Publicat al diari Levante,12/2/2012:
En Defensa de l´Educació Pública
El professorat, investigadors i investigadores, signants, membres del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I, volem mostrar públicament el nostre rebuig a la política neoliberal educativa, impulsada des dels governs central i valencià, que s'està duent a terme en matèria educativa. Els Estatuts de la nostra Universitat ens recorden que ens hem de comprometre amb la defensa de l'educació crítica i amb el desenvolupament de la societat civil. Seguint Paulo Freire recordem que els problemes relacionats amb l'educació, a més de problemes pedagògics, són sempre problemes polítics i ètics.
Totes i tots els signants som especialistes de la universitat pública en els diversos camps de l'educació. Denunciem que el govern valencià ha estimulat el creixement de l´educació concertada, és a dir de l´empresa privada, en detriment de l´educació pública a la qual ha restat recursos econòmics per a destinar-los a la privada concertada. Consegüentment ha oblidat la seua obligació política de defensa de l´educació pública com a bé social que s´ha de defensar i millorar. El nombre de col.legis privats i concertats al País Valencià en els últims deu anys ha crescut gairebé el 100%. L'oferta de places privades concertades ja suposa el 40%, enfront del 60% de l'oferta pública. També s'ha cedit gratuïtament sòl públic a l'educació privada en lloc de prioritzar als centres públics que pateix l'amuntegament d'alumnat superant la ràtio de qualitat i molt d´estudiantat escolaritzat en barracons. Així mateix no s'ha cuidat l'obligació amb la defensa del valencià, una llengua minoritzada, afavorint una situació social de diglòssia.
Denunciem el deteriorament i desmantellament progressiu de l'educació pública valenciana mitjançant retallades que paralitzen la bona marxa dels centres. Aquestes retallades suposen un retrocés en els drets socials, entre els quals es troba l'educació. La reducció de professorat i de pressupost suposa una pèrdua de qualitat educativa que està lligada, a més, a la precarització de les condicions laborals de gran part del professorat en tots els nivells educatius. Aquesta mateix retallada i retrocés en drets socials va unida a una situació de crisi que afecta les famílies del nostre estudiantat i al dret a un futur treball digne de l'estudiantat que condiciona les seues expectatives professionals i els projectes vitals de la infància i la joventut valenciana i, especialment, de les persones que pateixen exclusió social. Volem recordar que l'educació pública és la que ha aconseguit l'escolarització de tota la població, inclosa la població que pateix exclusió social. També volem recordar que el 86% de l'alumnat immigrant està en centres públics. L'esforç d'integració es fa doncs, gairebé exclusivament, amb finançament públic. En cap dels països amb millors resultats educatius s'ha retallat mai l'educació; a més els seus centres educatius disposen dels recursos necessaris per a desenvolupar una educació de qualitat i, en tots, és bàsic el finançament econòmic.
Com a investigadors i investigadores recordem que la nostra recerca té un caràcter públic i socialment ha d'estar compromesa amb la transformació social democràtica, ha de revertir socialment. Per tant denunciem les retallades que obliguen a tancar línies de recerca de la universitat pública lligades al desenvolupament de la societat, a la sanitat i que fins i tot comporten l'emigració de molts i moltes investigadors joves que, a més, suposen un capital humà i cultural que es va a desaprofitar. També recordem que la transferència del coneixement que generem no ha de prioritzar a les empreses exclusivament sinó que ha d'anar enfocada cap al bé comú de la societat, a un compromís ètic de la ciència. També recordem que la innovació educativa no es pot enfocar des d'una visió reduccionista, considerant-la una simple metodologia, sinó que implica un posicionament educatiu concret lligat a la transformació de desigualtats educatives i socials per al conjunt de la ciutadania.
