A propósito de "adoctrinar"

Vaya por Dios, lo que nos faltaba:

Re-trobant-nos!

Ací estem de nou!

Després de la roda inicial per compartir tot allò en que estem engrescats (grups interactius, grups cooperatius, tertúlies literàries...) la pregunta del milió: "es pot fer escola d'un altra manera que no siga innovant?"

 

És cert que les retallades, l'augment de les ratios, l'increment de les hores lectives... generen desànim entre el professorat. Però també és cert que la responsabilitat educativa, el compromís amb el canvi, les creences pedagògiques (equitat, participació, inclusió...) orienten les nostres pràctiques quotidianes, de vegades intuïtives, moltes altres vegades... reflexionades.

 

- "Caldrà trobar un projecte comú en el que il·lusionar-nos"...

 

L'assemblea de mestres de la UJI ens llança la proposta: podem participar, com a seminari, en les properes jornades sobre educació que estan organitzant? – clar que si!

 - “Contem el que fem a l’aula... això és una ocasió fantàstica per a pensar, estructurar, reflexionar... teoritzar!”

Comencen a sorgir els temes (els inevitables...) "qui som?, d’on venim? que ens uneix? que volem?" I segueixen les propostes...

 

El seminari amic Garbell aporta la idea genial d’apadrinar nous membres.

-“Si, membres actius, afavorim l’intercanvi, eh?”

 

- “I si ens apliquem la nostra medicina? Formació interna”.

-“Vinga! Per  a la propera sessió: tertúlia literària. Tema? Grups interactius”

 

 

 

Bienvenue Sylvie à la réalité des enseignants espagnols ! Au plaisir de te rencontrer dans le seminaire de citoyenneté critique!

Millorar l'educació per millorar la societat

Segons aquest psicòleg i doctor en Pedagogia, l'esborrany de llei de reforma educativa proposat pel ministre Wert és una bestiesa, un atemptat contra la identitat de Catalunya i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu de Finlàndia, ens diu que l'estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s'ha apostat mai per l'educació. A Espanya, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que s'aguanta gràcies a la feina dels mestres.

Els retalls no ajuden, Manifest de ciutadania

Des del seminari de ciutadania crítica volem manifestar el nostre malestar per les retallades encetades des de l’administració contra els serveis públics i en particular contra el sistema públic d’educació.

El paquet de retallades proposat per l’administració per fer front a la situació econòmica actual suposa una nova agressió a l’ensenyament i al sector de serveis públics. Repercutint totes elles sobre els usuaris i en particular en el cas de l’ensenyament en la formació de les futures generacions que han de ser el suport i manteniment de la societat.

Així mateix manifestem el nostre rebuig a la política neoliberal que impulsa el govern valencià, que permet la formació separada de l’alumnat en funció dels seus recursos econòmics, mantenint i promovent la dualitat (públic-privat) d’un sistema que perpetua les desigualtats socials.

Considerem necessari que, en lloc dels retalls generalitzats que proposa el consell, es mantinga i promoga la inversió permanent en educació, que és un dels drets bàsics reconeguts a la constitució espanyola. L’educació és un bé que possibilita la transformació i la millora social

Pensem que aquestes retallades ens allunyen dels models educatius europeus que han demostrat minvar el fracàs escolar i potenciar unes competències que permeten als individus la seua integració plena en la societat.

Reclamem l’increment dels recursos en els nostres centres, la millora de les condicions laborals del professorat, la inversió en programes de suport a l’alumnat més vulnerable, l’impuls de la innovació educativa i el reconeixement social de la funció docent.

En Defensa de l'Educació Pública

Publicat al diari Levante,12/2/2012:
En Defensa de l´Educació Pública

El professorat, investigadors i investigadores, signants, membres del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I, volem mostrar públicament el nostre rebuig a la política neoliberal educativa, impulsada des dels governs central i valencià, que s'està duent a terme en matèria educativa. Els Estatuts de la nostra Universitat ens recorden que ens hem de comprometre amb la defensa de l'educació crítica i amb el desenvolupament de la societat civil. Seguint Paulo Freire recordem que els problemes relacionats amb l'educació, a més de problemes pedagògics, són sempre problemes polítics i ètics.

