20 de març 2014

Conversem, pensem... aprenem.

En la sessió del Seminari del 6 de febrer vam comptar amb la participació de Manolo Rodríguez, mestre amb el qual compartim moltes idees sobre què i com ha de ser l'aprenentatge. En la conversa Manolo ens va explicar com  treballa amb els seus alumnes de 6é de Primària, quins projectes porta endavant i de quina manera els xiquets i xiquetes participen tant en la presa de decisions pel que fa a forma de treballar com en la valoració de tot el procés d'aprenentatge.

El treball diari es basa en els grups cooperatius i en tot moment els xiquets i xiquetes tenen veu per a formar els grups, per a valorar i avaluar els exàmens, les llibretes o les exposicions de les lectures. Entre els diferents projectes o activitats que porten a terme, hi ha les entrevistes als avis i àvies realitzades pels grups, el kamishibai (conte teatralitzat), les lectures i exposicions, i els projectes de treball de l'àrea de Coneixement del Medi.

A més, ens va explicar Manolo, cada vegada més les famílies participen en les diferents activitats de la classe, per exemple en les entrevistes als avis, en les exposicions de les lectures, etc.

Com que la majoria de membres del Seminari treballem o hem treballat a l'aula en experiències d'aprenentatge cooperatiu molt similars, van sortir en el debat algunes preocupacions sobre el funcionament dels grups a la classe, com ara què fer amb l'alumne que manté dins del grup una actitud, diguem-ne de "boicot", molestant contínuament a la resta, especialment a les xiques. En el diàleg es van fer suggeriments que segons l'experiència d'alguns companys del Seminari podrien resultar útils, entre ells en destacaré alguns, com ara el fet de donar protagonisme i responsabilitat a l'alumne en qüestió o de contactar amb algú que siga important per a ell (per exemple un germà gran o un amic), el mateix treball en grups cooperatius, la participació dels seus pares o també els diaris de classe i les assemblees.

Sovint quan als alumnes que no se senten còmodes a l'escola o a l'institut, que no volen treballar o participar en les tasques, se'ls dóna una responsabilitat, es poden arribar a sentir útils i la seua reacció pot resultar sorprenent.

Per últim, m'agradaria acabar aquest relat de la sessió destacant la valoració tant positiva que tots els assistents vam fer de l'intercanvi de preocupacions, reptes i objectius que vam realitzar en aquesta reunió.


10 de febrer 2014

XI Congreso Internacional y XXXI Jornadas de Universidades y Educación Inclusiva.



El profesorado del Área de DIOE de la Universitat Jaume I de Castellón, junto el grupo de investigación MEICRI, asumimos el reto de organizar el XI Congreso Internacional y XXXI Jornadas de Universidades y Educación Inclusiva.

El evento tendrá lugar en la Universitat Jaume I de Castellón, durante los días 8, 9 y 10 de abril de 2014 y el tema que proponemos es "La escuela excluida".
 
Programa:

Martes 8 de abril de 2014

16:00h. Recepción y recogida de materiales. 
17:00h. Inauguración del congreso. 
17:30h. Conferencia inaugural: Los desafíos de la Equidad y la Inclusión. David Rodrigues.
Profesor del Instituto Piaget de Almada y Presidente de Pro-Incluçao (Lisboa, Portugal). 
18:30h. Comunicaciones, Pósters y Petxakuctxes. 
19:30h. Cine - Fórum. Javier Monzón (Universidad del País Vasco). 


Miércoles 9 de abril de 2014

10:00h. Conferencia “A contrapunto”: Éxito escolar/éxito social. Julio Rogero (Movimiento de Renovación Pedagógica Escuela Abierta)
11:30h. Pausa-Café
12:00h. Jornadas del grupo "Universidades y Educación Inclusiva

Talleres simultáneos
-Taller Drag king/ Drag queen. Zona Transfeminista del Colectivo Lambda.
- Arte y diversidad funcional. Centro ATENEU.
- El Aprendizaje y Servicio en contextos socioeducativos. Pilar Folgueira
- Proyecto La Maranya. Víctor Escoín. 
- Misiones Interculturales. Tomás Segarra. Seminari Garbell 
13:30h. Garden sessions y  Tissana Meetings en el Café dels sentits. 
14:30h. Almuerzo

16:30h. Conferencia. Ciudadanía sin escuela. Patricia Mata (Grupo Inter. UNED);
Belén Ballesteros (Grupo Inter. UNED) y Carmen Espinar (CIMAS).
17:30h. Mesa Redonda. Trayectorias vitales y voces silenciadas en contextos múltiples.
Anabel Moriña (Universidad de Sevilla), Maika García (Universidad de Cádiz) y María Pallisera (Universitat de Girona). 
18:30h. Comunicaciones y Pósters
21:00h. Recepción de congresistas a cargo de Hong Teck Spain y Cena del congreso