Denunciem accions com el canvi de l'assignatura d'educació per la ciutadania que cap societat democràtica hauria de prohibir, per l’assignatura d'educació cívica i institucional. La finalitat de l'educació és ajudar a les persones a formar-se críticament per a poder decidir lliurement, des d'arguments de raó, des de la llibertat responsable. Les democràcies necessiten, per a tenir un futur democràtic, una ciutadania amb formació democràtica per a poder conviure en una societat diversa, entenent la diversitat com a riquesa des del compromís i la solidaritat. I això mai és adoctrinament, és formar una ciutadania crítica i responsable. Denunciem, a més, que el canvi de continguts obeeix a la pressió, en un estat aconfessional, dels bisbes catòlics espanyols.
Denunciem que les reformes educatives no obeeixen a experiències educatives que han demostrat en la comunitat científica resultats òptims en la transformació de desigualtats educatives ; les reformes obeeixen a opcions dels grups polítics en el poder (en el cas del País Valencià denunciem que des de la Conselleria d'Educació s'ha tractat d'autèntics despropòsits educatius). En la proposta de reforma segueixen defensant-se propostes que seguiran afavorint el fracàs escolar.
Com a formadors i formadores de professorat denunciem la mercantilització de l'educació pública, afectada per polítiques de quasi-mercat, per models empresarials de planificació i control de qualitat que aguditzen les desigualtats en el sistema educatiu, la precarització del nostre treball. Retallar en educació és retallar en futur perquè l'educació és sempre una inversió en desenvolupament social, cultural i econòmic. A tot el professorat se'ns exigeix treballar més, cobrant menys, tenim el sou congelat i una pujada de l'IRPF. En molts casos ja venim treballant a cost zero per poder tirar endavant temes educatius i investigadors que d'altra manera seria impossible sostenir. Aquesta situació s'invisibilitza en massa ocasions.
Mentre la ciutadania pateix retrocessos en avenços socials, els causants de la crisi segueixen obtenint guanys, sense que se'ls exigisca cap responsabilitat pública, mentre el nombre de persones aturades augmenta desorbitadament. Per això exigim que s'apliquen les alternatives que diversos grups i moviments socials i investigadors ja han plantejat i que no han estat considerades. Demanem que es regulen mesures efectives que penalitzen a aquelles persones que entenen la seva activitat política, en lloc de com un servei públic, com una ocasió de lucre personal i de corrupció; que es regulen mesures per a evitar estratègies legals per les quals aquelles persones que tenen més recursos econòmics no paguen més; que es perseguisca el frau fiscal i l'evasió d'impostos a paradisos fiscals. Així ho ha demanat la ciutadania amb una manifestació que el dia 26 gener 2012 va reunir 30.000 persones als carrers de Castelló.
Per tot el que ací hem exposat reiterem el nostre compromís amb la defensa de l'educació crítica i el desenvolupament sostenible de la societat civil. Perquè volem futur per a l'educació pública, futur per a una societat lligada a l'educació democràtica. Perquè volem futur per al nostre estudiantat.
Signants: Consol Aguilar Ródenas, Juan Pedro Navarro García, Josep Cristià Linares Bayo, José Juan Sidro Tirado, Jordi Adell Segura, Carlos García García, Joan Ortí Ferreres, Manel Collado i Vergara, Isabel Piquer Gumbau, Ramon Cardona Pla, Carlos Hernando Domingo, Odet Moliner García, Manel Martí Puig, Encarna de la Cruz Bou.
.jpg)
El treball diari es basa en els grups cooperatius i en tot moment els xiquets i xiquetes tenen veu per a formar els grups, per a valorar i avaluar els exàmens, les llibretes o les exposicions de les lectures. Entre els diferents projectes o activitats que porten a terme, hi ha les entrevistes als avis i àvies realitzades pels grups, el kamishibai (conte teatralitzat), les lectures i exposicions, i els projectes de treball de l'àrea de Coneixement del Medi.
A més, ens va explicar Manolo, cada vegada més les famílies participen en les diferents activitats de la classe, per exemple en les entrevistes als avis, en les exposicions de les lectures, etc.
Sovint quan als alumnes que no se senten còmodes a l'escola o a l'institut, que no volen treballar o participar en les tasques, se'ls dóna una responsabilitat, es poden arribar a sentir útils i la seua reacció pot resultar sorprenent.
+20.31.44.png)