Totes i tots els signants som especialistes de la universitat pública en els diversos camps de l'educació. Denunciem que el govern valencià ha estimulat el creixement de l´educació concertada, és a dir de l´empresa privada, en detriment de l´educació pública a la qual ha restat recursos econòmics per a destinar-los a la privada concertada. Consegüentment ha oblidat la seua obligació política de defensa de l´educació pública com a bé social que s´ha de defensar i millorar. El nombre de col.legis privats i concertats al País Valencià en els últims deu anys ha crescut gairebé el 100%. L'oferta de places privades concertades ja suposa el 40%, enfront del 60% de l'oferta pública. També s'ha cedit gratuïtament sòl públic a l'educació privada en lloc de prioritzar als centres públics que pateix l'amuntegament d'alumnat superant la ràtio de qualitat i molt d´estudiantat escolaritzat en barracons. Així mateix no s'ha cuidat l'obligació amb la defensa del valencià, una llengua minoritzada, afavorint una situació social de diglòssia.

Denunciem el deteriorament i desmantellament progressiu de l'educació pública valenciana mitjançant retallades que paralitzen la bona marxa dels centres. Aquestes retallades suposen un retrocés en els drets socials, entre els quals es troba l'educació. La reducció de professorat i de pressupost suposa una pèrdua de qualitat educativa que està lligada, a més, a la precarització de les condicions laborals de gran part del professorat en tots els nivells educatius. Aquesta mateix retallada i retrocés en drets socials va unida a una situació de crisi que afecta les famílies del nostre estudiantat i al dret a un futur treball digne de l'estudiantat que condiciona les seues expectatives professionals i els projectes vitals de la infància i la joventut valenciana i, especialment, de les persones que pateixen exclusió social. Volem recordar que l'educació pública és la que ha aconseguit l'escolarització de tota la població, inclosa la població que pateix exclusió social. També volem recordar que el 86% de l'alumnat immigrant està en centres públics. L'esforç d'integració es fa doncs, gairebé exclusivament, amb finançament públic. En cap dels països amb millors resultats educatius s'ha retallat mai l'educació; a més els seus centres educatius disposen dels recursos necessaris per a desenvolupar una educació de qualitat i, en tots, és bàsic el finançament econòmic.

Com a investigadors i investigadores recordem que la nostra recerca té un caràcter públic i socialment ha d'estar compromesa amb la transformació social democràtica, ha de revertir socialment. Per tant denunciem les retallades que obliguen a tancar línies de recerca de la universitat pública lligades al desenvolupament de la societat, a la sanitat i que fins i tot comporten l'emigració de molts i moltes investigadors joves que, a més, suposen un capital humà i cultural que es va a desaprofitar. També recordem que la transferència del coneixement que generem no ha de prioritzar a les empreses exclusivament sinó que ha d'anar enfocada cap al bé comú de la societat, a un compromís ètic de la ciència. També recordem que la innovació educativa no es pot enfocar des d'una visió reduccionista, considerant-la una simple metodologia, sinó que implica un posicionament educatiu concret lligat a la transformació de desigualtats educatives i socials per al conjunt de la ciutadania.

Denunciem accions com el canvi de l'assignatura d'educació per la ciutadania que cap societat democràtica hauria de prohibir, per l’assignatura d'educació cívica i institucional. La finalitat de l'educació és ajudar a les persones a formar-se críticament per a poder decidir lliurement, des d'arguments de raó, des de la llibertat responsable. Les democràcies necessiten, per a tenir un futur democràtic, una ciutadania amb formació democràtica per a poder conviure en una societat diversa, entenent la diversitat com a riquesa des del compromís i la solidaritat. I això mai és adoctrinament, és formar una ciutadania crítica i responsable. Denunciem, a més, que el canvi de continguts obeeix a la pressió, en un estat aconfessional, dels bisbes catòlics espanyols.

