NOMÉS POT CORREGIR QUI S'EQUIVOCA

     Avui 16 de novembre continuem amb la segona sessió del nostre seminari d'aquest curs 2016-2017 amb Aida, Begonya, Isabel, Odet i Marian. Primer de tot organitzem les dates de les properes sessions de dimecres: 18 gener, 15 febrer, 29 març, 26 abril i 17 maig, que com sempre es realitzaran a les 17.30 h.

     A continuació, iniciem la tertúlia dialògica del llibre "Avaluar per aprendre" de Neus Sanmartí amb Isabel de moderadora. Marian reflexiona, a partir de la seua experiència en l'aula, el primer paràgraf davall del quadre 2 de la pàgina 6: "En canvi, el temps que els ensenyants dediquen a “corregir” els treballs dels alumnes sovint és molt poc útil, especialment si els qualifiquen amb una nota, i si no ens asseguren que llegeixen i entenen els comentaris fets. Tampoc no són massa útils, tal com s’acostumen a fer, moltes de les sessions de classe dedicades a la correcció de problemes o exercicis. Només pot corregir (autoregular) els errors qui els ha comès a partir, això sí, de l’ajuda que proporcionen els que ensenyen (i els companys i companyes)."  A aquesta reflexió s'afegeix Odet amb l'avaluació de les activitats on-line que els alumnes realitzen en l'aula virtual, on és difícil fer una retroalimentació. Isabel afegeix la necessitat del que els alumnes coneguen els criterid'avaluació de les activitats que es fan a classe i que l'ideal seria que ells mateixos els negociaren amb el professorat. Begonya conta la seua experiència en les rúbriques de les exposicions orals que confecciona amb els seus alumnes, tanmateix Odet amb els projectes que realitza a l'aula. Aida comenta com Manolo (company del seminari) realitza rúbriques de coavaluació amb els seus alumnes amb els criteris consensuats amb ells. Isabel considera que és una bona manera de garantir una objectivitat a l'avaluació a més d'incentivar la reflexió sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge.

     Tot seguit, Begonya comenta l'interessant que li ha paregut el diari de classe de la pàgina 6, creu que és una eina molt potent i es planteja emprar-la a classe de matemàtiques. Marian explica la seua experiència amb el diari de classe amb alumnes de batxillerat i la dificultat que tenen per expressar i reflexionar sobre com aprenen. Aida afegeix el treball que Mati (una companya del seminari) efectua amb aquest instrument d'autoregulació al final de cada classe en les classes de primària.

Per continuar, Odet comenta un dels paràgrafs de la pàgina 9 "En general, no serveix comunicar els objectius ja redactats, sinó que és el propi aprenent qui se’ls ha de formular i reformular. No s’hauria de començar l’activitat si no queda clar per què es fa (quadre 5). També es pot fer i, una vegada realitzada, es discutirà quin ha estat el seu objectiu (quadre 6), o bé se li posarà un títol, o es redefinirà la pregunta que l’orientava." Per a ella és important clarificar els objectius, tot i que, de vegades, és millor deixar una certa incertesa per fomentar la curiositat i la creativitat. Les activitats massa clarificades poden desmotivar. Isabel opina el mateix, els alumnes han de buscar a vegades ells mateixos els objectius i no ser el professorat qui els marque inicialment, dirigint massa les activitats. Marian, Begonya i Aida intervenen en el debat al voltant d'aquesta qüestió.

     Tanmateix, Begonya comenta l'instrument KPSI i Odet explica com l'empra ella a classe a la universitat sent un instrument molt interessant per recollir els coneixements previs.  Amb aquesta reflexió, finalitzem la tertúlia dialògica que continuarà el pròxim 18 de gener.

       A banda de la tertúlia, comentem una mica experiència d'aquest curs. Isabel explica com a principi de curs ha intentat engegar un projecte a 1rESO. Ha trobat molta dificultat en dur-lo a terme i reflexiona en la necessitat de cohesionar i conèixer primer al grup d'alumnes i es planteja reprendre'l al tercer trimestre, amb una millor preparació dels materials. Hi ha un debat al voltant de la realització de projectes a secundària, com l'organització per assignatures i el poc temps de les classes no ajuden.

