la igualtat i de la creença en les màximes possibilitats de tots els que formem part de l'escola. La cooperació, la integració, la interacció i el diàleg són principis bàsics en l'escola que nosaltres desitgem i que ens empeny a continuar treballant amb tant il·lusió o més que el primer dia que vam entrar a formar part del món de l'escola.

Com deia abans, Mara ha arribat amb força i amb allò que expressa, connecta ràpidament amb el grup. Tant és així, que diríem que tots ens haguérem posat d'acord per arribar a les mateixes conclusions: ens cal treballar les emocions amb els nostres alumnes. En aquest curs, Mara farà vida de nòmada ja que comparteix tres centres de l'Alcalatén.

També s'ha reincorporat al grup Raül després d'un any treballant a la capital dels Ports, l'airet de Morella sembla que li ha sentat bé, encara que ens trobava a faltar. Enguany a l'Alcora està mirant per on pot començar amb els seus alumnes.

Santi, en canvi, ha baixat de la muntanya a la Plana. De segur que a Albocàsser et trobaran a faltar, però a l'escola Manel Garcia Grau estan que no s'ho creuen amb el nou fitxatge. Com sempre, ell iniciant projectes nous i injectant oxigen per on passa. Amb el seu lloc de PT començarà un projecte d'ensenyament compartit.

Mati i Amèlia tenen xiquets nous ja que inicien el primer curs del cicle. Volen continuar el camí que van encetar el curs passat: la participació dels pares a l'aula amb els "grups interactius". Aquestes dos són incombustibles.

Dolors i jo continuem col·laborant en la reflexió conjunta sobre la nostra tasca docent. A més de seguir en la línia de l'aprenentatge cooperatiu i la participació dels pares a l'aula, volem incorporar novetats en l'ensenyament de la llengua amb la creació de blogs gestionats directament pels grups de la classe.
En aquesta sessió també vam comptar amb la participació d'Auxi i d'Andrea i la seua aportació des de  l'àmbit universitari a l'ofici d'ensenyar i aprendre.
Per acabar aquest comentari a la sessió del seminari, m'agradaria explicar una de les reflexions que es va fer palesa a la reunió: creiem que existeix la creença que els coneixements sempre són el més important i, sense mala intenció, els mestres de vegades actuem sota la pressió del currículum o amb nervis i presses, actituds que els nostres alumnes aprenen (és allò del currículum ocult); per aquest motiu, seria bo treballar més amb les emocions, tant les dels alumnes com les nostres pròpies.
A continuació us done la referència d'alguns llibres que es van recomanar per si algú vol continuar reflexionant:

Juan Vaello: El profesor emocionalmente competente. Cómo dar clase a quien no quiere aprender.
Maria Caso: Pedagogías invisibles.
Augusto Cury: Padres brillantes, Profesores fascinantes.

Iniciem un nou projecte per al curs que ve

En la darrera sessió del seminari del dia 13 de juny hem estat veient els vídeos que ja ha preparat Santi amb els xiquets i els pares de la seua classe i he de dir que hem quedat gratament impressionats. Enhorabona, Santi, per la tasca ben feta. Amb el teu esperit innovador i el teu compromís amb els xiquets i xiquetes sempre ens serveixes d'inspiració.

S'ha acabat un altre curs i ja en portem uns quants des de l'any 2005 quan vam començar amb el seminari. És cert que durant aquest temps el treball ha anat evolucionant i també la nostra experimentació a l'aula.

Durant els dos últims cursos les condicions de treball a les escoles i instituts s'han deteriorat en gran mesura. Tots sabem qui està pagant la factura d'aquesta estafa econòmica disfressada de crisi. No cal que us enumere el llistat de recursos tant econòmics com humans quer hem vist minvar als nostres centres escolars, doncs els estem patint en primera persona. Ara bé, enguany sembla que ens hem refet un poc d'aquesta embranzida i hem reactivat el seminari amb molta il·lusió.

De fet, per al proper curs ja tenim fixat un projecte concret: recollir les nostres experiències de treball cooperatiu a l'aula. Els objectius són diversos: per exemple, mostrar als pares com treballen els seus fill; fer servir l'experiència pròpia per realitzar un treball de formació amb els companys dels centres o d'altres; també relatar i reflexionar sobre el nostre treball per a continuar el camí amb la il·lusió i les ganes que ens són imprescindibles; i, per últim, explicar què és el nostre seminari, què fem i per què.