Denunciem que les reformes educatives no obeeixen a experiències educatives que han demostrat en la comunitat científica resultats òptims en la transformació de desigualtats educatives ; les reformes obeeixen a opcions dels grups polítics en el poder (en el cas del País Valencià denunciem que des de la Conselleria d'Educació s'ha tractat d'autèntics despropòsits educatius). En la proposta de reforma segueixen defensant-se propostes que seguiran afavorint el fracàs escolar.

Com a formadors i formadores de professorat denunciem la mercantilització de l'educació pública, afectada per polítiques de quasi-mercat, per models empresarials de planificació i control de qualitat que aguditzen les desigualtats en el sistema educatiu, la precarització del nostre treball. Retallar en educació és retallar en futur perquè l'educació és sempre una inversió en desenvolupament social, cultural i econòmic. A tot el professorat se'ns exigeix ​​treballar més, cobrant menys, tenim el sou congelat i una pujada de l'IRPF. En molts casos ja venim treballant a cost zero per poder tirar endavant temes educatius i investigadors que d'altra manera seria impossible sostenir. Aquesta situació s'invisibilitza en massa ocasions.

Mentre la ciutadania pateix retrocessos en avenços socials, els causants de la crisi segueixen obtenint guanys, sense que se'ls exigisca cap responsabilitat pública, mentre el nombre de persones aturades augmenta desorbitadament. Per això exigim que s'apliquen les alternatives que diversos grups i moviments socials i investigadors ja han plantejat i que no han estat considerades. Demanem que es regulen mesures efectives que penalitzen a aquelles persones que entenen la seva activitat política, en lloc de com un servei públic, com una ocasió de lucre personal i de corrupció; que es regulen mesures per a evitar estratègies legals per les quals aquelles persones que tenen més recursos econòmics no paguen més; que es perseguisca el frau fiscal i l'evasió d'impostos a paradisos fiscals. Així ho ha demanat la ciutadania amb una manifestació que el dia 26 gener 2012 va reunir 30.000 persones als carrers de Castelló.

Per tot el que ací hem exposat reiterem el nostre compromís amb la defensa de l'educació crítica i el desenvolupament sostenible de la societat civil. Perquè volem futur per a l'educació pública, futur per a una societat lligada a l'educació democràtica. Perquè volem futur per al nostre estudiantat.

Signants: Consol Aguilar Ródenas, Juan Pedro Navarro García, Josep Cristià Linares Bayo, José Juan Sidro Tirado, Jordi Adell Segura, Carlos García García, Joan Ortí Ferreres, Manel Collado i Vergara, Isabel Piquer Gumbau, Ramon Cardona Pla, Carlos Hernando Domingo, Odet Moliner García, Manel Martí Puig, Encarna de la Cruz Bou.

No a les retallades!! Per una educació pública i de qualitat!!

Y seguimos compartiendo proyectos...

Es que no podemos parar: nuevas experiencias, reflexiones sobre educación, diversidad, inclusión...nuestras clases van a mil!

Abrimos una nueva sesión del Seminari de Ciutadania Crítica con la participación de 13 miembros ...y dos invitadas! Esther y Claudia son psicopedagogas y vienen a compartir sus experiencias y opiniones sobre las aulas CyL.

Iniciamos la sesión con la presentación del estado del Proyecto de Aprendizaje Cooperativo del Instituto de Onda. Nos cuentan como están colaborando dos profesoras en cada curso (1º C y 1º D) para organizar: a) el apoyo dentro del aula, b)la elaboración de materiales adaptados ("algunos tienen un nivel de 3º de primaria y otros de 6º"), c) las normas de convivencia ("en esto ya se hemos visto resultados, el clima ha mejorado") y c) los agrupamientos que de momento "son un poco caóticos, pero que hemos decidido trabajar priorizando...la motivación de los estudiantes!" Rosa comenta que al no tener que salir del aula para el refuerzo se encuentran más motivados, confiados y participativos. Entre los aspectos pendientes que se plantean están: desarrollar el trabajo cooperativo, revisar la evaluación e implementar los grupos interactivos ("se admiten voluntarios").
Amelia y Mati reflexionan sobre la planificación de la docencia “cuando llegas al aula te adaptas, y a veces improvisas, según como están....”