     Per acabar, en la propera sessió continuarem amb la tertúlia dialògica i amb les experiències en la posada en pràctica de nous instruments d'avaluació (rúbriques, coavaluació, diari de classe, ...) en les nostres classes.

L'AVALUACIÓ COM A VIVÈNCIA D'APRENENTATGE

Comencem una edició nova del nostre seminari i ens retrobem en aquest 5 d'octubre de 2016. Avui hi assistim Aida, Ito, Begonya, Isabel, Odet i Marian, una nova incorporació, companya de Dolors a l'IES Politècnic.

L'objectiu d'aquesta primera sessió és posar-nos al dia i organitzar les sessions del seminari que aquest any versaran al voltant de l'avaluació com es va decidir en la darrera sessió del curs passat.

Primer de tot, comentem les I Jornades «Hacia una evalución alternativa y auténtica» organitzades pel CEFIRE el 27, 28 i 29 de setembre de 2016. A elles vam assistir Marian, Isabel i Begonya en la seua totalitat i Odet, Ito i Aida el darrer dia. Valorem molt positivament les jornades sobre tot el taller de «Rúbricas de evaluación» realitzat per Rafael García Ros i el taller de «Elaboración de preguntas para pruebas de referencia criterial» de Javier Cortés, i les dues conferències de l'última vesprada de Miguel Angel Santos Guerra i de Mila Naranjo Llanos.

En el taller de Javier Cortés es van analitzar diverses proves escrites d'editorials amb la taxonomia de Bloom revisada per Anderson i Krathwohl (2001) en referència al domini cognitiu. A partir d'aquestes (nivells cognitius baixos, recordar i entendre) es van confeccionar nous instruments d'avaluació en nivells cognitius alts (avaluar i crear). El Cap de secció del Servei d'Avaluació de la Conselleria d'Educació ens va fer replantejar-nos si realment avaluem de manera autèntica i com l'anàlisi de les nostres proves escrites pot fer canviar la nostra manera d'avaluar i per tant canviar el procés d'ensenyament/aprenentatge. El taller de Rafael García va tindre com a objectius aprendre què és una rúbrica, analitzar els diferents tipus de rúbriques d'avaluació, la seua utilitat i ,confecció, i diversos recursos per fer-ho. El professor de la Universitat de València va fer especial referència a l'elaboració de les rúbriques per part dels mateixos alumnes i potenciar amb elles la coavaluació i l'autoavaluació. En els dos tallers es va utilitzar com a referent dels criteris d'avaluació els documents pont de Concreció Curricular a primària: http://mestreacasa.gva.es/web/sfp/dp i a secundària: http://mestreacasa.gva.es/web/sfp/dpsecundaria. Aquests dos tallers ens han fet reflexionar sobre els instruments d'avaluació que emprem a classe, així, ens ha semblat interessant presentar en les pròximes sessions del seminari exemples del nostre treball avaluatiu a classe i com podem millorar-lo amb la taxonomia revisada de Bloom i les rúbriques d'avaluació. Sobre això, Aida comenta la importància de la coavaluació i l'autoavaluació en l'ús de les rúbriques i fa referència als Grups d'investigació que el nostre company Manolo realitza en la seua aula.