Jueves 10 de abril de 2014

10:00h. Ponencia a dos voces: Educación emancipadora y transformación social. Jaume Carbonell y Jaume Martínez Bonafé. 
11:30h. Jornadas del grupo "Universidades y Educación Inclusiva"
Talleres simultáneos
-Taller Drag king/ Drag queen. Zona Transfeminista del Colectivo Lambda.
-Arte y diversidad funcional. Centro ATENEU.
-El Aprendizaje y Servicio en contextos socioeducativos. Pilar Folgueira
-Proyecto La Maranya. Víctor Escoín. 
- Misiones Interculturales. Tomás Segarra. Seminari Garbell

13:00h. Ponencia de clausura. Consolidar la inclusión para consolidar nuestras escuelas. Angela Aucoin. (Université de Moncton, Canadá).

Envío de trabajos científicos y profesionales hasta el día 31 de enero de 2014 a la dirección: congresoei@uji.es
Las inscripciones se formalizarán a través del formulario on line que aparece en la web:


más el envío del documento de pago de la cuota de inscripción. La reserva de plaza se realizará por riguroso orden de inscripción (plazas limitadas).
 
Toda la información está disponible en la página:
 

  
 
                                
 

10 de gener 2014

La tasca continua

En la sessió del 29 de novembre passat ens hem retrobat de nou per explicar-nos com portem els nostres projectes.
Mati i Amèlia continuen amb la participació dels pares en els "grups interactius" i expliquen la necessitat que veuen d'aprofundir en el taller d'educació emocional a l'escola, ja que s'adonen que la classe és un espai on surten moltes reaccions que si no s'identifiquen no se sap com reaccionar. Creuen que aprendre a gestionar les necessitats emocionals dels xiquets les ajudarà en la tasca diària. Aquest és un tema que influïx en el clima de la classe però també en l'aprenentatge dels xiquets i xiquetes.
Odet, per la seua part, afronta el repte de diversificar la proposta metodològica i adaptar-la al màster d'Educació Secundària, ja que l'assignatura que impartix a l'UJI d'Educació Inclusiva ara està dins d'aquest màster i ha patit una reducció d'hores significativa.
Mara i Santi estan de PT a les seues respectives escoles, encara que les possibilitats de treballar en un projecte d'aprenentatge cooperatiu són ben diferents per als dos. En el cas de Mara, poques innovacions pot posar en marxa, llevat de la petjada que la seua voluntat, personalitat i il·lusió deixa en cada cosa que fa, ja que com recordareu compartix tres centres. En canvi, Santi té la gran sort que els mestres mostren bona predisposició que ell entre a l'aula perquè els alumnes amb problemes d'aprenentatge puguen treballar amb els seus companys. Explica Santi que amb cada mestre realitza un tipus de suport diferent i que això està enriquint la seua experiència. De tota manera, no sempre resulta fàcil, perquè quan les coses no ixen bé afloren les reticències d'alguns mestres.
Per últim, el projecte de Dolors, en el procés de planificació i reflexió del qual jo col·labore, està encara per encetar  com a conseqüència de la baixa laboral. Ara bé, us recorde que tenim un doble projecte: per un costat la creació del bloc de la classe per part dels alumnes i, per l'altre, la incorporació de les mares i pares voluntaris a l'aula. Per cert que al voltant d'aquest tema arranca en el seminari un debat molt interessant sobre la relació entre l'escola i la família. Les opinions de tots coincidixen i, a més, el treball de Santi, Mati i Amèlia durant el curs passat així ho avala. En poques paraules la conclusió és aquesta: la relació millora moltíssim amb la participació dels pares i mares a la classe i, per tant, cal potenciar-la.
Per cert, en aquesta sessió hem comptat amb dos cares noves: David, que és mestre a l'escola de Santi i amb el qual col·labora, i Idoia, alumna d'Educació a l'UJI. Aprofite l'ocasió per agrair-los l'interés i convidar-los a continuar assistint-hi.
Cal recordar també que a l'abril (dies 8, 9 i 10) se celebrarà el Congrés d'Educació Inclusiva a Castelló amb el títol de "La escuela excluida" i Odet ens proposa de presentar comunicacions amb el relat de les nostres experiències. Ja tenim un altre motiu per a iniciar-ne la redacció.
La propera reunió serà el 23 de gener i probablement comptarem amb la participació de Manolo Rodríguez, un mestre molt faener que té una gran experiència en tot tipus d'iniciatives i pràctiques d'escola inclusiva i aprenentatge cooperatiu.
I, per acabar, només em queda dir-vos que, després de 8 o 9 anys de funcionament, el Seminari sembla igual d'animat o més que el primer dia i crec que això és degut a l'entusiasme, l'amor i la il·lusió que sentim tots per la nostra feina.