Raul comenta el reto que le plantea un curso de 2º de la ESO. "Estoy trabajando en horas de tutoría para mejorar la conducta y el lenguaje, porque el que utilizan para comunicarse en el aula es bastante soez". Ha realizado actividades de lectura compartida y ha aplicado la técnica del “Dictado del dibujo” para mejorar las habilidades de comunicación y diálogo. También pretende introducir alguna experiencia sobre aprendizaje-servicio en relación al proyecto “Recicla” que ya existe en el instituto.
Ito y Carmen trabajan juntos en El Grao y manifiestan su deseo de empezar con algunas ténicas de aprendizaje cooperativo "porque sí que trabajamos en grupo, pero no en grupo cooperativo". Algunos participantes en el seminario les recomiendan que no se preocupen porque al principio "hay mucho ruido en el aula y una sensacion de “caos”, pero poco a poco se va regulando..." Santi también apunta que podrían comenzar con estructuras cooperativas simples que son cortas y que permiten trabajar contenidos. El libro de Pujolàs (2008) “9 ideas clave. Aprendizaje cooperativo” les resultará muy útil.

Carmen cuenta como en el Politécnico trabaja mediante el aprendizaje cooperativo y lo más evidente es la mejora en el comportamiento. “Es el segundo año que trabajamos así y los grupos se organizan bien: repartimos roles y es a los portavoces a los que asigno el trabajo que después se encargan de explicar al grupo” Sin embargo, se le siguen planteando dos retos: los que van muy bien tienen a veces sensación de pérdida de tiempo y los que tienen mayor desfase curricular son percibidos como una losa puesto que “hay algunos que no saben leer ni escribir...”. Santi propone que podría incorporar la técnica TAI para que los estudiantes más avanzados no tengan sensación de ir más despacio...”al introducir planes personalizados pueden avanzar a su ritmo, sin dejar de contribuir al trabajo grupal”. Mati apunta que “el trabajo en equipos les va muy bien porque se compensan, el que sabe leer por el que no sabe, se ayudan de unos a otros. Además es muy importante que se evaluen cómo trabajan en grupo, como contribuyenal grupo, que se pongan nota unos a otros...”

La segunda parte del seminario se inica con la intervención de Claudia y Esther sobre las aulas CyL. Expican que es un recurso en fase experimental que consiste en "unas aulas a tiempo parcial en un centro ordinario a las que asisten alumnos con TEL y con autismo que no están para ser escolarizados en un centro específico pero tampoco en un aula ordinaria". Se considera que están basadas en un modelo inclusivo, pero no está muy claro si se plantean desde un modelo inclusor o integrador. Pretenden, sobre todo, la socialización del alumnado en las aulas ordinarias donde pasan parte de la jornada escolar. El debate se centra entonces en la pregunta: ¿y qué favorece la inclusión de estos estudiantes en el aula ordinaria? Un aspecto fundamental es que los compañeros-iguales tengan información, pues es necesario que empaticen, que se solidaricen con ellos. La socialización desde el principio es lo normalizador y Claudia considera que es fundamental que los iguales conozcan las características de estos chicos. "Hay programas en los que ellos mismos y con ayuda de sus padres explican como son, sus capacidades y excepcionalidades".
Se comenta que en muchas ocasiones los padres de los iguales son los que tienen problemas, más que los compañeros en sí. Mati considera que en realidad “necesitamos tener esa diversidad en el aula para aprender a convivir, no se puede de otra manera” Esther también comenta que, en general, los iguales los aceptan pero no es tanto un problema de socialización somo de participación real. “¿Qué puede hacer un joven con una edad mental de 3 años en una clase de 1ª de ESO?” Los asistentes comentan que ...mucho, que los beneficios para el joven son múltiples si tien, por ejemplo, compañeros encargados de darle apoyo. "Se prioriza que avancen en el terreno social pero bien planificado pueden avanzar en todos lo ámbitos" (Raul). Se apunta de nuevo el problema de la evaluación, que debe ser criterial..."¿pero cómo se pasa esto a una nota estandard?"
Otra cuestión que se plantea es: ¿y a los maestros y/o al profesorado, les beneficia en algo? Aquí...las respuestas coinciden en que es muy positivo pero a la vez "muuuuy difícil y que muchos profesores/as no están dispuestos a colaborar". Consideran que “una persona de apoyo en el aula facilitaría ese primer paso, al menos tendría un efecto “tranquilizador”...