La conferència de Miguel Ángel Santos Guerra «La evalución, un proceso de diálogo, comprensión y mejora» ens va emocionar a tots els nivells. Com a gran comunicador que és, ens va transmetre l'entusiasme i la il·lusió que tot/a docent ha de tenir per la seua professió. A més a més, la importància de reflexionar sobre l'avaluació com a vivència de l'aprenentatge a l'aula i com l'avaluació determina tot el procés d'ensenyament/aprenentatge. La ponència «La evalución del aprendizaje cooperativo» de Mila Naranjo Llanos ens va portar a discutir, a partir d'una reflexió d'Ito, com avaluar als alumnes ACI en els grups cooperatius. Marian i Isabel comenten que no fan cap tipus d'activitat adaptada en el treball cooperatiu, sinó que en les activitats més complexes algun dels companys del grup fa de tutor. Odet comenta la tècnica TAI que el nostre company Santi ha utilitzat en el treball cooperatiu en matemàtiques amb alumnes ACI. Per altra banda, Ito planteja com treballar i avaluar la comprensió lectora en Valencià en el treball cooperatiu. De nou, Marian i Isabel comenten com treballen elles aquest aspecte. Ho fan amb la tècnica de Lectura compartida i amb una correcció amb El número o directament són els portaveus els que llegeixen a la classe la tasca realitzada.

Un cop comentades les jornades del CEFIRE, passem a establir la data de la propera sessió (dimecres 16 de novembre) deixant la resta del calendari sense concretar, ja que part dels companys/es no poden assistir en dimecres al seminari. Així es deixa oberta la possibilitat d'alternar sessions en dimarts i dimecres o passar-les totes a un altre dia de la setmana.

En la pròxima sessió del 16 de novembre treballarem el llibre de Neus Sanmartí «Avaluar per aprendre» mitjançant una tertúlia dialògica.

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf

En finalitzar, Odet i Begonya compartiran un exemple d'instrument d'avaluació que realitzen a classe i que volen millorar.

Sessió 18 de maig: Des del cor

Avui 18 de maig del 2016, assistim a la sessió del “Seminari de Ciutadania Crítica: per una escola intercultural inclusiva”: Marta, Begonya, Manel, Isabel, Dolors, Raül i Odet.

Primer de tot, comentem les Jornades «EDUCAR CON CO-RAZÓN” que es van dur a terme el 13 i 14 de maig amb el reconeixement de la tasca del nostre seminari. En general, la valoració és molt positiva, sobretot en referència a la capacitat de comunicació de José María Toro per fer arribar a l'auditori les seues experiències en l'educació emocional.

A continuació, els diferents assistents hem comentat com hem finalitzat les experiències educatives realitzades a l'aula aquest curs: Manel el seu treball amb grups interactius, Begonya el seu treball en tutoria, Dolors i Isabel amb els grups interactius en el seu centre i els cursos com a formadores que estan realitzant a altres instituts, Marta i Raül el treball cooperatiu, ... Tot això ha donat peu a parlar de les I Congrés CTEM Comunitat Valenciana (http://mestreacasa.gva.es/web/congresctem) realitzat el darrer cap de setmana a València dins del marc de la Primavera Educativa on van assistir Marta i Begonya. Marta ha comentat el treball per projectes que estan realitzant en l'IES-Escola Les Vinyes de Santa Coloma de Gramanet. En el següent enllaç hi ha un vídeo de les Jornades de Novadors on s'explica el seu projecte: https://www.youtube.com/watch?v=jSZXTlSz1Ws

Per acabar, cadascú ha plantejat el treball que li agradaria dur a terme al curs que ve: Manel continuar amb els grups interactius; Dolors i Isabel continuar també i a més començar amb la biblioteca tutoritzada; i Begonya, Raül i Marta continuar amb cooperatiu i engegar algun projecte interdepartamental entre els departaments de ciències i anglés. A partir d'aquests plantejaments s'ha generat una pluja d'idees per a concretar el fil conductor del seminari per al próxim curs, que finalment versarà en l'avaluació. Així, s'ha decidit continuar compartint les experiències d'aula i a més treballar el llibre de Neus Sanmartí «Avaluar per aprendre» mitjançant la metodologia de la tertúlia dialògica.

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf

Ací podeu trobar la seua web amb recursos, una conferència i el Ppt d'aquesta:
http://www.tresorderecursos.com/
https://www.youtube.com/watch?v=0ZbsGMfPaoE
https://drive.google.com/file/d/0BzLCCBwoneC7S2NTUTluZlMta3M/view?pref=2&pli=1

La primera sessió del curs vinent serà dimecres 5 d'octubre.

Bon estiu i bones vacances!!!