15 de novembre 2013

I si comencem per les emocions?

En la primera sessió d'aquest curs del 17 d'octubre, ens ha arribat la frescor i l'energia de Mara, la nova adquisició del nostre seminari. Resulta curiós com tots hem anat confluint en el seminari buscant reptes molt semblants i és que crec que tots entenem l'escola i l'educació com un lloc per a aprendre en companyia, per a viure noves experiències i oportunitats, partint de la igualtat i de la creença en les màximes possibilitats de tots els que formem part de l'escola. La cooperació, la integració, la interacció i el diàleg són principis bàsics en l'escola que nosaltres desitgem i que ens empeny a continuar treballant amb tant il·lusió o més que el primer dia que vam entrar a formar part del món de l'escola.
Com deia abans, Mara ha arribat amb força i amb allò que expressa, connecta ràpidament amb el grup. Tant és així, que diríem que tots ens haguérem posat d'acord per arribar a les mateixes conclusions: ens cal treballar les emocions amb els nostres alumnes. En aquest curs, Mara farà vida de nòmada ja que comparteix tres centres de l'Alcalatén.
També s'ha reincorporat al grup Raül després d'un any treballant a la capital dels Ports, l'airet de Morella sembla que li ha sentat bé, encara que ens trobava a faltar. Enguany a l'Alcora està mirant per on pot començar amb els seus alumnes.
Santi, en canvi, ha baixat de la muntanya a la Plana. De segur que a Albocàsser et trobaran a faltar, però a l'escola Manel Garcia Grau estan que no s'ho creuen amb el nou fitxatge. Com sempre, ell iniciant projectes nous i injectant oxigen per on passa. Amb el seu lloc de PT començarà un projecte d'ensenyament compartit.
Mati i Amèlia tenen xiquets nous ja que inicien el primer curs del cicle. Volen continuar el camí que van encetar el curs passat: la participació dels pares a l'aula amb els "grups interactius". Aquestes dos són incombustibles.
Dolors i jo continuem col·laborant en la reflexió conjunta sobre la nostra tasca docent. A més de seguir en la línia de l'aprenentatge cooperatiu i la participació dels pares a l'aula, volem incorporar novetats en l'ensenyament de la llengua amb la creació de blogs gestionats directament pels grups de la classe.
En aquesta sessió també vam comptar amb la participació d'Auxi i d'Andrea i la seua aportació des de  l'àmbit universitari a l'ofici d'ensenyar i aprendre.
Per acabar aquest comentari a la sessió del seminari, m'agradaria explicar una de les reflexions que es va fer palesa a la reunió: creiem que existeix la creença que els coneixements sempre són el més important i, sense mala intenció, els mestres de vegades actuem sota la pressió del currículum o amb nervis i presses, actituds que els nostres alumnes aprenen (és allò del currículum ocult); per aquest motiu, seria bo treballar més amb les emocions, tant les dels alumnes com les nostres pròpies.
A continuació us done la referència d'alguns llibres que es van recomanar per si algú vol continuar reflexionant:

Juan Vaello: El profesor emocionalmente competente. Cómo dar clase a quien no quiere aprender.
Maria Caso: Pedagogías invisibles.
Augusto Cury: Padres brillantes, Profesores fascinantes.

03 de juliol 2013

Iniciem un nou projecte per al curs que ve

En la darrera sessió del seminari del dia 13 de juny hem estat veient els vídeos que ja ha preparat Santi amb els xiquets i els pares de la seua classe i he de dir que hem quedat gratament impressionats. Enhorabona, Santi, per la tasca ben feta. Amb el teu esperit innovador i el teu compromís amb els xiquets i xiquetes sempre ens serveixes d'inspiració.
S'ha acabat un altre curs i ja en portem uns quants des de l'any 2005 quan vam començar amb el seminari. És cert que durant aquest temps el treball ha anat evolucionant i també la nostra experimentació a l'aula.
Durant els dos últims cursos les condicions de treball a les escoles i instituts s'han deteriorat en gran mesura. Tots sabem qui està pagant la factura d'aquesta estafa econòmica disfressada de crisi. No cal que us enumere el llistat de recursos tant econòmics com humans quer hem vist minvar als nostres centres escolars, doncs els estem patint en primera persona. Ara bé, enguany sembla que ens hem refet un poc d'aquesta embranzida i hem reactivat el seminari amb molta il·lusió.
De fet, per al proper curs ja tenim fixat un projecte concret: recollir les nostres experiències de treball cooperatiu a l'aula. Els objectius són diversos: per exemple, mostrar als pares com treballen els seus fill; fer servir l'experiència pròpia per realitzar un treball de formació amb els companys dels centres o d'altres; també relatar i reflexionar sobre el nostre treball per a continuar el camí amb la il·lusió i les ganes que ens són imprescindibles; i, per últim, explicar què és el nostre seminari, què fem i per què.
Per això, volem llançar la invitació a totes aquelles persones que estiguen interessades en un altre model d'escola més humà, més participatiu i més creatiu, especialment a aquelles persones que han participat anteriorment en el seminari, perquè creiem que tenim molt a compartir i una gran necessitat d'il·lusionar-nos junts.
El pla que hem dibuixat per al Seminari de Ciutadania Crítica 2013-14 és el següent:
  • 6 sessions (2 per trimestre).
  • Primera sessió a principis d'octubre (possiblement dimecres 16 a les 17:30 h., però ja us ho confirmarem en la convocatòria). En aquesta sessió:
  1. Cadascú de nosaltres vindrem amb propostes sobre els aspectes en què volem centrar el relat de les nostres experiències.
  2. Establirem un calendari per a la resta del curs.
  3. Elaborarem un guió per als relats.