Bueno, tras este interesante debate, nos despedimos hasta el 24 de enero, próximo día fijado para la siguiente reunión.

Comunitats d'aprenentatge a la Comunitat Valenciana

No són una utopia. Cada vegada estem més a prop.

Sessió seminari dimarts 23

La sessió va estar dedicada a revisar la marxa de la iniciativa de les xiques de l'IES Secció Serà d'Espadà d'Onda. Lidón i Rosa ens van explicar que es troben en una fase inicial amb el grup de 1r d'ESO integrat per alumnat, com ho diria?, difícil, pot ser la paraula. En aquest grup Rosa, professora de PT, és l'eix que fa de connexió entre tot el professorat, ja que ella està present en les classes de matèries instrumentals juntament amb el professorat de cadascuna d'aquestes matèries. Doncs bé, ens explica Rosa que no està resultant gens fàcil el treball amb els xavals i xavales per la manca d'habilitats a l'hora de complir unes normes bàsiques de comportament que faciliten el clima de respecte en l'aula. Al professorat els està resultant esgotador i s'han marcat l'objectiu d'interioritzar aquestes habilitats fins a Nadal. De vegades, ens explica Rosa, sent que no pot més, fins i tot ha caigut malalta de coses que mai no havia patit. Però amb l'ànim i la força de la resta dels companys es recupera i es troba molt més optimista. Realment la tasca que tenen per davant és un repte només per a persones atrevides i valentes com ella.

Rosa ens convida a assitir a alguna de les seues classes i aportar ajuda i idees per traure el millor d'aquesta experiència.
Assiostents: Lidón, Rosa, Manel, Isabel, Paula, Ana, Raül i Carmen (de l'IES Miquel Peris del Grau) que assisteix per primera vegada al seminari.

ponencias del congreso

Hola a todas y todos,

seré breve, únicamnete comentar que este año seguimos adelante con el seminario y también referenciar que los pasados 13-15 de Octubre se realizó en la UJI (Castellón) el i"Congreso sobre mejora educativa y ciudadanía crítica:..." y en el siguuiente enlace os dejo el link para acceder a las ponencias presentadas en el congrso, publicadas en "quaderns digitals".

http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaRevistaIU.visualiza&revista_id=75

Un Saludo

Raul

Introducció a l'aprenentatge cooperatiu - Eina Prezi... una passada

A voltes, perdre temps navegant en la xarxa és la millor manera d'aprofitar-ho. Ho dic perquè no sé com vaig arribar a saber de l'existència d'aquesta eina que em té enganxat des de fa uns dies. Bàsicament es tracta d'un programa en línia que permet realitzar presentacions per a xarrades o explicacions i que supera en molt l'experiència visual del clàssic Power Point de Microsoft. A més, hi ha opció d'editar de forma col·laborativa, descarregar el fitxer, compartir l'enllaç i fins i tot de incrustar la presentació en un blog. Ara com ara, es pot usar donant-se d'alta gratuïtament en www.prezi.com (encara que per a visualitzar no és necessari). Funciona amb flash, així que cal tenir-ho instal·lat.