JORNADES "EDUCAR CON CO-RAZÓN"

ATENCIÓ!!!

Us informem que les inscripcions per a l’activitat TALLER VIVENCIAL -13 DE MAIG (UNIVERSITAT JAUME I) estan tancades.

A partir d’avui 5 de maig del 2016 solament es podran inscriure i es comptabilitzaran les inscripcions a l’activitat Conferència – 14 de maig (Betxí).

Si algú està interessat/da en assistir al TALLER VIVENCIAL -13 DE MAIG (UNIVERSITAT JAUME I) pot acudir el dia i lloc indicat i en cas de que hi haga butaques lliures es deixarà accedir a les persones NO inscrites (per ordre d’arribada).

El servei de LUDOTECA solament està disponible

per al dia 14 de maig a BETXI.

Gràcies i disculpeu les molèsties.

Fes clic per a inscriure’t.

SESSIÓ 24 DE FEBRER: “Diferenciació pedagògica en el aula intercultural inclusiva i democràtica ”

Avui 24 de febrer del 2016, assistim a la sessió del “Seminari de Ciutadania Critica: per una escola intercultural inclusiva”: Marta, Begonya, Maite, Manel, Aida, Mati, Isabel, Beatriz, David Gonzalez, Santi i Ana  (mestra de música de l’escola de Santi).

Primerament fem una ronda de presentacions per a que Ana ens conegui.

Posteriorment  Aida Sanahuja ens explica el seu treball de recerca: “Diferenciació pedagògica en el aula intercultural inclusiva i democràtica ”. Comença la seva intervenció abordant el concepte de diferenciació pedagògica, que es una resposta del professorat a les necessitats del alumant. Seguint a Tomlinson (2008), veiem que es pot diferenciar el contingut, procés i producte segons les aptituds, interessos i perfils d’aprenentatge del alumnat. També delimitem el que és i el que no és la diferenciació pedagògica.

Tot seguit, Aida, ens explica en que consisteixen els estudis múltiple de casos de tipus instrumental. A continuació, ens parla detalladament de cada un dels 3 casos que composen el seu estudi de camp.

El CAS 1, correspon a un aula de 5é de primària d'un centre de Castelló. Parlem de la diversitat d’alumnat que ens encontrem en l’aula i sobre els agrupaments i càrrecs que realitza cada grup. Seguidament abordem les diferents estratègies que utilitza el docent en l’aula i ressaltem l’ús de les rúbriques per a l’avaluació.     

Pel que fa al CAS 2, aquest es contextualitza en dues aules de 2n de primària de Betxí. Es comenta i es descriu cada una de les aules. Explica com es fan els agrupament i les diferents metodologies emprades. Remarquem la gran implicació de les famílies.

Per últim, abordem el CAS 3. Aquest es localitza en Quart de les Valls en un aula de 5é i 6é. S’explica com la mestra fa els agrupament al llarg del curs i abordem, després, les diferents pràctiques d’aula observades per Aida. Parlem de la gran presència de les TIC en l’aula.

Per acabar recordem les Jornades “EDUCAR CON CO-RAZÓN” que es duran a terme el 13 i 14 de maig, i en el reconeixement dels 10 anys del nostre seminari.  Ens tornarem a reunir el 13 d’abril.

SESSIÓ DEL 27 DE GENER

Avui 27 de gener del 2016, assistim a la sessió del “Seminari de Ciutadania Critica: per una escola intercultural inclusiva”: Alicia, Begonya, Raül, Manel, Marta, Maite, Laura i Odet.

Primer de tot, Odet ens explica que la sessió de maig amb Jose María Toro s'ha repensat i finalment serà unes jornades de dos dies. El primer dia, divendres 13 de maig a la vesprada, Jose María Toro realitzarà un taller vivencial sobre educació emocional a l'aula en l'UJI obert a tota la comunitat educativa. En acabar es farà un reconeixement dels 10 anys del nostre seminari. El segon dia, dissabte 14 de maig, en l'auditori de Betxi, Jose María Toro donarà una xerrada-ponència oberta al públic en general (docents, pares, ...) amb la col·laboració de l'UJI, l'Ajuntament de Betxi, el CEIP Cervantes Dualde i la Fundació Novessendes.