Espere que us animeu a participar-hi. La il·lusió és el nostre antídot contra les mesures d'ofegament de l'escola pública i de qualitat.

03 de maig 2013

A propòsit d'il·lusionar-nos...

El darrer dijous 2 de maig ens hem retrobat en una nova sessió del nostre Seminari de Ciutadania Crítica. No en som molts, però continuem ben actius en les nostres escoles i, a més, una cara nova, Enrique, ha vingut a conèixer el que fem. Desitgem que t'hages trobat a gust amb nosaltres.
Curiosament aquest curs, a pesar que només ens hem reunit en tres ocasions, estem potser més engrescats que mai en els nostres experiments cooperatius, dialògics..... no sé ben bé com dir-los. Ja m'enteneu.
Durant la sessió hi ha hagut un bon equilibri quant a participació. Tothom ha explicat com està portant a terme les seues experiències, l'organització de la classe, la interacció entre els alumnes i els voluntaris adults, o el grau i l'estil de participació que han de tenir els voluntaris en els grups. Ai..., disculpeu, que no he explicat que es tracta dels grups interactius, conste que utilitze aquest terme amb molta cautela. Potser que el que estem fent no siga exactament això, però almenys creiem que es pot aproximar al concepte.
La conclusió a què hem arribat amb el nostre diàleg és que cadascú de nosaltres adapta el model a les seues necessitats i a la seus manera de fer. Estem tots en la fase d'experimentar i provar. No sabem del cert si la nostra pràctica està dins del "cànon", però creiem important anar aprenent amb l'objectiu, sempre clar, de millorar la participació de tothom dins l'aula, engegar l'aprenentatge i fer funcionar la classe.
I, de sobte, hi torna la il·lusió: per què no recollir les nostres experiències en un document que puga servir per a la tasca de formació de qui li puga interessar? I per què no un document audiovisual? Podria ser fins i tot divertit ajuntar-nos la propera sessió per enregistrar un vídeo on poguérem mostrar, explicar i analitzar els resultats del que estem fent a les nostres aules.
Ànim a tota la gent i a la feina!
Totes les idees i suggeriments seran benvinguts.

25 de març 2013

08 de febrer 2013

Re-trobant-nos!

Ací estem de nou!

Després de la roda inicial per compartir tot allò en que estem engrescats (grups interactius, grups cooperatius, tertúlies literàries...) la pregunta del milió: "es pot fer escola d'un altra manera que no siga innovant?"
 
És cert que les retallades, l'augment de les ratios, l'increment de les hores lectives... generen desànim entre el professorat. Però també és cert que la responsabilitat educativa, el compromís amb el canvi, les creences pedagògiques (equitat, participació, inclusió...) orienten les nostres pràctiques quotidianes, de vegades intuïtives, moltes altres vegades... reflexionades.
 
- "Caldrà trobar un projecte comú en el que il·lusionar-nos"...
 
L'assemblea de mestres de la UJI ens llança la proposta: podem participar, com a seminari, en les properes jornades sobre educació que estan organitzant? – clar que si!
 - “Contem el que fem a l’aula... això és una ocasió fantàstica per a pensar, estructurar, reflexionar... teoritzar!”
Comencen a sorgir els temes (els inevitables...) "qui som?, d’on venim? que ens uneix? que volem?" I segueixen les propostes...
 
El seminari amic Garbell aporta la idea genial d’apadrinar nous membres.
-“Si, membres actius, afavorim l’intercanvi, eh?”
 