Vos deixe ací la presentació que vaig preparar per als companys de la Secció de l'IES Serra d'Espadà i que està disponible per a reutilitzar. Simplement vos doneu d'alta, descarregueu una còpia i ja podeu editar-ho al vostre gust (bé, abans cal saber com funciona, però ja vos dic que és molt intuïtiu i que jo vaig aprendre a soles en un dia). La presentació està basada en un Power Point que va elaborar Joan Traver per al nostre curs de formació fa dos anys. Jo li he posat el meu "truqui" personal. Gràcies, Joan, pel material. A veure què vos sembla.

Escuela cooperativa on Prezi

Projecte "Una escola de cine"

El passat dia 2 de juny els companys del Seminari de Compensatòria de La Vall d'Uxó ens van explicar el projecte "Una escola de cine".

Josep LLuis ens va relatar com tot un centre s'implica en un projecte comú en el que, per cicles i durant tot l'any, desenvolupen activitats acadèmiques organitzades al voltant de topics relacionats amb el mon del cinema.

CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE MEJORA EDUCATIVA Y CIUDADANÍA CRÍTICA

Del 13 al 15 de Octubre de 2011
Grupo MEICRI
Universitat Jaume I de Castellón

El Congreso Internacional sobre "Mejora educativa y ciudadanía crítica: recursos, estrategias y experiencias" parte de la necesidad de crear redes entre investigadores y profesionales de la educación.

PROGRAMA
Jueves, 13 de octubre de 2011
9:00h. Recepción y entrega de materiales
9:00-9:30h Acto de apertura
10:00-11:30 h. Ponencia Inagural: “Formación para la ciudadanía crítica”. Ramón Chao. Le Monde Diplomatic. París.
11:30-12:00 h. Pausa-café
12:00-14:00h: Mesa redonda: “Escuela y comunidad hacia la ciudadanía crítica”
Rafaela García López. Universidad de Valencia: “Aprendizaje-servicio y ciudadanía crítica”
Miquel Angel Essomba Gelabert. Universitat Autònoma de Barcelona: “Diversidad cultural y ciudadanía intercultural”
Marta Soler, CREA, Universidad de Barcelona: “Contrato dialógico y superación de desigualdades sociales”.
14:00-16:30 h. Comida
16:30-19:30 Comunicaciones e intercambio de experiencias. Mesas simultáneas sobre las temáticas relacionadas con mejora educativa, equidad, inclusión e interculturalidad.

Viernes, 14 octubre 2011
10:00-11:30h: Ponencia: “Escuelas Inclusivas Eficaces”. Cynthia Duk. Universidad Central, Santiago de Chile. Chile.
11:30-12:00h. Pausa-café
12:00-14:00h. Mesa redonda: “Enfoques y procesos de mejora educativa”
Francisco Javier Murillo Torrecilla, Universidad Autónoma de Madrid: “Enfoque de eficacia y mejora Escolar”.
Jesús Jornet Meliá, Universidad de Valencia: “Evaluación de sistemas educativos”.
Gerardo Echeita Sarrionandia, Universidad Autónoma de Madrid. “Redes colaborativas para la inclusión educativa”.
14:00-16:30 h. Comida
16:30-19:30 h. Comunicaciones e intercambio de experiencias. Mesas simultáneas sobre las temáticas relacionadas con mejora educativa, equidad, inclusión e interculturalidad.
20:00-21:30 h. Actividad social: Musical “Erik, la historia de un fracaso”. Alumnado del I.E.S. “Violant de Casalduch”, Benicassim, Castellón.

Sábado, 15 octubre 2011
10:00-11:30 h. Talleres simultáneos sobre:
a) Estrategias de Aprendizaje Cooperativo: "Desarrollo de habilidades cooperativas". Dirigido por: Manuel Rodríguez.
b) Recursos para el aprendizaje dialógico: "Las tertulias literarias dialógicas". Dirigido por: Consol Aguilar.
c) Estrategias de Participación comunitaria: "Cómo hacer un diagnóstico social participativo". Dirigido por: Víctor Escoín.
11:30-12:00h. Pausa-café
12:00-13:30h. Ponencia de Clausura: “La mejora educativa desde la investigación-acción crítica”. John Elliot. Centre for Applied Research in Education. University of East Anglia, Norwich, Reino Unido.
13:30-14:00h. Acto de Clausura y vino de honor.