Per això, volem llançar la invitació a totes aquelles persones que estiguen interessades en un altre model d'escola més humà, més participatiu i més creatiu, especialment a aquelles persones que han participat anteriorment en el seminari, perquè creiem que tenim molt a compartir i una gran necessitat d'il·lusionar-nos junts.

El pla que hem dibuixat per al Seminari de Ciutadania Crítica 2013-14 és el següent:

• 6 sessions (2 per trimestre).
• Primera sessió a principis d'octubre (possiblement dimecres 16 a les 17:30 h., però ja us ho confirmarem en la convocatòria). En aquesta sessió:

1. Cadascú de nosaltres vindrem amb propostes sobre els aspectes en què volem centrar el relat de les nostres experiències.
2. Establirem un calendari per a la resta del curs.
3. Elaborarem un guió per als relats.

Espere que us animeu a participar-hi. La il·lusió és el nostre antídot contra les mesures d'ofegament de l'escola pública i de qualitat.

A propòsit d'il·lusionar-nos...

El darrer dijous 2 de maig ens hem retrobat en una nova sessió del nostre Seminari de Ciutadania Crítica. No en som molts, però continuem ben actius en les nostres escoles i, a més, una cara nova, Enrique, ha vingut a conèixer el que fem. Desitgem que t'hages trobat a gust amb nosaltres.

Curiosament aquest curs, a pesar que només ens hem reunit en tres ocasions, estem potser més engrescats que mai en els nostres experiments cooperatius, dialògics..... no sé ben bé com dir-los. Ja m'enteneu.

Durant la sessió hi ha hagut un bon equilibri quant a participació. Tothom ha explicat com està portant a terme les seues experiències, l'organització de la classe, la interacció entre els alumnes i els voluntaris adults, o el grau i l'estil de participació que han de tenir els voluntaris en els grups. Ai..., disculpeu, que no he explicat que es tracta dels grups interactius, conste que utilitze aquest terme amb molta cautela. Potser que el que estem fent no siga exactament això, però almenys creiem que es pot aproximar al concepte.

La conclusió a què hem arribat amb el nostre diàleg és que cadascú de nosaltres adapta el model a les seues necessitats i a la seus manera de fer. Estem tots en la fase d'experimentar i provar. No sabem del cert si la nostra pràctica està dins del "cànon", però creiem important anar aprenent amb l'objectiu, sempre clar, de millorar la participació de tothom dins l'aula, engegar l'aprenentatge i fer funcionar la classe.

I, de sobte, hi torna la il·lusió: per què no recollir les nostres experiències en un document que puga servir per a la tasca de formació de qui li puga interessar? I per què no un document audiovisual? Podria ser fins i tot divertit ajuntar-nos la propera sessió per enregistrar un vídeo on poguérem mostrar, explicar i analitzar els resultats del que estem fent a les nostres aules.

Ànim a tota la gent i a la feina!

Totes les idees i suggeriments seran benvinguts.

A propósito de "adoctrinar"

Vaya por Dios, lo que nos faltaba:

Re-trobant-nos!

Ací estem de nou!

Després de la roda inicial per compartir tot allò en que estem engrescats (grups interactius, grups cooperatius, tertúlies literàries...) la pregunta del milió: "es pot fer escola d'un altra manera que no siga innovant?"

 

És cert que les retallades, l'augment de les ratios, l'increment de les hores lectives... generen desànim entre el professorat. Però també és cert que la responsabilitat educativa, el compromís amb el canvi, les creences pedagògiques (equitat, participació, inclusió...) orienten les nostres pràctiques quotidianes, de vegades intuïtives, moltes altres vegades... reflexionades.

 

- "Caldrà trobar un projecte comú en el que il·lusionar-nos"...

 

L'assemblea de mestres de la UJI ens llança la proposta: podem participar, com a seminari, en les properes jornades sobre educació que estan organitzant? – clar que si!

 - “Contem el que fem a l’aula... això és una ocasió fantàstica per a pensar, estructurar, reflexionar... teoritzar!”

Comencen a sorgir els temes (els inevitables...) "qui som?, d’on venim? que ens uneix? que volem?" I segueixen les propostes...

 

El seminari amic Garbell aporta la idea genial d’apadrinar nous membres.

-“Si, membres actius, afavorim l’intercanvi, eh?”

 

- “I si ens apliquem la nostra medicina? Formació interna”.

-“Vinga! Per  a la propera sessió: tertúlia literària. Tema? Grups interactius”

 

 

 

Bienvenue Sylvie à la réalité des enseignants espagnols ! Au plaisir de te rencontrer dans le seminaire de citoyenneté critique!