- “I si ens apliquem la nostra medicina? Formació interna”.
-“Vinga! Per  a la propera sessió: tertúlia literària. Tema? Grups interactius”
 
 
 
Bienvenue Sylvie à la réalité des enseignants espagnols ! Au plaisir de te rencontrer dans le seminaire de citoyenneté critique!

08 de desembre 2012

Millorar l'educació per millorar la societat

Segons aquest psicòleg i doctor en Pedagogia, l'esborrany de llei de reforma educativa proposat pel ministre Wert és una bestiesa, un atemptat contra la identitat de Catalunya i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu de Finlàndia, ens diu que l'estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s'ha apostat mai per l'educació. A Espanya, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que s'aguanta gràcies a la feina dels mestres.

02 de març 2012

Els retalls no ajuden, Manifest de ciutadania

Des del seminari de ciutadania crítica volem manifestar el nostre malestar per les retallades encetades des de l’administració contra els serveis públics i en particular contra el sistema públic d’educació.

El paquet de retallades proposat per l’administració per fer front a la situació econòmica actual suposa una nova agressió a l’ensenyament i al sector de serveis públics. Repercutint totes elles sobre els usuaris i en particular en el cas de l’ensenyament en la formació de les futures generacions que han de ser el suport i manteniment de la societat.

Així mateix manifestem el nostre rebuig a la política neoliberal que impulsa el govern valencià, que permet la formació separada de l’alumnat en funció dels seus recursos econòmics, mantenint i promovent la dualitat (públic-privat) d’un sistema que perpetua les desigualtats socials.

Considerem necessari que, en lloc dels retalls generalitzats que proposa el consell, es mantinga i promoga la inversió permanent en educació, que és un dels drets bàsics reconeguts a la constitució espanyola. L’educació és un bé que possibilita la transformació i la millora social

Pensem que aquestes retallades ens allunyen dels models educatius europeus que han demostrat minvar el fracàs escolar i potenciar unes competències que permeten als individus la seua integració plena en la societat.

Reclamem l’increment dels recursos en els nostres centres, la millora de les condicions laborals del professorat, la inversió en programes de suport a l’alumnat més vulnerable, l’impuls de la innovació educativa i el reconeixement social de la funció docent.

13 de febrer 2012

En Defensa de l'Educació Pública

Publicat al diari Levante,12/2/2012:
En Defensa de l´Educació Pública


El professorat, investigadors i investigadores, signants, membres del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I, volem mostrar públicament el nostre rebuig a la política neoliberal educativa, impulsada des dels governs central i valencià, que s'està duent a terme en matèria educativa. Els Estatuts de la nostra Universitat ens recorden que ens hem de comprometre amb la defensa de l'educació crítica i amb el desenvolupament de la societat civil. Seguint Paulo Freire recordem que els problemes relacionats amb l'educació, a més de problemes pedagògics, són sempre problemes polítics i ètics.


Totes i tots els signants som especialistes de la universitat pública en els diversos camps de l'educació. Denunciem que el govern valencià ha estimulat el creixement de l´educació concertada, és a dir de l´empresa privada, en detriment de l´educació pública a la qual ha restat recursos econòmics per a destinar-los a la privada concertada. Consegüentment ha oblidat la seua obligació política de defensa de l´educació pública com a bé social que s´ha de defensar i millorar. El nombre de col.legis privats i concertats al País Valencià en els últims deu anys ha crescut gairebé el 100%. L'oferta de places privades concertades ja suposa el 40%, enfront del 60% de l'oferta pública. També s'ha cedit gratuïtament sòl públic a l'educació privada en lloc de prioritzar als centres públics que pateix l'amuntegament d'alumnat superant la ràtio de qualitat i molt d´estudiantat escolaritzat en barracons. Així mateix no s'ha cuidat l'obligació amb la defensa del valencià, una llengua minoritzada, afavorint una situació social de diglòssia.

Denunciem el deteriorament i desmantellament progressiu de l'educació pública valenciana mitjançant retallades que paralitzen la bona marxa dels centres. Aquestes retallades suposen un retrocés en els drets socials, entre els quals es troba l'educació. La reducció de professorat i de pressupost suposa una pèrdua de qualitat educativa que està lligada, a més, a la precarització de les condicions laborals de gran part del professorat en tots els nivells educatius. Aquesta mateix retallada i retrocés en drets socials va unida a una situació de crisi que afecta les famílies del nostre estudiantat i al dret a un futur treball digne de l'estudiantat que condiciona les seues expectatives professionals i els projectes vitals de la infància i la joventut valenciana i, especialment, de les persones que pateixen exclusió social. Volem recordar que l'educació pública és la que ha aconseguit l'escolarització de tota la població, inclosa la població que pateix exclusió social. També volem recordar que el 86% de l'alumnat immigrant està en centres públics. L'esforç d'integració es fa doncs, gairebé exclusivament, amb finançament públic. En cap dels països amb millors resultats educatius s'ha retallat mai l'educació; a més els seus centres educatius disposen dels recursos necessaris per a desenvolupar una educació de qualitat i, en tots, és bàsic el finançament econòmic.