En segon lloc, Manel ens explica que està portant a terme els grups interactius en un grup de 2n d'ESO en l'assignatura de Valencià. Ens ha parlat de:

a) Característiques del grup classe: són 25 alumnes, però com hi ha 4 absentistes, normalment són 21 alumnes a classe. És un grup molt heterogeni, amb un grup de 4 d'alumnes conductuals i poc motivats, un grup una mica més motivat i una minoria amb ganes de treballar. A banda, hi ha una alumna que es nega sistemàticament a treballar, tant en grup com individualment, ja que mostra

rebuig cap a la llengua valenciana.
b) Organització dels grups interactius: s'han fet tres grups de 7 alumnes amb dos voluntaris i el professor. El repartiment dels alumnes per grups heterogenis s'ha fet seguint criteris acadèmics i actitudinals. De manera que en cada grup hi ha un alumne del grup dels desmotivats, i en un dels grups coincideixen dos. Els grups s'han fet tan nombrosos perquè no hi ha més voluntaris al centre. Els voluntaris pertanyen al grup que es va fer a l'inici de curs per una altra professora que fa uns quants anys que treballa amb grups interactius al mateix institut de secundària. Els voluntaris són la mare d'un alumne del centre que no està en aquest grup i una coneguda d'altres pares voluntaris del centre.
c) Organització de les sessions: es realitza una sessió cada dues setmanes. Des de l'inici al mes de
novembre, s'han fet en total 6 sessions. En cada sessió es planifiquen diferents activitats del llibre de text i altres d'elaboració pròpia per part de Manel. Aquestes s'agrupen en tres i els dos voluntaris i Manel es fan responsables d'una de les tres activitats. Els grups d'alumnes han de passar per totes elles durant els 55 minuts que dura la sessió.
d) Objectius de les activitats: parlar en valencià, realitzar les activitats i cooperar entre ells durant la realització de les tasques.
e) Avaluació: els voluntaris i el professor emplenen un full amb les observacions realitzades durant el treball en grups interactius i amb l'opinió dels alumnes sobre aquest treball diari.
f) Resultats: dos dels tres grups estan molt contents amb el treball en grups interactius i els resultats són molt positius. L'altre grup presenta mancances en l'organització i comunicació, el treball el realitzen individualment, ja que no els agrada treballar amb la resta de companys d'eixe grup.

Després d'exposar el seu treball en grups interactius, Manel ens demana suggeriments per millorar aquest treball. Entre totes i tots li hem donat les següents idees:

1) Refer els grups: fer grups més menuts, entre 3 i 5 alumnes. Realitzar un sociograma per distribuir als alumnes seguint criteris d'afinitat, a més dels acadèmics i actitudinals.
2) Augmentar el nombre de voluntaris: demanar a l'UJI alumnes de magisteri, del màster de secundària, ... Com a voluntaris.

3) Millorar la cohesió de grup: activitats de cohesió com les que ens va ensenyar David Porcar poden ajudar a millorar l'ambient grupal i fer que l'alumna que rebutja el valencià puga tenir ganes de participar-hi.
4) Realitzar activitats de joc motivadores: activitats com el doblatge de pel·lícules, competicions amb pissarres petites, ... Milloren la relació entre els components del grup i també poden motivar a l'alumna que rebutja el valencià.
5) Avaluació: explicar de nou els objectius del treball en grups interactius realitzant rúbriques de treball individual i grupal entre tots. Així, caldria tenir una rúbrica per als voluntaris, una per al professor i una d'avaluació per part de l'alumnat del treball de grup i del treball individual propi i de la resta de companys del grup.

La propera sessió serà el 24 de febrer del 2016, en ella Aida Sanahuja ens explicarà el seu treball d'investigació en els camps de la diversificació pedagògica i la participació democràtica en l'aula inclusiva.