Millorar l'educació per millorar la societat

Segons aquest psicòleg i doctor en Pedagogia, l'esborrany de llei de reforma educativa proposat pel ministre Wert és una bestiesa, un atemptat contra la identitat de Catalunya i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu de Finlàndia, ens diu que l'estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s'ha apostat mai per l'educació. A Espanya, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que s'aguanta gràcies a la feina dels mestres.

Els retalls no ajuden, Manifest de ciutadania

Des del seminari de ciutadania crítica volem manifestar el nostre malestar per les retallades encetades des de l’administració contra els serveis públics i en particular contra el sistema públic d’educació.

El paquet de retallades proposat per l’administració per fer front a la situació econòmica actual suposa una nova agressió a l’ensenyament i al sector de serveis públics. Repercutint totes elles sobre els usuaris i en particular en el cas de l’ensenyament en la formació de les futures generacions que han de ser el suport i manteniment de la societat.

Així mateix manifestem el nostre rebuig a la política neoliberal que impulsa el govern valencià, que permet la formació separada de l’alumnat en funció dels seus recursos econòmics, mantenint i promovent la dualitat (públic-privat) d’un sistema que perpetua les desigualtats socials.

Considerem necessari que, en lloc dels retalls generalitzats que proposa el consell, es mantinga i promoga la inversió permanent en educació, que és un dels drets bàsics reconeguts a la constitució espanyola. L’educació és un bé que possibilita la transformació i la millora social

Pensem que aquestes retallades ens allunyen dels models educatius europeus que han demostrat minvar el fracàs escolar i potenciar unes competències que permeten als individus la seua integració plena en la societat.

Reclamem l’increment dels recursos en els nostres centres, la millora de les condicions laborals del professorat, la inversió en programes de suport a l’alumnat més vulnerable, l’impuls de la innovació educativa i el reconeixement social de la funció docent.

En Defensa de l'Educació Pública

Publicat al diari Levante,12/2/2012:
En Defensa de l´Educació Pública

El professorat, investigadors i investigadores, signants, membres del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I, volem mostrar públicament el nostre rebuig a la política neoliberal educativa, impulsada des dels governs central i valencià, que s'està duent a terme en matèria educativa. Els Estatuts de la nostra Universitat ens recorden que ens hem de comprometre amb la defensa de l'educació crítica i amb el desenvolupament de la societat civil. Seguint Paulo Freire recordem que els problemes relacionats amb l'educació, a més de problemes pedagògics, són sempre problemes polítics i ètics.

Totes i tots els signants som especialistes de la universitat pública en els diversos camps de l'educació. Denunciem que el govern valencià ha estimulat el creixement de l´educació concertada, és a dir de l´empresa privada, en detriment de l´educació pública a la qual ha restat recursos econòmics per a destinar-los a la privada concertada. Consegüentment ha oblidat la seua obligació política de defensa de l´educació pública com a bé social que s´ha de defensar i millorar. El nombre de col.legis privats i concertats al País Valencià en els últims deu anys ha crescut gairebé el 100%. L'oferta de places privades concertades ja suposa el 40%, enfront del 60% de l'oferta pública. També s'ha cedit gratuïtament sòl públic a l'educació privada en lloc de prioritzar als centres públics que pateix l'amuntegament d'alumnat superant la ràtio de qualitat i molt d´estudiantat escolaritzat en barracons. Així mateix no s'ha cuidat l'obligació amb la defensa del valencià, una llengua minoritzada, afavorint una situació social de diglòssia.

Denunciem el deteriorament i desmantellament progressiu de l'educació pública valenciana mitjançant retallades que paralitzen la bona marxa dels centres. Aquestes retallades suposen un retrocés en els drets socials, entre els quals es troba l'educació. La reducció de professorat i de pressupost suposa una pèrdua de qualitat educativa que està lligada, a més, a la precarització de les condicions laborals de gran part del professorat en tots els nivells educatius. Aquesta mateix retallada i retrocés en drets socials va unida a una situació de crisi que afecta les famílies del nostre estudiantat i al dret a un futur treball digne de l'estudiantat que condiciona les seues expectatives professionals i els projectes vitals de la infància i la joventut valenciana i, especialment, de les persones que pateixen exclusió social. Volem recordar que l'educació pública és la que ha aconseguit l'escolarització de tota la població, inclosa la població que pateix exclusió social. També volem recordar que el 86% de l'alumnat immigrant està en centres públics. L'esforç d'integració es fa doncs, gairebé exclusivament, amb finançament públic. En cap dels països amb millors resultats educatius s'ha retallat mai l'educació; a més els seus centres educatius disposen dels recursos necessaris per a desenvolupar una educació de qualitat i, en tots, és bàsic el finançament econòmic.