Com a investigadors i investigadores recordem que la nostra recerca té un caràcter públic i socialment ha d'estar compromesa amb la transformació social democràtica, ha de revertir socialment. Per tant denunciem les retallades que obliguen a tancar línies de recerca de la universitat pública lligades al desenvolupament de la societat, a la sanitat i que fins i tot comporten l'emigració de molts i moltes investigadors joves que, a més, suposen un capital humà i cultural que es va a desaprofitar. També recordem que la transferència del coneixement que generem no ha de prioritzar a les empreses exclusivament sinó que ha d'anar enfocada cap al bé comú de la societat, a un compromís ètic de la ciència. També recordem que la innovació educativa no es pot enfocar des d'una visió reduccionista, considerant-la una simple metodologia, sinó que implica un posicionament educatiu concret lligat a la transformació de desigualtats educatives i socials per al conjunt de la ciutadania.

Denunciem accions com el canvi de l'assignatura d'educació per la ciutadania que cap societat democràtica hauria de prohibir, per l’assignatura d'educació cívica i institucional. La finalitat de l'educació és ajudar a les persones a formar-se críticament per a poder decidir lliurement, des d'arguments de raó, des de la llibertat responsable. Les democràcies necessiten, per a tenir un futur democràtic, una ciutadania amb formació democràtica per a poder conviure en una societat diversa, entenent la diversitat com a riquesa des del compromís i la solidaritat. I això mai és adoctrinament, és formar una ciutadania crítica i responsable. Denunciem, a més, que el canvi de continguts obeeix a la pressió, en un estat aconfessional, dels bisbes catòlics espanyols.

Denunciem que les reformes educatives no obeeixen a experiències educatives que han demostrat en la comunitat científica resultats òptims en la transformació de desigualtats educatives ; les reformes obeeixen a opcions dels grups polítics en el poder (en el cas del País Valencià denunciem que des de la Conselleria d'Educació s'ha tractat d'autèntics despropòsits educatius). En la proposta de reforma segueixen defensant-se propostes que seguiran afavorint el fracàs escolar.

Com a formadors i formadores de professorat denunciem la mercantilització de l'educació pública, afectada per polítiques de quasi-mercat, per models empresarials de planificació i control de qualitat que aguditzen les desigualtats en el sistema educatiu, la precarització del nostre treball. Retallar en educació és retallar en futur perquè l'educació és sempre una inversió en desenvolupament social, cultural i econòmic. A tot el professorat se'ns exigeix ​​treballar més, cobrant menys, tenim el sou congelat i una pujada de l'IRPF. En molts casos ja venim treballant a cost zero per poder tirar endavant temes educatius i investigadors que d'altra manera seria impossible sostenir. Aquesta situació s'invisibilitza en massa ocasions.

Mentre la ciutadania pateix retrocessos en avenços socials, els causants de la crisi segueixen obtenint guanys, sense que se'ls exigisca cap responsabilitat pública, mentre el nombre de persones aturades augmenta desorbitadament. Per això exigim que s'apliquen les alternatives que diversos grups i moviments socials i investigadors ja han plantejat i que no han estat considerades. Demanem que es regulen mesures efectives que penalitzen a aquelles persones que entenen la seva activitat política, en lloc de com un servei públic, com una ocasió de lucre personal i de corrupció; que es regulen mesures per a evitar estratègies legals per les quals aquelles persones que tenen més recursos econòmics no paguen més; que es perseguisca el frau fiscal i l'evasió d'impostos a paradisos fiscals. Així ho ha demanat la ciutadania amb una manifestació que el dia 26 gener 2012 va reunir 30.000 persones als carrers de Castelló.

Per tot el que ací hem exposat reiterem el nostre compromís amb la defensa de l'educació crítica i el desenvolupament sostenible de la societat civil. Perquè volem futur per a l'educació pública, futur per a una societat lligada a l'educació democràtica. Perquè volem futur per al nostre estudiantat.


Signants: Consol Aguilar Ródenas, Juan Pedro Navarro García, Josep Cristià Linares Bayo, José Juan Sidro Tirado, Jordi Adell Segura, Carlos García García, Joan Ortí Ferreres, Manel Collado i Vergara, Isabel Piquer Gumbau, Ramon Cardona Pla, Carlos Hernando Domingo, Odet Moliner García, Manel Martí Puig, Encarna de la Cruz Bou.

05 de desembre 2011

Y seguimos compartiendo proyectos...