Toda la información en el enlace: www.fue.uji.es/ciudadaniacritica

Ampliado el plazo de envío de comunicaciones hasta el 17 de julio de 2011!!

INVESTIGACIÓ- ACCIÓ

Donem la benvinguda a Irene de la Universitat de València i inicem el debat sobre el tema d'avui: la investigació-acció.Tots els assistents (Santi, Auxi, Raul, Mati, Isabel, Dolors, Rosa, Odet i Carmen) tenim alguna idea del que és ...però.. d’on sorgeix? què implica?

Després d'analitzar algunes referències de John Elliot, de Freire… comentem alguns conceptes associats: métode, incertesa, insatisfacció, acció...

Rosa relata com en el seus començaments com a mestra de PT van haver factors decissius que l'animaren a experimentar amb noves propostes a l'aula: el suport dels companys, l'inconformisme... Ens transmet il.lusió al pensar tot el que, en els sis darrers anys, els seus alumnes han apres...i l'ús que han fet del quadern de l’equip: " és fantastic perquè els ajuda a organitzar-se el trabll i a ser més autònoms".

Raul fa referència a la necessitat d’experimentar constantment, i Isabel relata com, des de la seva manera “caòtica” de fer escola, que al principi li creava molta ansietat, està aprenent a ficar una mica d’ordre.

Santi està d'acord i comenta la necessitat d'aprendre a gestionar la incertesa del docent i la insistència... Per exemple, els seus estudiants han anat valorant la necessitat de dialogar per a arribar a acords: "Això s’apren, s’ha de treballar, encara que siga un proces llarg...s'ha de insisitir". En eixe mateix sentit Mati conta com amb els anys s’apren a treballar en grup. Per exemple, els estudiants anoten les reflexions a la llibreta sobre la valoració del treball en equip i ara ja saben valorar com estan prenent les decissions, i valorant com van avançant...Carmen comenta que treballa en grups heterogenis i "pareix que estic notant algun canvi encara va a poc a poc, pel moment he aconsseguit motivar-los".

Mati comenta que amb els projectes de treball els xiquests es motiven i és una molt bona ocasió per enllaçar i fer intervencions interdisciplinars…eixen molts llligams (Egipte antic i actual) i tenen molta inquietud per saber i per mostrat tot el que saben. Si estan interessats son autònoms per a aprendre: "el treball per projectes els porta a indagar, a investigar problemes que els van sorgint, ells tambe fan investigació –acció!".

Rosa planteja que és fonamental explicar la metodologia de la indagació sobre la pràctica als pares, inclús que s’impliquen en eixa indagació.

Passem a veure les fases de la investigació-acció:

1. Tenim un problema... definir-lo és difícil
2. Què han dit els demés sobre això? (bibliografia)
3. Es planteja la pregunta que es vol respondre
4. Es planteja la hipòtesi o la resposta tentativa.
5. Es trien instruments per a recollir informació
6. Es recullen evidències
7. Analitzem dades i treiem conclusions.

Fiquem -ho en pràctica!!

Analitzem el cas que planteja Carmen: "estudiants que treballen en grup però que no treballen com un grup..." i iniciem el procés: definim el problema, revisem el que ja sabem (sí que sabem coses sobre els rols!! Isabel, Rosa, Santi... tots donen idees) i ara ve el millor... formulem la pregunta d'investigació!! (Uffff, però la pregunta canvia a mesura que la situació canvia...Ehmm...quina és la pregunta??)

I ara venen les hipòtesis: tots tenim hipòtesis!! funcionarà si....dedique un temps de cada sessió a recordar els rols, funcionarà si... hi ha més persones a l’aula, funcionarà si.... a les tutories s’aborda el tema dels rols...