Com a investigadors i investigadores recordem que la nostra recerca té un caràcter públic i socialment ha d'estar compromesa amb la transformació social democràtica, ha de revertir socialment. Per tant denunciem les retallades que obliguen a tancar línies de recerca de la universitat pública lligades al desenvolupament de la societat, a la sanitat i que fins i tot comporten l'emigració de molts i moltes investigadors joves que, a més, suposen un capital humà i cultural que es va a desaprofitar. També recordem que la transferència del coneixement que generem no ha de prioritzar a les empreses exclusivament sinó que ha d'anar enfocada cap al bé comú de la societat, a un compromís ètic de la ciència. També recordem que la innovació educativa no es pot enfocar des d'una visió reduccionista, considerant-la una simple metodologia, sinó que implica un posicionament educatiu concret lligat a la transformació de desigualtats educatives i socials per al conjunt de la ciutadania.

Denunciem accions com el canvi de l'assignatura d'educació per la ciutadania que cap societat democràtica hauria de prohibir, per l’assignatura d'educació cívica i institucional. La finalitat de l'educació és ajudar a les persones a formar-se críticament per a poder decidir lliurement, des d'arguments de raó, des de la llibertat responsable. Les democràcies necessiten, per a tenir un futur democràtic, una ciutadania amb formació democràtica per a poder conviure en una societat diversa, entenent la diversitat com a riquesa des del compromís i la solidaritat. I això mai és adoctrinament, és formar una ciutadania crítica i responsable. Denunciem, a més, que el canvi de continguts obeeix a la pressió, en un estat aconfessional, dels bisbes catòlics espanyols.

Denunciem que les reformes educatives no obeeixen a experiències educatives que han demostrat en la comunitat científica resultats òptims en la transformació de desigualtats educatives ; les reformes obeeixen a opcions dels grups polítics en el poder (en el cas del País Valencià denunciem que des de la Conselleria d'Educació s'ha tractat d'autèntics despropòsits educatius). En la proposta de reforma segueixen defensant-se propostes que seguiran afavorint el fracàs escolar.

Com a formadors i formadores de professorat denunciem la mercantilització de l'educació pública, afectada per polítiques de quasi-mercat, per models empresarials de planificació i control de qualitat que aguditzen les desigualtats en el sistema educatiu, la precarització del nostre treball. Retallar en educació és retallar en futur perquè l'educació és sempre una inversió en desenvolupament social, cultural i econòmic. A tot el professorat se'ns exigeix ​​treballar més, cobrant menys, tenim el sou congelat i una pujada de l'IRPF. En molts casos ja venim treballant a cost zero per poder tirar endavant temes educatius i investigadors que d'altra manera seria impossible sostenir. Aquesta situació s'invisibilitza en massa ocasions.

Mentre la ciutadania pateix retrocessos en avenços socials, els causants de la crisi segueixen obtenint guanys, sense que se'ls exigisca cap responsabilitat pública, mentre el nombre de persones aturades augmenta desorbitadament. Per això exigim que s'apliquen les alternatives que diversos grups i moviments socials i investigadors ja han plantejat i que no han estat considerades. Demanem que es regulen mesures efectives que penalitzen a aquelles persones que entenen la seva activitat política, en lloc de com un servei públic, com una ocasió de lucre personal i de corrupció; que es regulen mesures per a evitar estratègies legals per les quals aquelles persones que tenen més recursos econòmics no paguen més; que es perseguisca el frau fiscal i l'evasió d'impostos a paradisos fiscals. Així ho ha demanat la ciutadania amb una manifestació que el dia 26 gener 2012 va reunir 30.000 persones als carrers de Castelló.

Per tot el que ací hem exposat reiterem el nostre compromís amb la defensa de l'educació crítica i el desenvolupament sostenible de la societat civil. Perquè volem futur per a l'educació pública, futur per a una societat lligada a l'educació democràtica. Perquè volem futur per al nostre estudiantat.

Signants: Consol Aguilar Ródenas, Juan Pedro Navarro García, Josep Cristià Linares Bayo, José Juan Sidro Tirado, Jordi Adell Segura, Carlos García García, Joan Ortí Ferreres, Manel Collado i Vergara, Isabel Piquer Gumbau, Ramon Cardona Pla, Carlos Hernando Domingo, Odet Moliner García, Manel Martí Puig, Encarna de la Cruz Bou.