Es que no podemos parar: nuevas experiencias, reflexiones sobre educación, diversidad, inclusión...nuestras clases van a mil!


Abrimos una nueva sesión del Seminari de Ciutadania Crítica con la participación de 13 miembros ...y dos invitadas! Esther y Claudia son psicopedagogas y vienen a compartir sus experiencias y opiniones sobre las aulas CyL.

Iniciamos la sesión con la presentación del estado del Proyecto de Aprendizaje Cooperativo del Instituto de Onda. Nos cuentan como están colaborando dos profesoras en cada curso (1º C y 1º D) para organizar: a) el apoyo dentro del aula, b)la elaboración de materiales adaptados ("algunos tienen un nivel de 3º de primaria y otros de 6º"), c) las normas de convivencia ("en esto ya se hemos visto resultados, el clima ha mejorado") y c) los agrupamientos que de momento "son un poco caóticos, pero que hemos decidido trabajar priorizando...la motivación de los estudiantes!" Rosa comenta que al no tener que salir del aula para el refuerzo se encuentran más motivados, confiados y participativos. Entre los aspectos pendientes que se plantean están: desarrollar el trabajo cooperativo, revisar la evaluación e implementar los grupos interactivos ("se admiten voluntarios").
Amelia y Mati reflexionan sobre la planificación de la docencia “cuando llegas al aula te adaptas, y a veces improvisas, según como están....”

Raul comenta el reto que le plantea un curso de 2º de la ESO. "Estoy trabajando en horas de tutoría para mejorar la conducta y el lenguaje, porque el que utilizan para comunicarse en el aula es bastante soez". Ha realizado actividades de lectura compartida y ha aplicado la técnica del “Dictado del dibujo” para mejorar las habilidades de comunicación y diálogo. También pretende introducir alguna experiencia sobre aprendizaje-servicio en relación al proyecto “Recicla” que ya existe en el instituto.
Ito y Carmen trabajan juntos en El Grao y manifiestan su deseo de empezar con algunas ténicas de aprendizaje cooperativo "porque sí que trabajamos en grupo, pero no en grupo cooperativo". Algunos participantes en el seminario les recomiendan que no se preocupen porque al principio "hay mucho ruido en el aula y una sensacion de “caos”, pero poco a poco se va regulando..." Santi también apunta que podrían comenzar con estructuras cooperativas simples que son cortas y que permiten trabajar contenidos. El libro de Pujolàs (2008) “9 ideas clave. Aprendizaje cooperativo” les resultará muy útil.

Carmen cuenta como en el Politécnico trabaja mediante el aprendizaje cooperativo y lo más evidente es la mejora en el comportamiento. “Es el segundo año que trabajamos así y los grupos se organizan bien: repartimos roles y es a los portavoces a los que asigno el trabajo que después se encargan de explicar al grupo” Sin embargo, se le siguen planteando dos retos: los que van muy bien tienen a veces sensación de pérdida de tiempo y los que tienen mayor desfase curricular son percibidos como una losa puesto que “hay algunos que no saben leer ni escribir...”. Santi propone que podría incorporar la técnica TAI para que los estudiantes más avanzados no tengan sensación de ir más despacio...”al introducir planes personalizados pueden avanzar a su ritmo, sin dejar de contribuir al trabajo grupal”. Mati apunta que “el trabajo en equipos les va muy bien porque se compensan, el que sabe leer por el que no sabe, se ayudan de unos a otros. Además es muy importante que se evaluen cómo trabajan en grupo, como contribuyenal grupo, que se pongan nota unos a otros...”

La segunda parte del seminario se inica con la intervención de Claudia y Esther sobre las aulas CyL. Expican que es un recurso en fase experimental que consiste en "unas aulas a tiempo parcial en un centro ordinario a las que asisten alumnos con TEL y con autismo que no están para ser escolarizados en un centro específico pero tampoco en un aula ordinaria". Se considera que están basadas en un modelo inclusivo, pero no está muy claro si se plantean desde un modelo inclusor o integrador. Pretenden, sobre todo, la socialización del alumnado en las aulas ordinarias donde pasan parte de la jornada escolar. El debate se centra entonces en la pregunta: ¿y qué favorece la inclusión de estos estudiantes en el aula ordinaria? Un aspecto fundamental es que los compañeros-iguales tengan información, pues es necesario que empaticen, que se solidaricen con ellos. La socialización desde el principio es lo normalizador y Claudia considera que es fundamental que los iguales conozcan las características de estos chicos. "Hay programas en los que ellos mismos y con ayuda de sus padres explican como son, sus capacidades y excepcionalidades".
Se comenta que en muchas ocasiones los padres de los iguales son los que tienen problemas, más que los compañeros en sí. Mati considera que en realidad “necesitamos tener esa diversidad en el aula para aprender a convivir, no se puede de otra manera” Esther también comenta que, en general, los iguales los aceptan pero no es tanto un problema de socialización somo de participación real. “¿Qué puede hacer un joven con una edad mental de 3 años en una clase de 1ª de ESO?” Los asistentes comentan que ...mucho, que los beneficios para el joven son múltiples si tien, por ejemplo, compañeros encargados de darle apoyo. "Se prioriza que avancen en el terreno social pero bien planificado pueden avanzar en todos lo ámbitos" (Raul). Se apunta de nuevo el problema de la evaluación, que debe ser criterial..."¿pero cómo se pasa esto a una nota estandard?"
Otra cuestión que se plantea es: ¿y a los maestros y/o al profesorado, les beneficia en algo? Aquí...las respuestas coinciden en que es muy positivo pero a la vez "muuuuy difícil y que muchos profesores/as no están dispuestos a colaborar". Consideran que “una persona de apoyo en el aula facilitaría ese primer paso, al menos tendría un efecto “tranquilizador”...