Triem instruments per a recollir dades: narracions, enquestes, escales, diaris dialogats, incidents crítics… llistes de control, inventaris, gravacions dvd, fotos, dibuixos… llibretes, agendes… sociogrames... joc de rol, murals, fotos...

Uauu!!...analitzem la informació (...millor si és conjuntament), fem la interpretació i...ACCIÓ!! ...
i.... NOVES PREGUNTES!!

Fiuuu!!

Propera sessió: 2 de juny, cine i valors.

Acta sessió dia 24 de febrer 2011

El passat dijous 24 de febrer vam tenir la 5a reunió ordinària del seminari de ciutadania crítica. Aquesta vegada ens vam reunir en el seminari del departament de traducció i interpretació de la UJI.

A aquesta reunió van assistir, per ordre alfabètic, Carmen, Dolors, Isabel, Rosa, Teresa, Victor i Raúl.

La temàtica tractada en el desenvolupament de la sessió va ser, tal i com s’havia acordat en la planificació, la presentació dels treballs que estan desenvolupant els membres del seminari. Primer va ser la intervenció de Raúl que ens va explicar de manera extensa com porta a terme els treballs d’investigació en l’assignatura de 1r de batxillerat “ciències per al món contemporani”. Després van intervindre Isabel i Dolors explicant pas a pas com treballen en grups col·laboratius en 1r, 2n i 3r d’ESO en els seus respectius instituts, fent una reflexió dels aspectes positius i negatius d’aquest treball.

Finalitzada l’explicació s’acorda que la pròxima sessió tractarà dels grups d’investigació-acció.

Aquesta emissió es va produir al canal 33, i tot i estar realitzada per CCOO crec que seria interessant.


http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3302132

sessió dia 20 de gener 2011

Acta sessió dia 20 de gener 2011

El 20 de gener vam tenir la 4a reunió ordinària del seminari de ciutadania critica. Ens vam reunir com de costum en el seminari del departament d’educació de la UJI.

A aquesta reunió van assistir, per ordre alfabètic, Aida, Amelia, Auxi, Berta, Carmen, Dolors, Isabel, Rosa, Santi, Sonia, Teresa, Victor i Raul. A més vam tenir la incorporació al seminari per part d’Anna Sorolla, a la que volem donar la benvinguda i animar-la a continuar en nosaltres.

La temàtica tractada en el desenvolupament de la sessió va ser, tal i com s’havia acordat en la planificació, la presentació i treball en ferramentes on-line i d’aplicació múltiple, concretament l’ús de google docs com a component office de treball on-line. Durant el desenvolupament de la xarrada es van realitzar diferents simulacions d’ús i aplicacions del google docs.

Finalitzada l’explicació s’acorda fer servir aquest suport per la preparació de la següent sessió i l’intercanvi d’informació. Així mateix el que es planteja és generar documents obert per poder incloure els projectes que estem portant a terme en aquest curs i poder fer un seguiment amb major facilitat.

Una educación prohibida; ¿una educación posible?

Avance del documental La educación prohibida, que se estrenará pronto.

"Cuando un nño llega a la escuela, la clase no es como la televisión". Esta frase tiene enjundia...

Un curt val més que mil paraules

De vegades no cal parlar massa. Este xicotet projecte audio-visual explica amb poques imatges què vol dir això d'escola inclusiva.

Las comunidades de aprendizaje ¡existen!

El siguiente vídeo narra la experiencia del Colegio Público Andalucía en la integración de la población gitana de la barriada sevillana de las Tres Mil Viviendas. Un barrio campeón en la olimpiada de la marginalidad, a la cabeza en varias modalidades: violencia, desempleo, drogadicción, abandono escolar, infraviviendas o analfabetismo. Un oasis de la injusticia y la desigualdad donde malviven más de 40.000 habitantes de la capital andaluza.

 

Fuente: Humanizando el periodismo, blog de Raúl Solís Galván