Bueno, tras este interesante debate, nos despedimos hasta el 24 de enero, próximo día fijado para la siguiente reunión.

03 de desembre 2011

03 de novembre 2011

Sessió seminari dimarts 23

La sessió va estar dedicada a revisar la marxa de la iniciativa de les xiques de l'IES Secció Serà d'Espadà d'Onda. Lidón i Rosa ens van explicar que es troben en una fase inicial amb el grup de 1r d'ESO integrat per alumnat, com ho diria?, difícil, pot ser la paraula. En aquest grup Rosa, professora de PT, és l'eix que fa de connexió entre tot el professorat, ja que ella està present en les classes de matèries instrumentals juntament amb el professorat de cadascuna d'aquestes matèries. Doncs bé, ens explica Rosa que no està resultant gens fàcil el treball amb els xavals i xavales per la manca d'habilitats a l'hora de complir unes normes bàsiques de comportament que faciliten el clima de respecte en l'aula. Al professorat els està resultant esgotador i s'han marcat l'objectiu d'interioritzar aquestes habilitats fins a Nadal. De vegades, ens explica Rosa, sent que no pot més, fins i tot ha caigut malalta de coses que mai no havia patit. Però amb l'ànim i la força de la resta dels companys es recupera i es troba molt més optimista. Realment la tasca que tenen per davant és un repte només per a persones atrevides i valentes com ella.
Rosa ens convida a assitir a alguna de les seues classes i aportar ajuda i idees per traure el millor d'aquesta experiència.
Assiostents: Lidón, Rosa, Manel, Isabel, Paula, Ana, Raül i Carmen (de l'IES Miquel Peris del Grau) que assisteix per primera vegada al seminari.

26 d’octubre 2011

ponencias del congreso

Hola a todas y todos,

seré breve, únicamnete comentar que este año seguimos adelante con el seminario y también referenciar que los pasados 13-15 de Octubre se realizó en la UJI (Castellón) el i"Congreso sobre mejora educativa y ciudadanía crítica:..." y en el siguuiente enlace os dejo el link para acceder a las ponencias presentadas en el congrso, publicadas en "quaderns digitals".

http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaRevistaIU.visualiza&revista_id=75

Un Saludo

Raul

13 de setembre 2011

Introducció a l'aprenentatge cooperatiu - Eina Prezi... una passada

A voltes, perdre temps navegant en la xarxa és la millor manera d'aprofitar-ho. Ho dic perquè no sé com vaig arribar a saber de l'existència d'aquesta eina que em té enganxat des de fa uns dies. Bàsicament es tracta d'un programa en línia que permet realitzar presentacions per a xarrades o explicacions i que supera en molt l'experiència visual del clàssic Power Point de Microsoft. A més, hi ha opció d'editar de forma col·laborativa, descarregar el fitxer, compartir l'enllaç i fins i tot de incrustar la presentació en un blog. Ara com ara, es pot usar donant-se d'alta gratuïtament en www.prezi.com (encara que per a visualitzar no és necessari). Funciona amb flash, així que cal tenir-ho instal·lat.

Vos deixe ací la presentació que vaig preparar per als companys de la Secció de l'IES Serra d'Espadà i que està disponible per a reutilitzar. Simplement vos doneu d'alta, descarregueu una còpia i ja podeu editar-ho al vostre gust (bé, abans cal saber com funciona, però ja vos dic que és molt intuïtiu i que jo vaig aprendre a soles en un dia). La presentació està basada en un Power Point que va elaborar Joan Traver per al nostre curs de formació fa dos anys. Jo li he posat el meu "truqui" personal. Gràcies, Joan, pel material. A veure què vos sembla.